Agulla Inferior del Montardo, via dels Argonautes


Agulla Inferior del Montardo, 2.550 mts., cara Nord-Oest. Via dels Argonautes, 750 mts, MD+

Primera ascensió: el 21 d’agost a càrrec d’Eduard Requena i Dani Brugarolas.

Material: 4 extraplans, 2 universals i 2 ves, friends, microfriends, tascons i vagues llargues.

Base: El poble d’Arties agafant la pista que porta cap al refugi de la Restanca. A una hora del final de la pista hi ha un pàrquing obligat a partir de juny a setembre. Per remuntar la pista hi ha l’opció d’agafar un taxi amb un preu de 4€ per persona.

Atac: El vessant Oest de l’Agulla Inferior del Montardo s’alça 1.000 metres per sobre de la pista que ens duu a la Restanca. Amb una alçada de més de 500 metres, la paret es redreça per sobre d’un sòcol de 400 metres de roca i arbres que fa que sigui difícil d’abordar de forma directa. Nosaltres vam optar per remuntar una canal amagada a l’esquerra d’aquest sòcol evitant, així, les dues canals de desguaç, més directes però amb trams molt verticals i exposats que complicarien l’escalada abans, ni tan sols, d’accedir al peu de la paret. Aquesta canal amagada a l’esquerra del sòcol, que hem anomenat “el Canalubrio”, ens situa quasi directament al peu de la paret en una aproximació de poc més d’una hora des del final de la pista.


Aproximació: Des de l’esplanada on neix el camí que duu a la Restanca (punt on ens deixarà el taxi), baixem per la pista un centenar de metres escassos. Remuntem la tartera per un llom herbós amb el “Canalubrio” clarament visible. De seguida entrem a la gran canal, superant primer una llosa de roca descomposta pel seu costat dret aprofitant uns petits arbres (algun pas de IV). Remuntem el “Canalubrio” més d’un centenar de metres (II i passos de III) fins a situar-nos en un petit collet des d’on ja divisem la paret. Per arribar al peu de via haurem de baixar una trentena de metres per la primera canal a la nostra esquerra, creuar-la i remuntar de seguida el seu llom per saltar a l’altre costat, cap a una altra canal. Sense dificultats ens situem al peu d’unes llastres (III), a l’alçada d’una petita bretxa que forma un esperonet descompost, però sense arribar-hi. Muntem la R0 uns metres per sota d’un pitó visible.

Nota: El descens es complica un cop superat el “Canalubrio” per la qual cosa el més recomanable ja de bon començament és sortir per dalt.

L’escalada: Ataquem el primer ressalt de la paret per una sèrie de plaques difícils de protegir i amb algun tram descompost. El primer llarg flanqueja uns 40 metres en una diagonal cap a l’esquerra (V) fins a una petita lleixa. Des d’allà remuntem una fissura diagonal a l’esquerra i flanquegem uns metres molt difícils (V+) fins a entrar en una canal rocosa més fàcil. Superem un ressalt i muntem reunió al peu d’un diedre tancat (1 espit, 40 metres). El tercer llarg l’iniciem desgrimpant uns metres cap a la dreta per anar a caçar un diedre (V) que superem abandonant-lo deu metres més amunt cap a la dreta, per unes lleixes fàcils. Muntem la tercera reunió en l’àmplia repisa aprofitant uns blocs.

Des la gran repisa podem veure per fi la paret Oest en tota la seva immensa i horrorosa magnitud. Per evitar més complicacions, flanquegem cap a la dreta una seixantena de metres, evitant atacar directament la tàpìa i anem a buscar una zona de blocs que remuntem sense dificultats (III). En línia recta, superem unes plaques fàcils i força fissurades fins a la boca d’una canal més estreta. Superem la vuitantena de metres d’aquest “Canalubrio 2.0” pel seu límit exterior amb algun pas delicat (IV) per la mala qualitat de la roca, molt fragmentada, i muntem reunió en un arbre al seu extrem. Superem un ressalt rocós fins a una repisa a l’extrem esquerra de la qual podem muntar reunió en un altre arbre (40 metres, IV).

Creuem un embut amb roca acceptable (40 metres, IV) per situar-nos al peu de la gran diagonal ascendent que creua tota la paret. La remuntem durant uns 150 metres sobre un terreny de millor qualitat i amb més possibilitats d’assegurar-se. Quan es redreça, muntem reunió en un arbret. Superem un diedre obert amb passos francs fins al petit collet que forma l’extrem final de la canal (40 metres, III) on muntem reunió. Sortim al buit per una vira estreta que ens deixa en una placa que superem sense massa complicacions (IV) fins a un petit diedre (IV+) al capdamunt del qual, en una repisa, muntem reunió (35 metres). Per arribar a l’espatlla, ens queda escalar un diedre amb dos ressalts verticals (IV+). Muntem reunió al fil de l’aresta en una repisa còmoda (possible retirada amb un ràppel curt pel vessant contrari).

Superem la cresta en quatre llargs (IV+, III, IV, IV) evitant-ne el fil, més vertical. Tot i que l’escalada requereix atenció per la gran quantitat de blocs, assolim el cim pel seu costat dret, sense dificultats remarcables, escalant un diedre obert. En total, 8 hores per uns 750 metres d’escalada.




Descens: L’opció més ràpida és crestejar un centenar de metres en direcció Est fins a una petita bretxa que desgrimpem sense dificultats cap al Sud. Baixem un llom herbós, creuem una cresta fàcil i saltem dins una canal ampla que ens porta directament a l’Estany del Cap de Port (1 hora). D’allà fins a la Restanca, caminem pel GR i per la pista, fins al pàrquing (1 hora i mitja). També tenim l’opció de crestejar fins al cim de l’Agulla Superior del Montardo i continuar per la cresta fins al cim del Montardo (III amb algun pas de IV, 4 hores).

0 garlantes:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...