Filmets bèl·lics a l'Aeri

Com que no tots haureu tingut l'opció de veure'l, aquí us deixo amb uns minuts d'escalada bastant estimulant a la Paret de l'Aeri, a la moguda que explicàvem l'altre dia.


Free Wave Riders from Marc Subirana on Vimeo.



Sobre "quintos ochenteros" i sisens estratosfèrics



Fa pràcticament un any, abans de moure'm amunt i avall una vegada i una altra per la Canal de l'Aeri, vaig passar un meset obsessionat amb els sisens graus montserratins més clàssics. La idea, tot té una explicació, era repetir sol una trilogia de sisens montserratins acceptats com a tals pel col·lectiu, per poder fer després una mena d'anàlisi comparativa dels ditxosos sisens per veure'n les semblances i les diferències.

Com es complica la vida el tio -direu. Però bé ens hem d'entretenir, oi?

La cosa va consistir a repetir la Jimmy Jazz d'Agulles, la del Rosso, al Serrat del Moro i la Brown, a la Mòmia, amb pocs dies de diferència. El resultat, un 6b acceptable (Jimmy Jazz), molt fàcil, si l'havíem d'equiparar a la del Rosso, estratosfèrica, i a la Brown, no comments; però en la línia de la via oberta pel Masip i Co. sobre Santa Cecília.

Total que no és nou descobrir que amb els sisens, en general, hi ha problemes importants. Mentre que amb els setens, convindran ses senyories amb mi, les diferències entre zones i escoles són menys pronunciades. Els perquès: un misteri subjecte a interminables debats, conjuntures i discussions de pa sucat amb oli.

No vaig escriure'n res aleshores, ni tampoc ho faré ara. Graduar és complicadíssim. Això sí, la idea m'ha tornat després d'un dissabte trepidant assegurant al Roger durant la primera repetició de la Wave Riders: sisens estratosfèrics en tota regla.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...