Puto canto, cabrón!
Que l’escalada evoluciona és una realitat. Però cadascú assumeix el que vol. Per a uns la seguretat és un dret que s’ha d’imposar a base d’aplicar-lo a totes les escalades susceptibles de ser això: escalades. Vull dir que de vegades, quan els llegeixes o hi parles, fa la sensació que et diguin: “qualsevol via que et puguis plantejar repetir hauria de ser segura, perquè l’escalada és un esport i pendre-hi mal no té sentit”. Aquesta, mal que nos pese, és una possible evolució. Existeix. Però també existeixen altres formes d'evolució i l’escalada tradicional, la clean climb de tota la vida, és, des del meu punt de vista, la més puntera i la més prometedora. És evolució perquè apuja el llistó de l’exigència, característica històricament lligada a aquest esport de risc. També proposa canvis a nivell de l'ús dels materials i aposta per l’autoprotecció a base de tota mena de "cacharritus". Això sí, sempre que sigui possible, de quita y pon. I finalment, porta el lliure...