La Marià Garriga a la Paret d'Odèn.
Fa 6 hores
Núvols de roca
El Dumbo és especial per la seva increïble
roca, merlets i forats fantàstics que ens acompanyen a cada pas, i és per això
que sempre en sentireu a parlar molt bé per part dels més addictes a les
Agulles... Que encara hi són i són uns quants...
Totes les vies que solquen la paret Est
d'aquesta roca abocada a la Canal Ampla són una delícia, dibuixada durant els
80 amb el bo i millor de l'escalada clàssica, a la caça dels passos més lògics,
i dels inicis dfe l'esportiva de dificultat, atrevint-se amb els desploms i les
preses més impossibles.
Al lloro amb l'essència d'avui: una vieta de
no res, l'Esperó dels núvols, escalada l'any 81 o el 85 segons les resses per
en Jordi Verdaguer i en Mika Duran. La via es va obrir amb alguns passos aïllats d'Ae i va ser durant la segona a càrrec de'n Luichy i el Niño que es va graduar de 5+. La resta, la van deixar de IV-IV+. Eren altres
temps... Busqueu les set diferències entre la ressenya original i a
l'actualitzada, que hi són. Afegir que en aquell temps la via s'escalava només amb alguna xapa recuperable i cagues per a merlets. Actualment, amb els inventillos de què disposem, la podrem deixar una mica més arrecladeta.
Tot plegat, amanit amb trams de fins a una
quinzena de metres sense res més que quatre còdols i algun forat per
assegurar-vos. Això sí, es tracta d'una delícia pròpia de sibarites
montserratins (que ens consta que n'hi ha uns quants i que el club no deixa de
créixer).
Si em permeten ses senyories entrar en el camp
de les batalletes, els explicaré que la via, ha estat restaurada d'una forma
curiosa. La feina s'ha fet amb xapes Ca la Montse i expansius del 8, totinoxidable. S'ha substituït peça per peça i s'ha afegit una sola xapa més
grossa per reunió, perquè les R ja havien quedat reforçades amb espits després
de la primera ascensió de La mente en blanco. El curro s'ha fet després
d'escalar cada llarg assegurant-se a les peces velles.... tatxin-me de romàntic...
però, qui es pot resistir a fer una última ascensió aprofitant les peces
originals d'una via, abans de canviar-les per material inoxidable?
** Les fotos i les ressenyes amb la cortesia del kpujo i els puretas.
No comments
L'únic tram fàcil de la via Alba, a Bagasses, no passa de IV. Fins ara era l'únic tram equipat de forma natural de tota la via, amb quatre o cinc pitons i un pont de roca. Recentment la via s'ha reequipat, per segona vegada, ja, en la seva història. I el resultat és aquest que veieu a les fotos.
Chikipark Bagasses?
Chop Suey al Montgros en lliure i la virtut de l'home decotat
Batalleta entretinguda la lliurada aquest matí al Montgros. Es tractava d'escalar en lliure la Chop Suey, oberta per menda lerenda l'any 2010 (ui no! que no es podia dir l'any!) i em sembla, pel que no he sentit, que encara no repetida (corregeixin-me si m'equivoco ses senyories).
La via en lliure està bé. Divertida, crec que un pèl exposada, però amb una roca deliciosa que la fa abordable, si més no, pels malalts del tema (que em consta que som uns quants). Actualitzo la ressenya i espero que la gaudiu. Remarcar que en la segona xapa de la via ens ha calgut fer un repòs / A0 i que una cosa és decotar i l'altra que et decotin, tot i que menda lerenda quan m'ajunto amb segons qui, pateixo d'ambdues patologies. Un consol, veure-ho com una virtut. Però no li donin voltes a tan misteriosa qüestió que quan tinguem una mica més d'estona, més inspiració i més experiència, parlarem abastament de la dita qüestió. Mentrestant, entretinguin-se amb la ressenya, que convida a anar a escalar aquesta fantàstica tàpia montserratina, ara que ve la primavera.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
