Núvols de roca



El Dumbo és especial per la seva increïble roca, merlets i forats fantàstics que ens acompanyen a cada pas, i és per això que sempre en sentireu a parlar molt bé per part dels més addictes a les Agulles... Que encara hi són i són uns quants...

Totes les vies que solquen la paret Est d'aquesta roca abocada a la Canal Ampla són una delícia, dibuixada durant els 80 amb el bo i millor de l'escalada clàssica, a la caça dels passos més lògics, i dels inicis dfe l'esportiva de dificultat, atrevint-se amb els desploms i les preses més impossibles.

Al lloro amb l'essència d'avui: una vieta de no res, l'Esperó dels núvols, escalada l'any 81 o el 85 segons les resses per en Jordi Verdaguer i en Mika Duran. La via es va obrir amb alguns passos aïllats d'Ae i va ser durant la segona a càrrec de'n Luichy i el Niño que es va graduar de 5+. La resta, la van deixar de IV-IV+. Eren altres temps... Busqueu les set diferències entre la ressenya original i a l'actualitzada, que hi són. Afegir que en aquell temps la via s'escalava només amb alguna xapa recuperable i cagues per a merlets. Actualment, amb els inventillos de què disposem, la podrem deixar una mica més arrecladeta.


Tot plegat, amanit amb trams de fins a una quinzena de metres sense res més que quatre còdols i algun forat per assegurar-vos. Això sí, es tracta d'una delícia pròpia de sibarites montserratins (que ens consta que n'hi ha uns quants i que el club no deixa de créixer).

Si em permeten ses senyories entrar en el camp de les batalletes, els explicaré que la via, ha estat restaurada d'una forma curiosa. La feina s'ha fet amb xapes Ca la Montse i expansius del 8, totinoxidable. S'ha substituït peça per peça i s'ha afegit una sola xapa més grossa per reunió, perquè les R ja havien quedat reforçades amb espits després de la primera ascensió de La mente en blanco. El curro s'ha fet després d'escalar cada llarg assegurant-se a les peces velles.... tatxin-me de romàntic... però, qui es pot resistir a fer una última ascensió aprofitant les peces originals d'una via, abans de canviar-les per material inoxidable?


** Les fotos i les ressenyes amb la cortesia del kpujo i els puretas.

No comments

L'únic tram fàcil de la via Alba, a Bagasses, no passa de IV. Fins ara era l'únic tram equipat de forma natural de tota la via, amb quatre o cinc pitons i un pont de roca. Recentment la via s'ha reequipat, per segona vegada, ja, en la seva història. I el resultat és aquest que veieu a les fotos.

Chikipark Bagasses?








Chop Suey al Montgros en lliure i la virtut de l'home decotat


Batalleta entretinguda la lliurada aquest matí al Montgros. Es tractava d'escalar en lliure la Chop Suey, oberta per menda lerenda l'any 2010 (ui no! que no es podia dir l'any!) i em sembla, pel que no he sentit, que encara no repetida (corregeixin-me si m'equivoco ses senyories).

La via en lliure està bé. Divertida, crec que un pèl exposada, però amb una roca deliciosa que la fa abordable, si més no, pels malalts del tema (que em consta que som uns quants). Actualitzo la ressenya i espero que la gaudiu. Remarcar que en la segona xapa de la via ens ha calgut fer un repòs / A0 i que una cosa és decotar i l'altra que et decotin, tot i que menda lerenda quan m'ajunto amb segons qui, pateixo d'ambdues patologies. Un consol, veure-ho com una virtut. Però no li donin voltes a tan misteriosa qüestió que quan tinguem una mica més d'estona, més inspiració i més experiència, parlarem abastament de la dita qüestió. Mentrestant, entretinguin-se amb la ressenya, que convida a anar a escalar aquesta fantàstica tàpia montserratina, ara que ve la primavera.


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...