'L'Experiment' a la Paret de l'Embut, a Àger


Cinc anys sense publicar res! Aprofito per fer un recull de vietes que hem obert recentment a la Paret de l'Embut dÀger. Així en fem constància, a través de les ressenyes, més enllà la inmediatesa de les xarxes, on res queda.



Ressenya Experiment Embut Àger

Cinc estrelles. L'Experiment és la més difícil del trio i també la més recent. Tot i que està força equipada amb material inox, ens caldrà el joc de tótems del negre al taronja, un número 3 i repetir-ne algun de petit. Ens ha quedat prou disfrutona, amb roca molt bona i trams espectaculars i amb ambient, com la trave del darrer llarg amb molt aire entre els peus o l'L4, atlètic, tècnic i vertical.



Primer llarg esportiu totalment equipat, bastant generosament (es pot fer en A0 si no us veieu el 7a/... Menció especial per al segon llarg, en un primer moment sortia per l'esquerra, però obligava un parell d'A0 en un sostret (lleig) i vam reservar una última visita a la via per polir-lo, sota una nevadeta imprevista, sortint per la dreta. Ha quedat obligat en 6b, amb aire entre les assegurances (2 pitons) i és difícil de protegir. Roca discreta en algun tram d'aquest llarg.

El tercer surt a dretes i munta una línia de matolls per travessar totalment a l'esquerra en horitzontal, fàcil. El quart, fa un A0 per salvar el desplom i surt en lliure amb molt canto per anar a buscar una bavaressa. Hi ha un parell de trams finets fins a sortir a la vira on fem la darrera reunió, al peu del Diedre de'n Samu (sortida fàcil de la via del Guapo). L'últim llarg puja els primers metres del diedre i travessa a la dreta entre dos desploms (equipat) fins a agafar una fissura que remuntem fins sota el sostre per acabar de sortir a la dreta. Molt guapo!


Ressenya 2x1 Embut Àger

 

La 2x1 viu un moment dolç i es repeteix força. Semiequipada per no patir massa, però sense exagerar. S'ha d'escalar.

La via empalma dues parets al costat esquerra de l'Embut. Roca excel.lent a tot el recorregut i trams molt cariats. El mur vilanovero espectacular del segon llarg, les plaques fines de l'L4 i el diedre del cinquè. Apuntar que al tercer llarg hi ha una placa fineta de 6a obligadeta.Hi ha un pitó amagat que algunes cordades no han vist, que ajuda a estirar-se fins a xapar. No us en dic res més. Hi ha bastanta informació en d'altres blogs.  


1er llarg 2X1


La via "del Guapo, l'Irresistible i la que Escala", la vam obrir amb l'Estel i en Samu, una setmana abans que ens tanquessin per la pandèmia. La vam improvisar i encadenar en un sol dia d'escalada que vam acabar al bar amb un plat combinat i molta xerinol-la. Tens el vídeo. Poc equipada amb parabolts inoxidables de 8 mm. i xapes Ca la Montse, fan falta el joc de friends complert i els tascons. El primer llarg el vam salvar en artificial, tot i que rondarà el 7a.




3er llarg del Guapo


Per aproximar a l'Embut tenim dues opcions. Per dalt i per sota. Si us fa mandreta caminar, es pot pujar amb el cotxe fins dalt el Coll d'Ares i segur per la pista horitzontal fins a l'alçada de l'Embut. S'ha de conduir més del que sembla i parcar just abans que la pista comenci a tirar entre els pins. Hem de pujar al cim de l'Embut. Hi ha dues casetes amb antenes - cinc minuts. Del cim i abocats al precicipi, una fita marca la baixada i desgrimpem el camí marcat amb fites i cadenes per arribar a peu de via. També hem proximat des de baix, per la pista del Cap del Ras, aparcant sota l'Embut i seguint el camí fitat que puja directe fins al peu de la 2X1.



Aparcats a dalt de l'Embut

Agulha Inferior deth Montardo, cara Nord Hivernal

 
Com que hi ha molt poca info sobre la Nord de l'Agulla Inferior del Montardo, penjo aquesta ressenya global de la paret on surten tots els itineraris dels que tinc constància fins al moment. La paret és llarga i bona i bé val una visita si les condis són bones. Els itineraris improvisen bastant enllaçant canals, goulottes i algun ressalt. La paret és llarga, uns 750 metres de desnivell i la baicada bastant intuitiva i directa cap al refugi de la Restanca.




Tots els itineraris fins avui






Nona Aubert al llarg clau de l'Argonautes hivernal




Coitus Interruptus, entrant a la via des de la canal central



Argonautes a l'estiu. A l'hivern la via més accessible entra per la canal de la dreta en el primer ressalt (visible a la part inferior de la foto).




Tobogan del pànic



Li pispo al Cesc la ressenya de la Tobogan als Plecs i a sobre la modifico amb el camí que he seguit per aquesta aresta del canguel·lo, tan discreta i tan oblidada i tan refotudament exposada. (Gràcies bow).

Fa una setmana llarga deixo la cuca del pànic a casa, entre els llençols i me'n vaig a patejar cap al coll aqeull que no arriba mai i que vam quedar que era el del Muset. Finalment a peu de via. L'escalo sense pitons... que pel que s'hi pot posar tampoc val la pena matar-se a carregar el martell... pitons d'aquells per fer bonic, avui no, gràcies ;) quatre aliens i els tótems verd i vermell i els tascons -als camalots groc i blau, no els hagués fet cap lleig...

La via és més xula del que sembla a la resse. Quintos ochenteros com aquells de la propera Estrella Polar al Montgros. Refotudament superiors, aquests cinquens dels 80! O sigui que no val a badar. Pinyos que podrien ser monumentals, esgarrapat a la roca amb cara de "¿qué hago yo aquí con cara de friqui?".


En resum, i això és personal i subjectiu i transferible -si ho vols tira milles-, més difícil i exposada que l'Arcarons, amb un bon pati i en un racó divertit. Una de les que valen la pena si tens ganes d'una miqueta de feeling més enllà de l'arxi-sobada galàxia parabolt.




Essències Montserratines XLV: Finura i chuletón de 800 grams


Parlar, ara, dels criteris de diagnòsi del trastorn histriònic de la personalitat que clarament presenta alguna roca no toca. Molt millor perdre's per l'aresta brucs de la Miranda del Dauet. Un sol d'hivern perfecte, protegits del mestral, una roca que milloraria si la repetíssim més sovint, les assegurances justes per a una escalada amb ànima, i unes preses minúscules que asseguren dues coses: que hauràs d'enrecordar-te'n de respirar i que arribaràs al cim força satisfet.


Sobre la "Archs-Freixas" hi ha bastanta consfusió per un grapat de ressenyes poc precises -la de la primera no hi ajuda- i per les poques repeticions amb què deu comptar la via. Sigui com sigui us proposo el recorregut que m'ha semblat més lògic, que segueix, segurament, el traçat del retroequipament que es va fer de la via aprincipis dels 90, amb espits.

Com que el grau anava molt collat, millor deixar-se d'històries. Ja el contrastareu si hi aneu. La presa és, en general, petita i força alguns passets interessants, molt allunyats dels quarts i cinquès que es proposaven en la primera. Tenen gràcia, arribats a aquest punt, els interrogants de la ressenya del Pedra-Neu... quins collons... interrogant i va que xuta!


Sigui com sigui, s'ha d'escalar; de manera que ens aniran bé friends mitjans i petits. Un joc de Tótems seria la monda, si el tinguéssim complert ;)
La via es pot fer en només dos llargs. Al lloro si agafeu la variant "fàcil" -traçat original de la primera ascensió- perquè tot i semblar més assequible, el grau també apreta i no hi ha gaire possibilitats de protegir-te d'una caiguda sobre la lleixa.


de competiciones veraniegas


A dos días para que empiece el veranito, inmersos ya en esta deliciosa competición que les provocan los calores primaverales a las señoritas para ver cual es más guapa y que tanta tinta hace correr y hace sudar a los señoritos, menda les propone un auténtico viaje tropical a sus señorías. Así que, tras abrocharse el cinturón como es debido, pase y vean, vean... Eso sí, no se me hagan daño;)

Pero no se queden ahí! quizá recuerden este otro episodio caluroso...

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...