Pirats per Santa Quitèria
Al darrer llarg de la Talegym
Ara fa dos anys, l'hivern del 25, en Santi em diu d'anar a Montfalcó. "Has de veure la paret que hi ha per descobrir..." Em diu. I no ens ho pensem dues vegades i ens hi plantem el Santi, el menda lerenda i Vicenç the beast amb ganetes de deixar pixaradetes arreu... Hi hem anat tornant aquest hivern i hem deixat enllestides algunes línies noves ben interessants.
La Paret de Santa Quitèria té l'orientació perfecta per als dies freds, un calcari de gotes d'aigua espectacular, un centenar de metres (llàstima que no siguin més) i és a només 20 minutets del refu, a tocar del pantà. A més totes les vies obertes són rapelables, la qual cosa dóna per fer-ne dues o tres i quedar-te ben satisfet.
Us penjo totes les ressenyes que ara mateix tinc i en breu afegiré les noves, que encara em falta info.
L'ull explorador del Mikel, guarda de Montfalcó, ens deixa la Superfetén. Roca impecable, traçat ben bo i un darrer llarg preciós. Ens hi atansem de seguida i en dues jornades enllestim la Talegym, un pèl més obligada que la seva veïna, semiequipada per no passar angúnies i amb trams molt bons com el primer i lúltim llarg. Una delicia en el jardín de Invierno! Mencó especial l'arribada a la R2 amb un pas d'ambient entre una agulla adosada i la paret.
En Santi obrint el segon llarg de Las Dance
Una altra proposta per apretar al sol és El Vermut, amb un segon llarg molt finet i d'estirar-se una mica, que NO és obligat. Acaba sortint per la Mar d'Encanto (dos llargs 6a+, 6a+).
Les dues vies més difícils del sector fins al moment són la Last Dance i la Vas Bogal, amb trams curts de 6c obligats i passos més durs. La Last Dance ha quedat bastant desequipada i ens farà navegar uns metres ben bons entre xapes, obra de'n Mitx que hi va passar sense despentinar-se gaire fent gala dun estil impecable. Els friends queden prou bé i caldrà dur cordino per algun pont de roca, tot i que a la segona ascensió en vam deixar un de muntat... A la Bogal hi han quedat més xapes tot i que té uns metres molt durs que no vam encadenar, siusplau, confirmeu el grau si hi aneu ;)
Vam fer aquestes dues primeres el mateix dia, en una jornada ludico-festivo-escalatòria prou agradable.
"Anar bogal" a Morella, la terra del Mija significa anar sobrat. I tant sobrat anava el menda que us escriu que vaig punxar (amb totes les lletres).
Començant la fantàstica placa del L2 de la Vas Bogal
Comentaris