Tobogan del pànic
Li pispo al Cesc la ressenya de la Tobogan als Plecs i a
sobre la modifico amb el camí que he seguit per aquesta aresta del canguel·lo,
tan discreta i tan oblidada i tan refotudament exposada. (Gràcies bow).
Fa una setmana llarga deixo la cuca del pànic a casa, entre
els llençols i me'n vaig a patejar cap al coll aqeull que no arriba mai i que
vam quedar que era el del Muset. Finalment a peu de via. L'escalo sense
pitons... que pel que s'hi pot posar tampoc val la pena matar-se a carregar el
martell... pitons d'aquells per fer bonic, avui no, gràcies ;) quatre aliens i
els tótems verd i vermell i els tascons -als camalots groc i blau, no els hagués fet cap
lleig...
La via és més xula del que sembla a la resse. Quintos
ochenteros com aquells de la propera Estrella Polar al Montgros. Refotudament
superiors, aquests cinquens dels 80! O sigui que no val a badar. Pinyos que
podrien ser monumentals, esgarrapat a la roca amb cara de "¿qué hago yo
aquí con cara de friqui?".
En resum, i això és personal i subjectiu i transferible -si
ho vols tira milles-, més difícil i exposada que l'Arcarons, amb un bon pati i
en un racó divertit. Una de les que valen la pena si tens ganes d'una miqueta
de feeling més enllà de l'arxi-sobada galàxia parabolt.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg)
