Never Stop Dancing to the Electro Boogie: Essències montserratines XX: Aresta Ribas al Puntal de l'Albarda

Essències montserratines XX: Aresta Ribas al Puntal de l'Albarda

by Bullarolas

Quan ets al peu de l'Aresta Ribas, al Puntal de l'Albarda, de seguida tens la sensació que aquesta és una altra essència montserratina que es mereix un cop d’ull. Sembla poca cosa, una rampa, una escalada fàcil d'aquelles que et convida a relaxar-te, deixar anar els moviments i progressar amb la desinvoltura d'un quart, com a molt un cinquè.

Però aquí a l'aresta Sud de l'Albarda passa com a les agulles. Les arestes no són el que semblen i la rampa més innocent des del peu de via estant es converteix en una tàpia verticalíssima un cop t'hi estàs pal-plantat com si trepitgessis vidres amb un equilibri més que precari. Les preses són minúscules o directament "no són" i la majoria de còdols d'aparença engrescadora són una decepció quan per fit els tens a les mans. Els avantbraços s'escalfen com si fossis al plafó i si perds pistonada torna a ser per aquella mania tan montserratina que és l'essència d'aquest joc que mai s'acaba. De manera que com que es tracta d'un altre 6a d'estil peculiar --sempre segons canten les ressenyes a l'abast--, és preferible optar per abordar-lo com si es tractés d'un 6b dur.

Sigui com sigui, sobre aquesta aresta de violinista tens la sensació que se'n parla més que no es repeteix. El material emplaçat sembla sortit d'una caixa d'eines qualsevol, però d’ara fa trenta anys, i en reunions com la del primer llarg --la de la foto--, es respira aquell aire de les escalades solitàries, inèdites, deixades, no de la mà de déu, si no de les dels escaladors.

L'escalada és tremendament montserratina. Molt exposada en els trams més assequibles, amb cinquens trepidants escassament protegibles, i amb un burí sempre a mà quan la cosa es posa molt dreta i convida a agafar-se de les cintes. Potser és per això, per allò d'agafar-se de les cintes, que el personal continua explicant que és 6a...

En faig una ressenya amb tots els burins al detall. Bé, tots no, en els trams d'Ae (6a, V+), potser n'hi ha algun més, ja que es poden fer en A0. Els trams de V o menys, queden pr`cticament nets i algun tricam i algun alien ens aniran de conya.

11 garlantes:

Unknown { 27/10/10 23:55 }: Estábais el sábado en la vía?
Bullarolas { 28/10/10 12:43 }: no, el divendres..
;)
Unknown { 28/10/10 13:22 }: Collons!, pos si que es fa akesta via!!!, erem el dissabte a la Mas Guasch i havia penya a la Ribas i tenim una foto de ells.
dj { 28/10/10 16:34 }: Ets un classicomísticmontserratí dels bons pavut, no t'en quedarà al final ni una...
Anònim { 28/10/10 19:11 }: la vaig fer fa una pila d`anys....EN MALLAS DE COLORS!!!!(era l`epoca del free) Bona ruta.PACA
Bullarolas { 29/10/10 10:17 }: dj, no ens les acabaríem ni que visquéssim 10 vegades..

Paca, estic per rescatar algunes de les malles de colorins de l'època... en portva unes d'arlequí del fliparrr... no sé què ens va passar, per mi que va ser culpa dels francesos (sempre els han encantat els colorins... ;)
Anònim { 29/10/10 17:02 }: Trobo una mica violent escriure als blogs de persones que no em coneixen i que, seguramente, les importa tre hosties la meva opinio. Si en aquesta i d´altres ocasions oh faig es nomes pel desitg de fer constar dades que, en un futur, cuan el inevitable restaurador de vies aparegui, tingui la suficiente información per recolçar la seva opinión de que ha respectat el esperit de la vía “canvian expansio original per parabol” Aquesta es la informacio de una repetición feta als cinc mesos de la seba apertura (març del 80): Desde la reunio d´estreps fins al diedret (3ª reunio) no mes hi habia un buril (abans de la pedra taronga). La sigüent sembla estar igual. La última de dificultat ¡no mes tenía una expansió!, a la esquerra de la petita bauma (el forat de les gralles). Espero que et sigui util aquesta informacio
Jesús
Anònim { 29/10/10 20:00 }: Sí que és una via força maca i que val la pena fer-la en tinc un bon record d'ella

encara conservo la resenya de la primera ascenció i em surten uns cinc burils sense tenir en compte el primer llarg ( si no he comptat malament).

Ramon
Bullarolas { 2/11/10 17:29 }: Hola Jesús i Ramon,

Gràcies per les dades. El segon llarg és molt net. El primer burí de la ressenya sembla ser de la Petita Omaira (a la dreta), el segon deu ser afegit (aquests dos estan molt junts) i n'hi ha un tercer que sembla original, al mig del ressalt que porta cap al diedre.
La darrera tirada, molt fineta, queda clar que hi ha burins afegits!!

Esperem que es tingui en compte
Bullarolas { 2/11/10 19:46 }: Ei..

Ramon i Jesús, Sembla que teniu una ressenya de l'època amb els burins marcats. Es podria publicar??

Em podeu trobar a dbruga@gmail.com

Salut!
Anònim { 5/11/10 08:36 }: Saludos, me llamo Jose y tengo un especial cariño por esta vía, ya que fue mi primera escalada en Montserrat en el año 1983. Recuerdo bastante bien los buriles que había en esa época.
-La primera tirada era una burilada de arriba a abajo (A1e) excepto un paso en el cual hay un agujero donde metimos un "amigo del galayar" del 2,5
-La segunda tirada fue un cambio de reunión hasta el cómodo agujero que hay a la derecha, (sin seguros).
-La tercera tenia un par de buriles además del clavo y el puente.
-La cuarta y la quinta tenían tres o cuatro buriles cada una.
Desconozco si ya en esa temprana época algún buril fue añadido.
Molaría ver esa reseña original, a ver que indica.
Saludos