Essències montserratines XIX. Una restauració impecable: via GEEB a la Cadireta del Diable

Poc a poc, com en la llegendària tortura de la gota malaia, s’extén l’ús de la paraula restauració per definir el reequipament d’una via d’escalada respectant i mantenint l’essència que el pas del temps i d’innombrables cordades l’hi havia donat.

Poc a poc, creix la consciència que restaurar una via no vol dir convertir-la en una línia “segura”, que no implica cosir-la de parabolts ultraresistents ni assegurar que eliminem el factor dos i passa, en canvi, per respectar el caràcter de la via i les assegurances originals, que són un testimoni viu de la història i de l’evolució de l’escalada.

Personalment, fa un temps que vaig intentar contribuir de forma modesta i no massa sorollosa a tot aquest merder. Aleshores vam pensar un decàleg del “reequipador conscient”, que si de cas s’hauria d’anomenar ara “restaurador conscient.

Conscients que les coses es poden fer de maneres molt diferents, buscar la polèmica o l’aprovació del personal depèn de cadascú i a aquestes alçades cap dels que es vulguin implicar en una restauració pot al·legar desconeixement del què i el com.

Arribats a aquest punt, menda recomanaria a alguns dels protagonistes de certs reequipaments, proclius a generar polèmiques, que es passessin per la meravella de l’escalada que portagonitza l’essència montserratina d’avui.

Als que no l’hagueu tastada encara, us en recomano la visita. La GEEB de la Cadireta del Diable paga la pena. Sobretot després d’uns dies lluny de Ca la Montse degut a les calors de l’estiu. El retrobament amb el conglomerat montserratí a les fissures de la GEEB i a les arestes dels Flautats suposa també un retrobament amb el que ens fa estimar amb bogeria aquesta muntanya i ens hi fa tornar una vegada i una altra a la recerca de vies que no ens decebin.

La restauració de la GEEB és impecable, finíssima, que diria en Plà. Una fita en el perfeccionament d’aquest art que és restaurar i des del meu punt de vista, absolutament subjectiu i personal, un exemple a seguir en el futur. Del que s’ha afegit, no hi sobra res. No hi ha res discutible, excepte pels que busquin en els reequipaments una forma sense compromís per tatxar una altra via d’escalada.

Els parabolts trepats a la GEEB no n’han edulcorat l’escalada, que continua sent atlètica i molt sostinguda. Això fa que a la via hagis d’escalar de valent i que la línia continuï suposant un repte, malgrat les expansions de 10 mm. que la reforcen i que, òbviament, la fan més segura del que era abans de la restauració.

Però la GEEB no és la única restauració recent amb cara i ulls. Se suma a les restauracions de la Barrufets al Frare Gros, de l’esperó Sánchez al Serrat del Moro, de la Hispano a la nord de l’Elefant, de la Mingo Arenas a la Magdalena Inferior... Projectes anònims fets amb uns criteris molt clars de respecte per l’escalada que suposen una al·lanada d’aire fresc per al mundillo, esgotat després dels merders creats a consciència per alguns personatges amb afany de protagonisme.

Una al·lanada d’aire que convida a l’optimisme. Felicitats bous!

12 garlantes:

Anònim { 12/9/10 13:30 }
La teva foto ja et desautoritza..., en comptes d'una plaqueta, el parabolt hauria de tenir un modern filferro, o un kevlar, no??. Hi ha vegades que tinc la trista sensació de que algu vol ressucitar el gloriós passat on només escalaven quatre gats. Estic d'acord amb tenir molta cura en el criteri, però encara subsisteix el getho cultural. No em malinterpretis, però ja has pensat en possar-te una mitra i una túnica?. Aquest prosselittisme teu, ja em fa una mica d'angúnia, només una mica...

Això si, continua escribint, que voldrà dir que encara lluites, cal que neixin flors a cada instant...

Compte, valoro molt el que fas i respecto molt el que dius, però tenia la necessitat de dir-ho...

El Barberà del teu cor...
Cesc { 12/9/10 14:14 }
Doncs jo estic bastant d'acord amb tu.
Anònim { 12/9/10 16:53 }
Creo que este es el camino a la hora de dar vida de nuevo a ciertas vias, simplemente restaurar.

Bullarolas, comentas algunas vias restauradas recientemente en la misma linea de la GEEB, esas vias pueden ser una lista interesante de vias para hacer en los proximos meses.
Sabeis de donde se puede recopilar información de esas vias restauradas, que no reequipadas ?
karles { 12/9/10 20:48 }
fa tot just una setmana vaig fer la gede del gorro frigi amb la meva dona i la meva filla petita de 8 anys. esperava trobar-me una clàssica senzilla on poguer disfrutar posant catxarrillos a la fisura i mantenir el cap serè a la placa, pero em vaig trobar una cosida de parabots mimetitzats en blau cobalt i pintades marcant el camí.
no tinc grau -el meu subconcient em fa volar als 6b-, pero em vaig rebelar a utilitzar aquells "maleïts" parabolts.
fa temps ja van dir que qui perd els origens perd l'identitat. sembla que hi ha gent que no ne'n té, d'identitat
TRanki { 12/9/10 21:25 }
Boooow...

Bona via, i bona restauració..

Saluuuut!
Joan Baraldes { 13/9/10 11:04 }
Gràcies per la feina feta.
salut i a tibar
Bullarolas { 13/9/10 12:45 }
El que es fa dir Barberà,

Tria una altre nom, bow, que en Barberà en pau descansa i no sé si fa falta que li usurpin el nom, encara que les teves opinions siguin absolutament respectables, tot i que restin ocultes sota una sofisticació pròpia dels qui no s'atreveixen a defensar obertament el que pensen. Per què no et poses Escruela? És només una proposta.

La meva vocació no passa per la castedat ni l'onanisme i la meva contribució, feta en una suma d'estones lliures, vol ser només un granet de sorra més en aquesta muntanya que és la cultura de l'escalada al país.

Festoon, el que ha passat a les Gorres és potser un dels capítols més tristos de la història de l'escalada a Montserrat. Hi ha qui per escalar necessita un chiqui-park. Parabolts cada metre i mig en vies que no arriben al IV i pintadetes no fos cas que algú es perdés... És molt trist.

Tranki, en el nostre encontre en la tercera fase ja ho vam comentar. La GEEB és boníssima. Vertical, mantinguda, amb els cantos justos i un final amb ambient, per no parlar del tresor que suposa carenejar els Flautats després d'haver escalat la via...

Anónimo, la información hay que irla recopilando a través de los fórums, onaclimb, kpujo, caranorte, blogs varios... o en las piadas de Santa Ceci, bares y demases..

Salut i tàpies
TR { 14/9/10 01:15 }
hahah! no me'n recordava del detall de el "saltet"! bona!

de l'encontre: El mon és un mocador plè de mocs i burilles...i que duri...heheh...bo de veure't bow, i a kala, sense dubte, millor
Anònim { 14/9/10 03:02 }
Aloha,
estaria bé que puguéssis parlar amb l'Amadeu Pagès perquè té una info de 1ª mà que et farà canviar d'opinió respecte a l'encert de la restauració de la Mingo Arenas.
A part, si algun dia ajuntem una colla per anar a fer neteja a Gorros, jo m'hi apunto.
Ricard Darder
Anònim { 14/9/10 11:05 }
Sobre la Mingo Arenas he llegit el post del Jaumegrimp. No he repetit la via ni he parlat amb l'Amadeu Pagès. De què es tracta??

Sobre la brigada a Gorros... tema peliagut, tot i que si es continuen fent desgràcies com la de la GEDE...

salut!

bullarols
Bullarolas { 23/9/10 13:50 }
Unes ratlles per demanar disculpes per una cagada...

És obvi que en la restauració de la Mingo Arenas a la Magadalena no s'han fet les coses del tot bé. Bàsicament perquè a la via original no hi havia cap expansió (diuen que potser només un o dos caps de burí al segon llarg).

Jo ho desconeixia i també els restauradors. De fet, en Jaumegrimp i Co. no van actuar amb mala intenció i van mirar de respectar el traçat i les expansions que ells creien que eren les originals (burins diversos).

És clar que no van buscar prou informació sobre la via, que passarà a ser, ara, una de les més repetides d'aquesta roca.

La cosa queda ara en standby a l'espera que ells mateixos decideixin què volen fer.


salut
Jordi { 10/10/11 09:51 }
Ahir vam repetir la GEEB i estem d'acord amb el que has dit.
La via és bona i la restauració molt correcte.

Sobre el tema de Gorros, recentment he fet la GEDE, la Joan Marc i una altra amb els parabolts de coloraines, amb gent que s'inicia.
Vaig trobar curiós que una noia que escalava per segon cop, tot fent el seu primer llarg de primera, em preguntés per què hi havia tantes assegurances i que autoanomenats escaladors necessitin pintar les plaquetes per saber cap a on han d'anar.
Potser no anem bé.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...