Donde se habla de todo lo referente al animal humano que gusta / depende por completo de la vertical y de las consecuencias vitales de dicha adicción y demás locuras, manías, estupideces y ocurrencias un día cualquiera.

Regiro el correu i de seguida acabo plantejant-me la següent pregunta: “Que pijos ens hem tornat amb les hamaques, no?” La foto, entre les moltes que pots trobar aquí, n’és la prova. Diu que els primers que van decidir-se per una estructura fixa van anar a comprar unes lliteres estil militar a un centre comercial. I més avall n’hi ha un que explica que les va aconseguir de saldo a través de l’exèrcit. Eren un parell de lliteres tretes d’un submarí. Les primeres, no eren plegables, de manera que les llençaven al buit des del cim del Capitán. Poc a poc les marques s’hi van anar afegint i ara mateix, si no tenen llum i calefacció només és qüestió de temps, perquè per pes no serà.

Recordo haver-ne tingut una model bossa. No pesava gens, tot i que després d’un parell de bivacs l’hi vaig regalar a un col·lega que era obvi que no l’havia provada abans. Però per combatre la síndrome post vacacional, res com un bivac plujós sota un toldo fet amb una bossa d’escombraries tamany industrial: un altre invent casolà molt utilitzat a finals del setanta, quan això del goreté no ens havia convertit ens uns pijos rematats.