Aresta Ribas al Puntal de l'Albarda, la ressenya original



El Jesús i el Ramon m'envien la mateixa ressenya, probablement l'original, de l'Aresta Ribas al Puntal de l'Albarda. Veient l'equipament actual, deteriorat pel pas del temps, ha sorgit la idea de respectar al màxim una futura restauració de la via. Per tal que això sigui possible publico la ressenya on, afortunadament, hi ha marcades totes les expansions amb què comptava la via l'any 1980, pocs mesos després de la seva primera ascensió. Són força menys burins dels que hi ha actualment. Si la via es restaura amb respecte, pot quedar una línia clàssica però força exigent, amb trams de V-V+ exposats, en la qual caldrà espavilar-se amb els merlets, els aliens i els tricams.

Darrerament i en silenci s'han anat restaurant un munt de vies. Algunes amb més encert que d'altres. Ha estat restaurada l'Esperó Màgic de la Prenyada (reunions i alguna assegurança), també l'Anglada Guillamón de l'Elefant, que fa no gaire encara conservava el seu sabor orginal, o la Ludwig a la cara nord d'aquesta roca. A Sant Benet s'estan fent les coses amb un rigor excel·lent i, sense ànim de criticar algunes històries que s'han intentat fer amb tota la bona fe del món caldrà extremar les precaucions en el futur si a l'hora de restaurar volem rebre l'aprovació del "colectiu" i omplir de satisfacció els repetidors.

Aprofito per modificar la ressenya de la Ribas publicada fa quatre dies. Després de consultar la original me n'adono que em vaig embarcar en el segon llarg (i probablement no era el primer a qui li passava). L'original tira cap a una balma a la dreta amb menys dificultat, on es deu trobar amb la Petita Omaira, per retornar després cap al fil de l'aresta, cap a l'esquerra.

12 garlantes:

Anònim { 8/11/10 17:06 }
Ei Dani, tens la original de la Aresta Ribas del Pollegó?

Jo no la trobo i molaria que també la pengesis perque la penya vegi una mica el que passa amb el temps i els taladros. En aquest cas pels reequipadors de la FEEC que tant prediquen sobre com s'han de fer les coses.

És que ja fa anys la van trinxar i em sembla que hi devia haver 8, màxim 10 burins originals.

en fin...
TR { 8/11/10 17:32 }
El 79 s'usaven "tascons" aqui a catalunya??? ( simple curiositat)

Amen a tot el mencionat!
Anònim { 8/11/10 19:16 }
Ja veig una nova feina per un proper futur: Notari benedictor de reequipaments, sorry, restauracions (millor, sona més tètric).
PereBooks
(Amb tot el carinyo)
RUMBA TEAM { 8/11/10 20:05 }
Em sembla perfecte... seria una bona manera de fer be les coses i evitar mogudes, que si hi era que si no! si tenim dades de com era una cosa el més fàcil es deixar-ho tal i com estava!

Salut i bona feina.
Anònim { 9/11/10 15:38 }
PERE,

LA feina BEN FETA no costa gaire més que la feina destralera...

Per sort tots la feu prou bé, però el DETALL també s'agraeix com a mostra de bon gust i saber fer les coses amb CARINYO...
Bullarolas { 9/11/10 17:26 }
Anònim1,

No tinc l'original de la Ribas al Pollegó. M'han dit que se n'hi van afegir uns quants. Una llàstima, perquè n'hi havia poquets i la via mai ha estat difícil... quasi surt sola.

Pere,
Me n'alegro que us hi fiqueu. La gent ho agrairà. M'hi anava a ficar aquest hivern. Hi anem¿?¿?
Això del notari no anava a càrrec dels de la feec? Em quedo amb lo de "benedictor"..

Tranki,

In nomine patris.. que no n'hem tingut prou aquest cap de setmana!! Jo n'estic fins al gorro del papapefilo... necessiria descontaminar-me, però ara venen les eleccions... una altra torrada per torrats, sinó socarrimats ;) Allò dels tascons està ben vist.. potser eren dels primers?? aquella cosa tan moderna de la faders va venir més tard, no... El 80 jo per les agulles encara no hi anava.. a veure si algun històric s'anima i ens ho explica.

Rumbateam,
Sempre hi haurà qui es queixarà. Però els burins originals són els que són. I són sobre el paper. La resta els han anat afegint els que no sabien com passar, anys més tard.

Anònim 2
Al contrari.. la feina destralera costa molta més pasta i energies... més parabolts a comprar, més bateria, més dies a la tàpia perdent el temps perquè després et critiquin i t'ho desmontin.... per no parlar de l'Adsl que gastes contestant els posts de la moguda de torn..... Imagina't si se t'acut omplir de cables, cadenes i graons alguna pobra roca!!!!!!


Apa, salut a tothom i més tàpies i menys discursos (va pels polítics, no pels notaris :P
Jose { 9/11/10 18:54 }
Mola esa reseña!
lo que yo decía, el segundo largo es un cambio de reunión, de hecho la primera R hoy en día no es necesario padecerla(incómoda como pocas),la hacíamos ahí antes por cojones, recordar que las cuerdas eran de 40 m. y no llegaban al "bujero"...
Restaurarla sería un bonito reconocimiento al Joan Ribas y sus preciosos trazados.
Junto a la del bastó del frare, y la del pollegon, ya tendríamos ..."la Trilogía", jé, jé
Saludos
Anònim { 9/11/10 19:57 }
El primer cop que baig fer servir els tascons va ser el juliol de 1977, eran els tipics trapezoidals de Simond i eran comprats a Andorra.
No mes com informació "historica" i sense cap anim de polemica: Vaig fer una de les primeres repeticions de la Ribes de Pollegons i tal com dieu apenes hi habia espansions: contant reunions i tirades conto unes set en total (ting debant meu la resenya original i coincideixs amb les meves anotacions)
Jesús
bodhi { 9/5/13 15:23 }
Molt bones, les circumstàncies em porten cap a la teva pàgina doncs, ahir, tot cercant una via clàssica senzilla per començar les meves aventures en aquest bonic esport, vaic dirigir-me amb el meu company de cordada cap a la vi masia mialet del braguer a l'albarda castellana (ressenya vèrtex gener13). Per desgraciat com sóc i poc organitzat, ens vam equivocar i vam acabar al puntal de l'albarda, en una via que començava en una alzina i parabolts del 8. Just com la que cercavem! Quins collons.
El cas es que ens hi vam posar i, honestament, jo allò no ho veic de 6a ni de conya, a la part sota la primera (obsoleta pel que dieu) reunió hi havia un bombet que no hi ha collons de fer sense pillar cinta o desviant-se del parabolt. Quin patir. Algu ho veu de 6a allò o és que tinc un desfase de dificultats esportiva/clàssica?
El cas, i el que venia a preguntar és, un cop allà i sense coneixer la ressenya ens vam trobar uns parabolts daurats més grans a l'esquerra. No se que coi eren i em tocava a mi nar de primer, senyor. El franqueig cagat de por i primera encintada. Segona encintada patint, busco la següent i la trobo tant lllluny... De que coi són aquests parabolts? Des de la ignorància vam tirar per allà, però era evident veient la ressenya que no són el que toca. En fi. Molt per aprendre. Sabeu quina és aquesta via daurada?
Bullarolas { 9/5/13 22:12 }
Jeff!

us vau ficar a la climbotrón 6b o A2 i el segon llarg que comentes ronda el 6a+. Just on us vau despistar l'Aresta Ribas trenca a la dreta i no es veu bé per on va.. Vau arribar al cim?

gràcies
Bullarolas { 9/5/13 22:14 }
Aquí tens l'enllaç

http://bullarolas.blogspot.com.es/2010/11/climbotron-i-lenganyifa-electoral.html
bodhi { 12/5/13 20:55 }
Doncs no hi vam arribar pas, de fet vam rapelar just alla després d'encintarme a la climbotron perque veiem que sens faria de nit. Jo la veritat ho vaic agrair perque el coco m'hagues rebentat de continuar pujant per aquella via (la climbo) tot i que ja ho estava assumint.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...