Restaurar = respectar. Hispano-Suecia a la nord de l'Elefant

Malgrat les excremències meteorològiques d’aquests dies –d’aquests dies i d’aquest hivern, perquè la cosa toca els ous des de fa molts mesos–, l’altre dia, llegint un fragment del llibre del Picazo sobre una via recentment repetida i sense massa substància –la The Wall– a la nord de l’Elefant, em va cridar l’atenció un comentari de l’autor. Descarat, reconeixia que ”tot i que la Hipano-Suècia a la mateixa paret és més maca per transcórrer pel bell mig del mur, el seu equipament es troba en molt mal estat i per això ressenyem la Wall amb els burins en millors condicions”.

The wall no està gens mal, et fa venir al cap un parell de discos molt bons i ofereix uns quants passos verticalots, amb molt bon canto. Lúnic problema, des del meu punt de vista, sempre personal i subjectiu, és que li sobren una desena de parabolts de 10 mil•límetres de la FEEC i li falten un centenar de metres més.

Des de la primera reunió em vaig fixar en una reunió d’autèntic malson uns metres a la dreta, és el segon relleu de la Ludwing-Casanellas-Tudó. Aquesta vieta de la nord de l’Elefant, avui dia pràcticament abandonada es mereix una nova oportunitat, penso per mi mateix mentre m’hi acosto amb penes i treballs remuntant la Canal del Pou de Glaç, travessant el cor de Sant Benet i saltant cap al costat de Sant Jeroni.

M’hi enfilo i per sorpresa vaig trobant, al costat dels vells burins, parabolts de 8 mil•límetres “parabellum”.

La via, l’han restaurada en qüestió del parell de setmanes que han passat des de la darrera visita a la Wall. Això sí, em sembla una restauració exemplar. No s’han canviat totes les peces, només les assegurances clau i, cosa que a mi em sembla un detall a tenir en compte, no han arrencat les peces velles. A alguns caps de burí encara se’ls pot posar la plaqueta recuperable i utilitzar-los. Altres peces simplement hi són com a testimoni de l’evolució de l’escalada els últims 40 anys.

Si recentment ens lamentàvem a tocar de Santa Cecília de l’estropici de la Punsola-Reniu al Cavall, tots els Goteras i tots els Otilios que corren per la muntanya, farien bé de fer-li una visita, a la hispano sueca de la nord de l’Elefant. La via no és difícil i es fa bé, tot i que entre una peça i l’altra cal escalar, provar d’intuir el traçat més lògic i fàcil i en algun punt, fins i tot, emplaçar algun friend o muntar algun merlet.

6 garlantes:

Mingo { 12/6/10 11:49 }
Una cosa, la marca de pintura blava que marques a la ressenya, marca el peu de via?? He anat un parell de vegades i mai he aconseguit trobar l'inici.
Ramon SolsoClimb { 12/6/10 16:59 }
felicitats doncs per la iniciativa...

i la feina ben fetsa tbe...
Mohawk { 13/6/10 12:00 }
I aquests estan ben expansionats?, perquè a la primera foto hi surt força l'espàrrec, ja, ja, ja...

Bona feina de restauració, quan es pugui ja l'anirem a repetir!

A tibar-li!
Joan B { 14/6/10 08:52 }
Jo un dia que voliem fer la Wall, ens varem decantar massa a la dreta i vaig anar a parar a la 3a R d'aquesta via. Recordo que estava feta amb un seguit de burils i filferros d'alló més "classic" molt maco de veure però que millor que no hagués d'aguantar cap caiguda.
Hi haurem de tornar ara que ja és una mica més segura

salut i a tibar
Cesc { 14/6/10 21:03 }
Avui l'hem repetit, hi ha algún esparrec que surt mes que el de la foto. (aixó que ho valorin els "ingeniers")

Es la minima expresió de la restauració, MOLT CORRECTE.
Bullarolas { 15/6/10 12:13 }
Ei, bows!!

que jo no l'he restaurada!! que vaig ser el primer sorprès en trobar-me la feina(que trobo molt ben feta, per cert!! tot i que sí que hi ha algun espàrrec que sobresurt un pèl.. senyal que estan ben expansionats !)

Mingo! la marca blava és un bon punt de partida. De seguida es veu un burí i un pèl més amunt hi ha el primer prabolt. Els primers metres són quasi a pèl, però la cosa no pssa del tercer grau.

Mohawk! els espàrrecs em perseguiran sempre!! (i també algun lolo del reequipe que me la té jurada!! en sóc conscient!!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...