Los catorce de Iñaki
Dia de Sant Jordi. Sovint perdem massa hores davant alguna pantalla -massa hores i massa pantalles, entre el mòbil, l'ordinador i la tele. Us proposo passar unes hores trepidants a l'Annapurna amb un llibre d'estil periodístic que narra el rescat d'Iñaki Ochoa a 7.400 metres gràcies a 14 homes i dones que no van dubtar ni un instant a arriscar la seva vida per salvar un company atrapat a la muntanya.
Había una vez
Ho deien els
pallassos de la tele. Aquella de les lents greixoses a l'UHF en blanc i negre i
sense comanament a distància de la majoria de les cases, on la bona gent vivia
alegre tot i les últimes cuetades del Règim, "todos al suelo" inclòs.
Ho deien els
pallassos de la tele: había una vez un circo que alegraba siempre el corazón,
lleno de color. Un mundo de ilusión, lleno de alegría y de emoción.
I aquest circ, si
més no la carpa, pren forma a Montserrat cada dia una miqueta més. Els directors
del programa de varietats fan el que poden. O donen permisos a canvi de diners
o fan la vista grossa tot i la manca de la paparassa legal que cal per muntar
una funció de qualitat al massís on les restriccions continuen sent, només, per
a la bona gent.
Aquests dies entre
Diables, Sant Antoni i el Cavall, un grupet de francesos assessorats per penya d'aquí ha muntat la seva funció. El seu circ de tirolines, pèndols bestials i
skylines d'infart. Molt bonic. Molt entretingut. Espectacular. Amb, n'estic segur,
un bon vídeo per temptar gegants energètics d'aquells que donen ales a uns
quants mentre les retallen a uns altres.
I com s'ho munten.
Doncs fàcil. Hi van, tot i no tenir permís i si venen els Mossos els venen la
moto. Els Mossos s'ho miren i acaben per no dir res. O potser és el Patronat el
que no diu res, ni idea.
Això sí, fonts
properes a la formidable pallassada, ens expliquen que fins a les 3 de la
matinada han fet sonar el trepant per tal d'equipar la muntanya de súper-reunions
que han calgut per fixar la tona de corda que han necessitat per a muntar
l'espectacle.
Podem fer, entre tots, com al
Nord del Marroc; però caldrà una bona coordinació. Allà, tota la producció de haixix no es fa d'esquenes a les
aurotitats. Tothom ho sap que els pagesos sempre dediquen una part de les seves
terres ermes a conrear plantes de marihuana i que és en els mercats setmanals
dels pobles quan es ven el haixix pur, resultat de batre els brots curulls de
pòl·len d'aquesta planta tan circense. El que també sap tot bon marroquí és que la
producció del haixix s'ha de fer quan cau el sol, de nit.
Tot i que el soroll
que fan els pagesos en batre la marihuana es pot sentir des de quilòmetres a la
rodona se sap que s'ha de fer la vista grossa. Com en el cas del circ que
ens ocupa, irònicament lligat, també, a les emocions i a les substàncies amb
efectes sobre el cervell.
Sigui com sigui,
durant aquests dies hem pogut gaudir de l'espectacle,
els que hem passat com qui no vol la cosa pel camí de l'Arrel. El problema és que
si cada vegada que algun pallasso vol muntar el seu circ particular, ve a
Montserrat perquè aquí s'hi val tot, d'aquí a uns anys podria ser que el circ
fes fàstic.
Penso, entre altres
coses, en els expansius que sembla que van quedar a la Foradada, sobre
l'Expòsita Tudons o l'Encís Sublim, després del fantàstic vol de l'home ocell.
O en els que quedaran probablement a Diables, en els darrers llargs del
Districte i la Rollings, al cim de la Miranda de Sant Antoni, als últims ressalts
del Plàtan o a la cara Nord i l'R0 de la Normal del Cavall...
Otro país
otra ciudad,
pasen a ver el
circo.
Es magistral,
sensacional,
pasen a ver el
circo.
Kop de Gas News
Els companys de Pumba Produccions van ser a Kandersteg, a Suissa, escalant cascades de gel al costat de la gent del Equipo Español de Alpinismo. El resultat és un curt de 16 minuts intensos. Apreteu fort el piolets per no passar tanta ànsia mentre el veieu...
Ja tenim a punt més pitons. Aquesta vegada llancem un parell d'universals pensats per tal que el preu final que es paga a les botigues no passi dels 6 euros. Això sí, mirant de mantenir les prestacions d'un pitó forjat en calent. Ens en hem sortit prou bé, són tous i canten de meravella, i tot plegat per 6 amb 60 i 6 amb 90 cèntims en dos tamanys de fulla: 8 i 10 cm. Tota la info aquí.
Aquest diumenge, nova edició del Taller d'Artifo. Pels que encara no us hi hagueu pogut apuntar i hi tingueu curiositat, penseu que cap al juny muntarem la tercera edició d'aquest curs compactat de pitonatge, ploms, ganxos, falques i progressió tècnica en escalada artificial.
Núvols de roca
El Dumbo és especial per la seva increïble
roca, merlets i forats fantàstics que ens acompanyen a cada pas, i és per això
que sempre en sentireu a parlar molt bé per part dels més addictes a les
Agulles... Que encara hi són i són uns quants...
Totes les vies que solquen la paret Est
d'aquesta roca abocada a la Canal Ampla són una delícia, dibuixada durant els
80 amb el bo i millor de l'escalada clàssica, a la caça dels passos més lògics,
i dels inicis dfe l'esportiva de dificultat, atrevint-se amb els desploms i les
preses més impossibles.
Al lloro amb l'essència d'avui: una vieta de
no res, l'Esperó dels núvols, escalada l'any 81 o el 85 segons les resses per
en Jordi Verdaguer i en Mika Duran. La via es va obrir amb alguns passos aïllats d'Ae i va ser durant la segona a càrrec de'n Luichy i el Niño que es va graduar de 5+. La resta, la van deixar de IV-IV+. Eren altres
temps... Busqueu les set diferències entre la ressenya original i a
l'actualitzada, que hi són. Afegir que en aquell temps la via s'escalava només amb alguna xapa recuperable i cagues per a merlets. Actualment, amb els inventillos de què disposem, la podrem deixar una mica més arrecladeta.
Tot plegat, amanit amb trams de fins a una
quinzena de metres sense res més que quatre còdols i algun forat per
assegurar-vos. Això sí, es tracta d'una delícia pròpia de sibarites
montserratins (que ens consta que n'hi ha uns quants i que el club no deixa de
créixer).
Si em permeten ses senyories entrar en el camp
de les batalletes, els explicaré que la via, ha estat restaurada d'una forma
curiosa. La feina s'ha fet amb xapes Ca la Montse i expansius del 8, totinoxidable. S'ha substituït peça per peça i s'ha afegit una sola xapa més
grossa per reunió, perquè les R ja havien quedat reforçades amb espits després
de la primera ascensió de La mente en blanco. El curro s'ha fet després
d'escalar cada llarg assegurant-se a les peces velles.... tatxin-me de romàntic...
però, qui es pot resistir a fer una última ascensió aprofitant les peces
originals d'una via, abans de canviar-les per material inoxidable?
** Les fotos i les ressenyes amb la cortesia del kpujo i els puretas.
No comments
L'únic tram fàcil de la via Alba, a Bagasses, no passa de IV. Fins ara era l'únic tram equipat de forma natural de tota la via, amb quatre o cinc pitons i un pont de roca. Recentment la via s'ha reequipat, per segona vegada, ja, en la seva història. I el resultat és aquest que veieu a les fotos.
Chikipark Bagasses?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.JPG)
