El santbenaddicte i els mosquetons misteriosos

El primer llarg de l’Esperó Màgic a la Prenyada requereix finura en els moviments; res però, si el comparem amb els tres llargs que ens queden fins arribar al cim. Després d’un flanqueig fàcil cobert per dos burins d’època –un qualificatiu òptim, us diria, per a tots els burins d’aquest i de qualsevol altre massís– deu metres de diedre ens acaben obligant a tornar a tirar a mà dreta. M’hi trobo bé avui a la nord de la Prenyada. No fa vent, gens de sol i, com que ni tan sols m’aturo per fer un riu, gens de fred.

Festa gansa

Un pitó que balla des de, probablement, la primera ascensió i més enllà d’una sabina un altre pitó. Què passa? Res, si no fos perquè del pitó hi penja un mosquetó. Després ve el pas difícil del llarg. Algú deu haver preferit fer mitja volta –penso, mentre em penjo el mosquetó al baudrier, més content que un gínjol.

A la Gómez, no fa ni quatre dies me’n vaig trobar un altre a la segona reunió. Festa gansa a Sant Benet. No hi ha res com trobar-te un regalet de tant en tant.

Continuo l’escalada per una placa desplomada que des del peu de la roca fa respecte. L'esperó desploma suaument al llarg de cent metres i si no fos perquè a les ressenyes diu que és MD+ no t’hi ficaries amb tantes ganes. Allà dalt veig un burí escanyat amb un munt de cordinos. Mal senyal. Més enllà, 40 metres protegits amb tan sols 4 peces. Però és això, no? el que he vingut a fer?

Uns 12 metres. Desil·lusió. Un espit marca Tak, un pèl rovellat em diu hola quatre metres abans del burí que, desil·lusió, té per company de tàpia un altre espit exactament igual que el xapo, tot s’ha de dir, sense gaire manies.

Reequipada

Fa una pila d’anys vam ser amb la Mariona Orfila al mateix lloc. Els espits no hi eren i em vaig embarcar per la placa fàcil fins a una baumeta cap a l'esquerra. Craso error, tot i que protegida amb un burí i un clau em va permetre retirar-me dignament muntant un ràpel. Érem joves, començàvem i fer marxa enrere va ser la tònica d’uns quants dies d’escalada a Montserrat. D’allà, a casa amb la cua entrecames i per sempre, l’Esperó Màgic, amb aquella aura de via que respectes, que et mires de reüll quan fas el camí de Trinitats, entre fotuda i fantàstica i que, òbviament, tens en el punt de mira per a un dia com ara avui.

La placa del segon llarg té, ara, 6 assegurances en comptes de quatre. Queda clar que va ser reequipada, suposo que a mitjan anys noranta. Els espits no són res de l’altre món, però és més difícil perdre’t. Li tibo fins a la segona reunió amb un gust indescriptible –els que l’heu feta ja sabeu què vull dir– i: sorpresa! Hi ha dos mosquetons més. Pengen de dos burins i la cosa comença a mosquejar-me.

Algú ha muntat un ràpel que és com a mínim estrany. S’han despenjat des de dos burins en comptes de fer-ho des de dos espits. “En la viña del Señor hay de todo”, diuen, o sigui que continuo aquesta increïble via fins al cim, aquesta vegada més tranquil. El misteriós “reequipe” afecta el segon i el tercer llarg. El quart manté tota l’essència que li van voler donar els seus primers ascensionistes.

Santbenaddicció

Tornem-hi. Cap a l’Elefant, altra vegada per la Canal del pou de glaç. És el que té Sant Benet. Podries no enrecordar-te’n durant anys. Un dia, hi vas i ja l’has cagada. No hi pots deixar de pensar. Repetir clàssiques de quan començàvem; tatxar alguna d’aquelles vies que tens de fa temps a la cartera de comandes... porto tres setmanes completament enganxat a tres roques: la Mòmia, la Prenyada i l’Elefant. Què hi farem, deu ser que ara toca això –parlo sol panteixant la humitat del fons de la canal.

Avui toca la GEDE. Aquests dies sempre hi he vist gent. D’ençà del reequipament, un pèl aparabolat, des del meu punt de vista –sobretot en el segon llarg que, afegeixo, coto de 5+ en comptes de 6a–, la via s’escala molt més. Res, manies del personal!

Li manxo alegrement fins al cim –Oh! Nena! Una mania personal deguda, segurament, a la meva darrera addicció.

Tres cosetes

La segona reunió de la Putxinel·lis, just al mig del flanqueig de la GEDE, ha desaparegut. La Putxinel·lis és una via d’aquelles de “palabras mayores”, però si la voleu repetir, més valdrà portar dos cargols i dues plaquetes d’espit.

Per a la GEDE, tascons i friends. Per a l'Oh! Nena! L’alien groc (MD+ o més i 20 metrillos). A l’Esperó Màgic, s’hi pot anar només amb les cintes, tot i que entra algun friend i es pot posar algún merlet.

Des del cim principal de l’Elefant –hi pujo perquè a la cara nord m’han dit que hi ha una placa curiosa, bastant amagada, que vull veure– miro cap a l’Anglada-Guillamón que vaig escalar fa quatre dies. Es veu el llarg clau, els pitons rovellats arrebossats d’escarbatets daurats i, Oh! Baby! Què és allò d’allà? Sembla que sí. Un parell de mosquetons abandonats a la darrera reunió de la Inòpia. Festa grossa altra vegada. Sí? No? Deu minuts després he desfet la motxilla, m’he calçat els gats i amb un ràpel em planto a la sortida de l’Anglada. Flanqueig de tercer i ja hi sóc. Dos mosquetons més altra vegada abandonats sense sentit. Qui els ha deixat? Per què? Quines vies han escalat abans de penjar del meu baudrier? Quin misteri, no trobes?

9 garlantes:

Anònim { 17/3/09 15:02 }
Hola
Si et fan falta mosquetons, jo en tinc molts de vells
P
PGB { 17/3/09 15:03 }
Molt curiós això dels moscates abandonats i bona manera de relatar-ho! M'ha agradat, bou :P
Bullarolas { 18/3/09 18:42 }
Merci PGB. Es fa el que es pot. I sí.. a mi m'ha semblat rarillo lo dels moscates.. sempre fas volar un pèl la imaginació quan no t'encaixen les coses no. A mi em sembla un homenatge. Potser valdria la pena preguntar-ho per allà...

Home P, sempre te n'acaben faltant, de mosquetons. Tot i que no hi havia caigut. Potser una bona manera de reciclar-los i que no acabin al fons d'un calaix, és donant una alegria a qui se'ls troba...
Der kletterer { 19/3/09 13:54 }
Un detall important que m'he fixat en els escaladors de la meva generació és el següent. Ara estem tant acostumats a l'èxit que la majoria ja no duen un mallonet o cordino per abandonar, claus ni pensament. Jo crec que la mentalitat ha canviat. Avans era: "ens hi fotem, pringarem però amb una mica de sort sortirem per d'alt" i ara és: "però si només es 6b, com ens hem de baixar? a les 3 estem al bar".

Però a mi ja em va bé el tema aket. Ja tinc un friend, 5 cintes expres, 4 mosquetons, 8 bagues, 3 plaquetes recuperables, ... Fantastisch!! Super!!

Visca el Papa Noël!!
Albert { 19/3/09 14:06 }
M'hagués agradat llegir una rajada del que han fet a la GEDE de la Trompa de l'Elefant. O en realitat és als primers llargs de la Cerdà-Pokorsky? Quina es va obrir primer??? Una cosa està clara, abans allà no hi havia tant de ferro i per això no hi havia tanta gent...
Anònim { 20/3/09 13:46 }
Hola BULLA.

Jo vaig recuperar un moscata de algú que es va escaquejar pendolant de la VANITAT cap a la SANTAKANYA...penjava de un clau i amb un petit pèndol el vaig pillar...SI ET FA FALTA...??? %-P

heheheh!

Ahir en vaig abandonar un a la Sud..passava de cordinos i de el maillon guarro de una via de artifo..i feia calor...moscata i avall.

Suposoq ue ens fem vells i tenim moscats a manta---encara recordo al inicis quan era capaç de despenjar.me rapel.lant de dos cordinos passats per dos burils encara que la r tingués quatre burililoooooos!

El segon i tercer llarg de l'ESPERÓ el vam fer AMB CORDINOS...crec que no vaig trobar cap dels burils, especialment al tercer...el segon el devia fer per al esquerra...un op a la reníó vaig veure el seguros a sota, a la vertical...en un dels darerrs burils estava posant e merlet i de sobte dos pams a sobre hi havia el buril...bona via!

respecte a la GEDE...el ll1-2 ( el priimer es grimpava o es sortia empalmat del terra...el tema anava que quan et posaves a la fissu ja anaves de "CEBES" ( això dels cams què era als 80???)...els quatre burils de l'artifo, r en savina i la sortida amunt amb els bicoins ( que era això dels aliens als 80?).

En resposta a l'ALBERT...si una guarrada lo de a GEDE... al gaomez va passar el mateix, també la cruen vies..i a la MOMIA al complert es va sobreequipar...la mateixa HAUS, o la SNATACANYA...s'hauria de parlar amb qui ho va fer...
Bullarolas { 21/3/09 12:45 }
Joer P... em penso que començo a orientar-me. Que cabrón!! El mundo es un pañuelo i qui t'anava a dir que aquell moscata era meu... Bé, això de que era meu no és exacte. Em sembla que era de la Mariona. No preguntis com..... De tota manera això de les tàpies és una mica com el mar. Tot el que trobis a la paret (s'entén abandonat, eh!) és teu, com un barco a la deriva..

De fet, ahir mateix passant prop del Cavall vaig veure dues cordes penjant del ràpel, al mig de la berruga, a algú se li havien escapat amb el vent, suposo, i no les havia pogut recuperar... Ahí va regalete pal que llegue primero.. 2 cordes de 8-9 mm. no sé en quin estat, però si se li han escapat a algú, igual són noves, no? ;)

Albert,
La GEDE es va obrir primer i si, és per rajar. En el llarg de 6a no hi recordo ni una sola expansió i amb el reequipament van cosir-lo a parabolts. Al diedre de la Mas Guasch van fer exactament el mateix. Des del meu punt de vista en Guasch i Co. han confós el concepte restauració i ha promogut un retroequipament en tota regla. Una llàstima, tenint en compte que les dues són vies que s'han repetit moltíssim al llarg dels anys i per les quals mai havien fet falta expansions de més.

Der, tens tota la raó. Abans ens despenjavem posant vagues i cordinos als burils i ni se'ns passava pel cap dur maillons o deixar mosquetons... Ara és la tònica. Més ràpid i més segur... i li dones una il·lusió al que vindrà després... que mejor!!
TRankipanki { 24/3/09 15:14 }
BUlldevich ! que tenim el tema de Bandereixon norl?

Ja xerrerm no?

deeew
Anònim { 25/3/09 10:41 }
Trankifunki,

uN día desos

bulldevitch... més de bitch que de cap altra cosa !!!!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...