Never Stop Dancing to the Electro Boogie

Al darrer llarg de la Talegym Ara fa dos anys, l'hivern del 25, en Santi em diu d'anar a Montfalcó. "Has de veure la paret que hi ha per descobrir..." Em diu. I no ens ho pensem dues vegades i ens hi plantem el Santi, el menda lerenda  i Vicenç the beast amb ganetes de deixar pixaradetes arreu... Hi hem anat tornant aquest hivern i hem deixat enllestides algunes línies noves ben interessants. La Paret de Santa Quitèria té l'orientació perfecta per als dies freds, un calcari de gotes d'aigua espectacular, un centenar de metres (llàstima que no siguin més) i és a només 20 minutets del refu, a tocar del pantà. A més totes les vies obertes són rapelables, la qual cosa dóna per fer-ne dues o tres i quedar-te ben satisfet. Us penjo totes les ressenyes que ara mateix tinc i en breu afegiré les noves, que encara em falta info. L'ull explorador del Mikel, guarda de Montfalcó, ens deixa la Superfetén. Roca impecable, traçat ben bo i un darrer llarg preciós. Ens hi a...

Cinc anys sense publicar res! Aprofito per fer un recull de vietes que hem obert recentment a la Paret de l'Embut dÀger. Així en fem constància, a través de les ressenyes, més enllà la inmediatesa de les xarxes, on res queda. Cinc estrelles. L'Experiment és la més difícil del trio i també la més recent. Tot i que està força equipada amb material inox, ens caldrà el joc de tótems del negre al taronja, un número 3 i repetir-ne algun de petit. Ens ha quedat prou disfrutona, amb roca molt bona i trams espectaculars i amb ambient, com la trave del darrer llarg amb molt aire entre els peus o l'L4, atlètic, tècnic i vertical. Primer llarg esportiu totalment equipat, bastant generosament (es pot fer en A0 si no us veieu el 7a/... Menció especial per al segon llarg, en un primer moment sortia per l'esquerra, però obligava un parell d'A0 en un sostret (lleig) i vam reservar una última visita a la via per polir-lo, sota una nevadeta imprevista, sortint per la dreta. Ha quedat ...

  Com que hi ha molt poca info sobre la Nord de l'Agulla Inferior del Montardo, penjo aquesta ressenya global de la paret on surten tots els itineraris dels que tinc constància fins al moment. La paret és llarga i bona i bé val una visita si les condis són bones. Els itineraris improvisen bastant enllaçant canals, goulottes i algun ressalt. La paret és llarga, uns 750 metres de desnivell i la baicada bastant intuitiva i directa cap al refugi de la Restanca. Tots els itineraris fins avui Nona Aubert al llarg clau de l'Argonautes hivernal Coitus Interruptus, entrant a la via des de la canal central Argonautes a l'estiu. A l'hivern la via més accessible entra per la canal de la dreta en el primer ressalt (visible a la part inferior de la foto).

Li pispo al Cesc la ressenya de la Tobogan als Plecs i a sobre la modifico amb el camí que he seguit per aquesta aresta del canguel·lo, tan discreta i tan oblidada i tan refotudament exposada. (Gràcies bow). Fa una setmana llarga deixo la cuca del pànic a casa, entre els llençols i me'n vaig a patejar cap al coll aqeull que no arriba mai i que vam quedar que era el del Muset. Finalment a peu de via. L'escalo sense pitons... que pel que s'hi pot posar tampoc val la pena matar-se a carregar el martell... pitons d'aquells per fer bonic, avui no, gràcies ;) quatre aliens i els tótems verd i vermell i els tascons -als camalots groc i blau, no els hagués fet cap lleig... La via és més xula del que sembla a la resse. Quintos ochenteros com aquells de la propera Estrella Polar al Montgros. Refotudament superiors, aquests cinquens dels 80! O sigui que no val a badar. Pinyos que podrien ser monumentals, esgarrapat a la roca amb cara de "¿qué hago yo aquí con c...

Parlar, ara, dels criteris de diagnòsi del trastorn histriònic de la personalitat que clarament presenta alguna roca  no toca . Molt millor perdre's per l'aresta brucs de la Miranda del Dauet. Un sol d'hivern perfecte, protegits del mestral, una roca que milloraria si la repetíssim més sovint, les assegurances justes per a una escalada amb ànima, i unes preses minúscules que asseguren dues coses: que hauràs d'enrecordar-te'n de respirar i que arribaràs al cim força satisfet. Sobre la "Archs-Freixas" hi ha bastanta consfusió per un grapat de ressenyes poc precises -la de la primera no hi ajuda- i per les poques repeticions amb què deu comptar la via. Sigui com sigui us proposo el recorregut que m'ha semblat més lògic, que segueix, segurament, el traçat del retroequipament que es va fer de la via aprincipis dels 90, amb espits. Com que el grau anava molt collat, millor deixar-se d'històries. Ja el contrastareu si hi aneu. La presa és...

Què millor que una històrica de dificultat per reprendre aquest recull de vies montserratines, essència de l'escalada tal i com un servidor l'entén. L'Aresta Nord del Dit és una via bastant discreta, tan per la seva dificultat -ronda el cinquè superior- com per per la seva llargada -amb prou feina arriba als 45 metres de recorregut. L'estil és decisiu. Però poc hi tenien a decidir en Pany, en Ferrera i la Simó. L'any 41 a Montserrat encara no sabien què eren els cargols trepats a la roca. Pujaven amb espardenyes i quatre escarpes i si es podien assegurar amb aquelles cordes de cànem, era només per creure que en cas de caiguda no anirien a parar a terra. En aquell temps les agulles més valorades eren les que no presentaven cap cara assequible: la Mòmia, el Cavall Bernat, la Caputxa i tantes altres. La Nord del Dit, la peculiaritat que té, és que a banda de ser tan compacta que no admet pràticament cap assegurança, ha mantingut quasi intacte l'espe...

-restauro l'entrada que aquest matí mateix havia esborrat- A la TIM de l'Aeri li van fer un d'aquells restilings que fan pena: com que no puc passar li casco un espit... Absolutament lamentable! Pel Youtube fins i tot corre el vídeo. A qui li interessi que ho investigui.

Sí, senyors, senyores, nens, nenes i forestals... a les costes de casa nostra últimament s'hi poden veure voltors... Cliquin la notícia, cliquin... S'han perdut, diran alguns, i no, no és ben bé això. Sembla ser que a casa seva (la que fins ara era la seva casa habitual, vull dir) no hi tenen espai, ni menjar, ni ganes de ser-hi i poc a poc van aventurant-se Pirineu i Prepirineu enllà. Se n'han vist arreu, des del Cap de Creus fins a les Terres de l'Ebre, i fins i tot als terrats d'alguns edificis de l'hospitalet. Sort que reben totes les nostres atencions, si no, pobrets, els passaria com a les cabres i acabarien desapareixent...

Si facebuk fos una habitació no s'hi podria entrar de tants crits! El debat sobre l'ús del trepant a Ca la Montse s'ha traslladat al Roques, Parets i Agulles, un grup de feisbuk que suposo que ses senyories deuen conèixer de sobres, o no. Enrere queden els fòrums no patrocinats des de Sylicon Valley, els blogs, les cervesetes o els sopars a l'aire lliure... Sigui com sigui, la reunió a Santa Ceci es va celebrar amb absoluta normalitat i amb pau i harmonia, fins i tot amor, diria. Veure's rodejat d'alguns dels més il·lustres escaladors de totes les èpoques sempre acompanya. El resum de la trobada ja el debeu haver seguit aquí i allà. Menda només voldria insistir en un matís que, de ben segur, escalfarà els ànims més del que s'han escalfat fins ara. Calenturas de otoño en solfa! Pel que em va semblar entendre, tot i les meves orelles, tan tocades per concerts d'inefable qualitat acústica durant tants anys, la prohibició del trepant -votad...

Se dice y se comenta que la archiquedada en Santa Cecília para este sábado va a terminar siendo un encuentro de gente positiva con ganas de apartarse de las polémicas para terminar conveniendo que están todos "casi" de acuerdo... Se dice y se comenta que las polémicas forman ya parte del pasado. Parece ser que sin llegar a pensar en solucionar el problema de la "colla del parabol", cada día más numerosa por otra parte, el susodicho grupito de dementes del taladro campa a sus anchas mientras a la contra un grupo invisible de cruzados del Eco-climbismo campan a sus anchas también, quitando chapas aquí y allá como si de una gota malaya o de una maldición divina se tratáran. Pudiera parecer que la sangre va ha llegar al río visto el panorama en la vertical. Y teniendo en cuenta que mientras un Dmente de taladro acribilla las rocas pisando todo lo que se le pone por delante; pone denuncies en los Mossos y se rodea de un club de iguales e incondicionales ac...

De vies a ca la Montse n'hi ha un munt. D'acrobàtiques, també. L'Anglada-Cerdà a la Nord del Frare Gros n'és una, tot i que per la forma i l'època en què va ser oberta, potser es podria endur el "premi" a via més acrobàtica de la Nord. N'hi ha moltes més, la majoria les hem repetit o volem repetir-les (defecte de naixement?); però hi ha alguna altra via dels 60 que compti amb una sortida en lliure d'anar al lloro a cadascun dels seus llargs, tot i ser una escalada bàsicament artificial? Penso que no... Il·lustrin-me ses senyories si és el cas. Què més es pot explicar d'aquesta joia absolutament genial? El recorregut és valent, trepidant i molt intel·ligent. El diedre invertit abans del sostre us apassionarà. Res millor que oblidar els estreps i atrevir-se a sortir en lliure! No hi falten les preses i l'esperit s'enfeliça mentre les mans en bavaressa troben busties perfectes al fons de la fissura... A la via, s'hi ha...

Una imatge val més que mil paraules -diuen. Però deixeu-me escriure'n alguna per explicar el conte d'avui. Al circ del Gorra Frígia ja ningú recorda la gesta de'n Monpart o la del Haus i de l'Estrems. Ara hi han inventat una nova forma d'escalada. Una escalada que no és escalada, si no "paraescalada". Un nou joc que podem situar entre les vies ferrades i les escalades "normals". Pallassos, domadors, genets i equilibristes a un preu mòdic i amb una banda sonora més aviat mel·lancònnica. *NOTA: El dia en què la fotografia va ser presa no hi havia cap cordada a la resta de roques que envolten en Gorro .

La Continència de consciència ataca el Plàtan de Diables entre el diedre de la Vilanovins i el del primer llarg original de la Còsmica. En tota la via només trobareu 3 expansions de progressió, record d'un atac a principis dels 90 i 3 expansions per protegir tres seccions d'escalada lliure col·locades escalant en lliure. Les reunions han quedat completament equipades amb parabolts de mètrica 8 i 10. Tant a la primera reunió, com a la segona i la tercera, trobareu espits de la marca Tak, col·locats en un intent des de dalt d'obrir el pany de paret en lliure. La qualitat de la roca, és bona en tota la via i millora amb l'alçada, arribant a una qualitat brutal a la part superior de la via, per sobre de la marcada travessa del 5è llarg. Per a repeticions caldràn més de 60 pitons diversos entre els quals cal incloure un bong gros, un bong mitjà i una V grossa. També es necesitaran una setantena de ploms, moltíssimes falques i un bon joc de ganxos. La via a...

Davant del que molts considerem un desastre de proporcions històriques perquè els forats artificialment picats afecten a la majoria de "grans vies d'artificial" del país, d'escalades històriques que eren un referent, proposem l'escalada de la "Continència de Consciència", un altaveu amb el qual mirar de cosncienciar, valgui la redundància, a alguns escaladors d'artifo que hi ha coses que no es poden fer, que hi ha una ètica que caldria respectar i que quan fiques la ferralla a la motxilla, cal deixar les escarpes a casa. Reventar la roca per fer-hi un forat on poder ficar una peça bona o modificar un forat ja existent per "millorar-lo", picar ponts de roca inexistents o retocar un merlet hauria de fer vergonya a qui ho practica. Això no és escalar i molt menys és escalar el grau proposat pels primers escaladors d'aquella línia, sigui quina sigui. ¿Com es pot repetir un A4, un A3 o un A4+ o un A5 picant forats per posar mill...