Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2009

El tacharismo

Imatge
Aunque nada tiene que ver con el jeto de aquella primera ministra británica, a más de uno se le pone la nariz como a la señora Margareth Thatcher cuando ve los subrallados, las crucecitas o las anotaciones al lado de los nombres de las vías de las guías de escalada que más de uno tiene en las estanterías de su casa. Tengo un colega al que todavía aprecio muchísimo, porqué si algo tiene es que se hace querer cuando lo tienes a tu lado, en plena tapia, cuya nariz también es larga pero no de envidia sino de satisfacción. Supongo que a estas alturas ya debe de haber tachado todas y cada una de las vías de aquella primera guía de Luichy de la vertiente norte montserratina. Incluso a escalado perlas de tan sorprendente valor estético, por increíble que parezca, como la Expósita Tudons o -a estas alturas ya habrá encontrado a alguién a quién engañar porqué conmigo lo intentó sin conseguirlo- líneas de tan increíble calidad como la Veni vidi vinci. Anécdotas a un lado, el tacharism...

Essències montserratines IX

Imatge
L'Elfantet, Aresta de l'incendi Més que essència montserratina, la Colorantes permitidos és essència benedictina. Ho dic, com segurament molts dels que l'han repetida estaran pensant, pel grau. Un 6a d'espant, un parell de 6as estratosfèrics, i un 6b+ (sense tocar l'arbre, a la sortida de la R2) inhumanament surrealista pels amants del considerat abominablement difícil al calcari de la Serra de Prades i el Montsec. La cosa no és tan sorprenent si t'has passejat més d'una vegada pel formidable Camí dels Totxos fins al peu de la Bimba. Allà tot guarda una unitat i el cosmos santbenedicte pren forma i tanca el cercle ("santbenedicte" sense "í" per homenatjar aquella obra mestra a Diables) . Tots els 6as són d'espant, els 6b+, inhumans i els 7as ya ni te cuento, bow... Però sobre tot això en faria més via algun dels bows assidus de la zona. Sant Benet és un cosmos particular perquè el lloc té una personalitat pròpia excepcio...

L'Elefantet, Aresta de l'incendi

Imatge
A l'Aresta de l'incendi s'hi pot arribar escalant els dos primers llargs de la Colorantes permitidos i buscant-te la vida travessant el bosc penjat a través d'unes rampes faciletes, més o menys per on indica la ressenya. L'escaada no és res de l'altre món, són les sensacions que t'aporta el que la converteix en una història per la qual val la pena perdre-hi una estoneta. Una bona alternativa a les Escales dels pobres, sempre i quan ja tinguis al sac la Chachi i la Colorantes .

El ya eterno debate

Imatge
El alfa y el omega de la escalada parece ser un ya eterno debate sobre el uso del taladro y sus dificultades intrínsecas. En Desnivel la maquinaria del márqueting sugería reabrirlo de nuevo como forma de mantener / entretener / incrementar el público asiduo de la revista de escalada virtual más consultada por estos lares. Llegan los calores y la peña se busca buenas sombras allende los mares. Las yemas de los dedos se endurecen y frente a la pantalla quedamos solamente unos pocos. El debate ha resucitado alterando la paz virtual de este nuestro pequeño mundillo y excitando los ánimos que otrora parecían aletargados. Se veía venir. Los calores llegan y con ellos las bajas pasiones -en todos los sentidos. Lo que nos ocupa es la derivada de una carta escrita por Jesús Vallés. Y la carta es, a su vez, la derivada de un estropicio: el uso de un taladro en una tapia pirenaica pisando un itinerario anterior. Como casi siempre, el taladro y sus andanzas terminan por invad...