Never Stop Dancing to the Electro Boogie

Si facebuk fos una habitació no s'hi podria entrar de tants crits! El debat sobre l'ús del trepant a Ca la Montse s'ha traslladat al Roques, Parets i Agulles, un grup de feisbuk que suposo que ses senyories deuen conèixer de sobres, o no. Enrere queden els fòrums no patrocinats des de Sylicon Valley, els blogs, les cervesetes o els sopars a l'aire lliure... Sigui com sigui, la reunió a Santa Ceci es va celebrar amb absoluta normalitat i amb pau i harmonia, fins i tot amor, diria. Veure's rodejat d'alguns dels més il·lustres escaladors de totes les èpoques sempre acompanya. El resum de la trobada ja el debeu haver seguit aquí i allà. Menda només voldria insistir en un matís que, de ben segur, escalfarà els ànims més del que s'han escalfat fins ara. Calenturas de otoño en solfa! Pel que em va semblar entendre, tot i les meves orelles, tan tocades per concerts d'inefable qualitat acústica durant tants anys, la prohibició del trepant -votad...

Se dice y se comenta que la archiquedada en Santa Cecília para este sábado va a terminar siendo un encuentro de gente positiva con ganas de apartarse de las polémicas para terminar conveniendo que están todos "casi" de acuerdo... Se dice y se comenta que las polémicas forman ya parte del pasado. Parece ser que sin llegar a pensar en solucionar el problema de la "colla del parabol", cada día más numerosa por otra parte, el susodicho grupito de dementes del taladro campa a sus anchas mientras a la contra un grupo invisible de cruzados del Eco-climbismo campan a sus anchas también, quitando chapas aquí y allá como si de una gota malaya o de una maldición divina se tratáran. Pudiera parecer que la sangre va ha llegar al río visto el panorama en la vertical. Y teniendo en cuenta que mientras un Dmente de taladro acribilla las rocas pisando todo lo que se le pone por delante; pone denuncies en los Mossos y se rodea de un club de iguales e incondicionales ac...

De vies a ca la Montse n'hi ha un munt. D'acrobàtiques, també. L'Anglada-Cerdà a la Nord del Frare Gros n'és una, tot i que per la forma i l'època en què va ser oberta, potser es podria endur el "premi" a via més acrobàtica de la Nord. N'hi ha moltes més, la majoria les hem repetit o volem repetir-les (defecte de naixement?); però hi ha alguna altra via dels 60 que compti amb una sortida en lliure d'anar al lloro a cadascun dels seus llargs, tot i ser una escalada bàsicament artificial? Penso que no... Il·lustrin-me ses senyories si és el cas. Què més es pot explicar d'aquesta joia absolutament genial? El recorregut és valent, trepidant i molt intel·ligent. El diedre invertit abans del sostre us apassionarà. Res millor que oblidar els estreps i atrevir-se a sortir en lliure! No hi falten les preses i l'esperit s'enfeliça mentre les mans en bavaressa troben busties perfectes al fons de la fissura... A la via, s'hi ha...

Una imatge val més que mil paraules -diuen. Però deixeu-me escriure'n alguna per explicar el conte d'avui. Al circ del Gorra Frígia ja ningú recorda la gesta de'n Monpart o la del Haus i de l'Estrems. Ara hi han inventat una nova forma d'escalada. Una escalada que no és escalada, si no "paraescalada". Un nou joc que podem situar entre les vies ferrades i les escalades "normals". Pallassos, domadors, genets i equilibristes a un preu mòdic i amb una banda sonora més aviat mel·lancònnica. *NOTA: El dia en què la fotografia va ser presa no hi havia cap cordada a la resta de roques que envolten en Gorro .

La Continència de consciència ataca el Plàtan de Diables entre el diedre de la Vilanovins i el del primer llarg original de la Còsmica. En tota la via només trobareu 3 expansions de progressió, record d'un atac a principis dels 90 i 3 expansions per protegir tres seccions d'escalada lliure col·locades escalant en lliure. Les reunions han quedat completament equipades amb parabolts de mètrica 8 i 10. Tant a la primera reunió, com a la segona i la tercera, trobareu espits de la marca Tak, col·locats en un intent des de dalt d'obrir el pany de paret en lliure. La qualitat de la roca, és bona en tota la via i millora amb l'alçada, arribant a una qualitat brutal a la part superior de la via, per sobre de la marcada travessa del 5è llarg. Per a repeticions caldràn més de 60 pitons diversos entre els quals cal incloure un bong gros, un bong mitjà i una V grossa. També es necesitaran una setantena de ploms, moltíssimes falques i un bon joc de ganxos. La via a...

Davant del que molts considerem un desastre de proporcions històriques perquè els forats artificialment picats afecten a la majoria de "grans vies d'artificial" del país, d'escalades històriques que eren un referent, proposem l'escalada de la "Continència de Consciència", un altaveu amb el qual mirar de cosncienciar, valgui la redundància, a alguns escaladors d'artifo que hi ha coses que no es poden fer, que hi ha una ètica que caldria respectar i que quan fiques la ferralla a la motxilla, cal deixar les escarpes a casa. Reventar la roca per fer-hi un forat on poder ficar una peça bona o modificar un forat ja existent per "millorar-lo", picar ponts de roca inexistents o retocar un merlet hauria de fer vergonya a qui ho practica. Això no és escalar i molt menys és escalar el grau proposat pels primers escaladors d'aquella línia, sigui quina sigui. ¿Com es pot repetir un A4, un A3 o un A4+ o un A5 picant forats per posar mill...

Somiar és gratuït i indispensable per sobreviure, i és especialment estimulant, també per als escaladors. Cal somniar per omplir de noves metes el nostre sarró de projectes. Motivats, escalem millor. Amb noves idees fem noves passes i poc a poc li descobrim altres noves possibilitats a la nostra passió vertical. Això és el que va passar amb aquest llibre ara fa ja una pila d'anys. Vam descobrir que al ianqui s'havien "inventat" una "nova" forma d'escalada i a poc a poc la vam anar interioritzant fins a fer-nos-la nostra. En realitat no era tan diferent del que els clàssics havien posat en pràctica a les nostres parets i agulles des de feia una pila d'anys, però va marcar un punt d'inflexió que va acabar suposant una mena d'evolució. És una constant que ens permet continuar somiant, inventant noves formes i noves línies, sense descans.

Dia de Sant Jordi. Sovint perdem massa hores davant alguna pantalla -massa hores i massa pantalles, entre el mòbil, l'ordinador i la tele. Us proposo passar unes hores trepidants a l'Annapurna amb un llibre d'estil periodístic que narra el rescat d'Iñaki Ochoa a 7.400 metres gràcies a 14 homes i dones que no van dubtar ni un instant a arriscar la seva vida per salvar un company atrapat a la muntanya.

Ho deien els pallassos de la tele. Aquella de les lents greixoses a l'UHF en blanc i negre i sense comanament a distància de la majoria de les cases, on la bona gent vivia alegre tot i les últimes cuetades del Règim, "todos al suelo" inclòs. Ho deien els pallassos de la tele: había una vez un circo que alegraba siempre el corazón, lleno de color. Un mundo de ilusión, lleno de alegría y de emoción . I aquest circ, si més no la carpa, pren forma a Montserrat cada dia una miqueta més. Els directors del programa de varietats fan el que poden. O donen permisos a canvi de diners o fan la vista grossa tot i la manca de la paparassa legal que cal per muntar una funció de qualitat al massís on les restriccions continuen sent, només, per a la bona gent. Aquests dies entre Diables, Sant Antoni i el Cavall, un grupet de francesos assessorats per penya d'aquí ha muntat la seva funció. El seu circ de tirolines, pèndols bestials i skylines d'infart. Mol...

Els companys de Pumba Produccions van ser a Kandersteg, a Suissa, escalant cascades de gel al costat de la gent del Equipo Español de Alpinismo. El resultat és un curt de 16 minuts intensos. Apreteu fort el piolets per no passar tanta ànsia mentre el veieu... Kandersteg EEA from Marc Subirana on Vimeo . Ja tenim a punt més pitons. Aquesta vegada llancem un parell d'universals pensats per tal que el preu final que es paga a les botigues no passi dels 6 euros. Això sí, mirant de mantenir les prestacions d'un pitó forjat en calent. Ens en hem sortit prou bé, són tous i canten de meravella, i tot plegat per 6 amb 60 i 6 amb 90 cèntims en dos tamanys de fulla: 8 i 10 cm. Tota la info aquí . Aquest diumenge, nova edició del Taller d'Artifo. Pels que encara no us hi hagueu pogut apuntar i hi tingueu curiositat, penseu que cap al juny muntarem la tercera edició d'aquest curs compactat de pitonatge, ploms, ganxos, falques i progressió tècnica en escalada ...

El Dumbo és especial per la seva increïble roca, merlets i forats fantàstics que ens acompanyen a cada pas, i és per això que sempre en sentireu a parlar molt bé per part dels més addictes a les Agulles... Que encara hi són i són uns quants... Totes les vies que solquen la paret Est d'aquesta roca abocada a la Canal Ampla són una delícia, dibuixada durant els 80 amb el bo i millor de l'escalada clàssica, a la caça dels passos més lògics, i dels inicis dfe l'esportiva de dificultat, atrevint-se amb els desploms i les preses més impossibles. Al lloro amb l'essència d'avui: una vieta de no res, l'Esperó dels núvols, escalada l'any 81 o el 85 segons les resses per en Jordi Verdaguer i en Mika Duran. La via es va obrir amb alguns passos aïllats d'Ae i va ser durant la segona a càrrec de'n Luichy i el Niño que es va graduar de 5+. La resta, la van deixar de IV-IV+. Eren altres temps... Busqueu les set diferències entre la ressenya ori...

L'únic tram fàcil de la via Alba, a Bagasses,  no passa de IV. Fins ara  era l'únic tram equipat de forma natural de tota la via, amb quatre o cinc pitons i un pont de roca. Recentment la via s'ha reequipat, per segona vegada, ja, en la seva història. I el resultat és aquest que veieu a les fotos. Chikipark Bagasses?

Batalleta entretinguda la lliurada aquest matí al Montgros. Es tractava d'escalar en lliure la Chop Suey , oberta per menda lerenda l'any 2010 (ui no! que no es podia dir l'any!) i em sembla, pel que no he sentit, que encara no repetida (corregeixin-me si m'equivoco ses senyories). La via en lliure està bé. Divertida, crec que un pèl exposada, però amb una roca deliciosa que la fa abordable, si més no, pels malalts del tema (que em consta que som uns quants). Actualitzo la ressenya i espero que la gaudiu. Remarcar que en la segona xapa de la via ens ha calgut fer un repòs / A0 i que una cosa és decotar i l'altra que et decotin, tot i que menda lerenda quan m'ajunto amb segons qui, pateixo d'ambdues patologies. Un consol, veure-ho com una virtut. Però no li donin voltes a tan misteriosa qüestió que quan tinguem una mica més d'estona, més inspiració i més experiència, parlarem abastament de la dita qüestió. Mentrestant, entretinguin-se amb la ress...

MIMETISME m. Propensió a imitar; semblança superficial que mostren certs animals amb els objectes entre els quals viuen i que serveix per a dissimular llur presència. MIMÈTIC, -ÈTICA adj . Imitatiu; dotat de mimetisme. Quan escales una xemeneia et mimetitzes amb l'entorn rocós, bàsicament perquè t'introdueixes dins la roca. Una xemeneia tan amagada, francament queda mimetitzada amb les roques veïnes, costa de veure. Sobre si els que ens hem interessat per aquesta troballa som o no uns animals... que cadascú n'extregui les pròpies conclusions. Sigui com sigui, la Mimètica al Caputxó de'n Semir és una via excepcional -òbviament des del meu punt de vista, totalment personal, subjectiu i transferible. Primer, perquè descobrir aquesta xemeneia, tan amagada tot i les seves proporcions impressionants, ja té un cert mèrit. Segon, perquè l'escalada que s'hi desenvolupa és bella, variada i interessant i tercer, perquè crec que té algunes...

Com molts ja sabeu -este mundo es un panyuelu- menda està ficat en una moguda que esperem que poquet a poquet es vagi fent un lloc com a alternativa al material que les tendes ens ofereixen actualment. Kop de Gas SL va engegar ara fa un any, oferint xapes inoxidables més petites del que és habitual i poc a poc anem ampliant el nostre catàleg. Podeu fer-hi un kop d'ull aquí , mentre us faig cinc cèntims d'un parell de novetats. Ja tenim a punt els primers pitons. Són extraplans, tipus knifeblade però amb una duresa no tan exagerada, cosa que els fa bastant útils en les roques i les tàpies del país. Els hem lacat en taronja, un color per als pitons semidurs que ja va fer servir la desapareguda Cassin en el seu moment. Finalment ens hem decidit. Amb en Jan Casas, guia titulat d'escalada, muntem un taller d'artifo perquè tots els que tinguin ganes d'aprendre'n sàpiguen com fer-s-ho per posar ploms, ganxos, falques i pitons. El preu és tirant a asseq...

Hi ha personatges l'evolució mental dels quals es fa difícil de seguir. Tot i que, déu me'n guardi, tothom és lliure d'evolucionar com millor li sembli... O com millor pugui... Ara fa uns anys, el Never Stop publicava un dels pocs reportatges d'investigació sobre escalada que he fet a la vida. The Madbolters o l'epopeia de la Wings of Steal narrava l'aventura de dos pardillos a Yosemite ara fa una pila d'anys; perseguits i fustigats pels habituals de la vall i acusats injustament de picar ganxos i omplir el Cap de rivets. Per qui el vulgui reviure o llegir-se'l, aquí el teniu . Passen els anys i les neurones. Del 1982 al 2012 n'hi van 30, d'anys! De neurones, no me les feu contar ni a mi ni al tal Jensen... I és que la venjança d'aquest individu, l'ull per ull que sembla que hagi regit la seva vida des d'aleshores, es va materialitzar quan en Jim Beyer va obrir la Intifada, graduant-la d'A6. En Beyer era un...