Never Stop Dancing to the Electro Boogie

L’altre dia, badant per casa, em va caure a les mans un manual de l’any 77 de Patrice de Bellefon titulat L’alpinisme . L’havia tingut oblidat en un prestatge i la curiositat per les fotos de tios escalant V+ en cletes em va poder. Han pasat uns quants anys i tot i que l’edició que tenia a les mans era del 1987, la majoria dels “catxarros” que fem serveir avui dia no hi surten. . Sí que fa un recorregut extens per moltes tècniques que l’escalada moderna ha oblidat completament. Algunes per obsoletes, però d’altres, com per exemple tota la teoria de la torsió dels pitons, simplement per desidia, perquè cada vegada són més els escaladors autodidactes i, suposo, que perquè des dels 80, els tascons, els friends i altres meravelles d’alta tecnologia han desplaçat els pitons al fons dels calaixos i de les motxilles d’estar per casa. . Resumint, la idea és que està físicament demostrat que un pitó emplaçat a la roca treballa millor si la força que s’hi aplica é...

La Federación Madrileña de Montañismo se propuso hace unos días la faraonica tarea de intentar llegar a un consenso en el polémico tema de los reequipamientos y las aperturas. Casi 70 escaladores se dieron cita en su sede con una excusa: el desmantelamiento de más de 500 chapas y reuniones en las escuelas de la zona. ..... A pesar de que según comentan el tema quedó un poco aparcado (o no), sí salieron a la luz los principales puntos de fricción entre unos y otros. La FMM se ha comprometido ha poner en marcha grupos de trabajo para intentar llegar a un documento de base que sería puesto posteriormente en conociemiento del colectivo en aras de un futuro no sin debate, pero sí sin peleas a puñetazo límpio en la puerta de algún refu. ...... A la espera de una reunión en octubre en la FEEC para hacer algo parecido ; una reunión, por cierto, de la cual nunca más se supo, y como últimamente se ha puesto como ejemplo lo que hacen fuera, me he dedicado a pasearme por el Yosemite virtual po...

Carta oberta a l'il·lustre Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Sr. Francesc Baltasar, i a la Directora General del Medi Natural, Sra. Maria Núria Buenaventura. Benvolguts, Els escric per mostrar-los la meva disconformitat amb l'exposat en l'informe Regulació de l'escalada a les serres de la comarca de la Noguera i Sud de l'Alt Urgell (Lleida). Proposta d'actuació , el·laborat pels serveis territorials del Departament de Medi Ambient i Habitatge a Lleida. Tot i reconèixer i per tant acceptar que cal regular l'escalada en determinades zones del país, estic en desacord en què aquesta regulació s'hagi d'aplicar de forma genèrica en les zones especificades en l’informe, que tradicionalment han esdevingut importants escoles d'escalada del país: parets històriques que per les seves característiques gaudeixen d'un reconegut prestigi nacional i internacional en el món de l'escalada. Em sembla adequat que es reguli l’escalada en aquelles vie...

Muralla Nord d'Agulles, Preludi Un pitó falcat a la Preludi . Amb prou feines 2 centímetres de forat reblerts de fusta (una mica de faig i un llistó llarg que algún dia va formar part del parquet d’alguna casa senyorial d’aprop de la plaça Francesc Macià, probablement d’un d’aquells pisassos d’un neoclassicisme finíssim que hi ha sobre la terrassa del Sandor. No és que em deixi veure molt per la terrassa del Sandor, la qual cosa no estaria malament si ens hi deixem caure tots un dia i li proposem al Tarragó de fer-hi la famosa reunió d’Agulles versió 2.0, però va ser allà on vaig trobar, mentre treballava, un sac d’obres ple a vessar de llistonets de primeríssima qualitat). Per fi tanco parèntesi i pels que hagueu aguantat: a lo que iba. Firmada pel Jan Casas, el Xavi Cullell i el Joan Garriga el setembre de 1990, la Preludi combina l’artificial i el lliure de forma magistral i absolutament temerària. Al costat de vies com la Montserrat Francisco Grimà, de l’Antonio García, a le...

El que va començar com un joc, com un experiment d'estar per casa, és a punt de convertir-se en una plaga bíblica que els que escalem a Montserrat ja fa temps que temem. No passa el mateix a la direcció general del Medi Natural . Allà, encara no se n'han adonat que a Montserrat les cabres salvatges han proliferat d'una forma primorosa que posa en perill la vida d'escaladors i de caminaires. Els accidents per causa de la caiguda de pedres, sobretot als peus de via de les zones esportives del sud del massís també s'han incrementat i almenys hi ha una víctima mortal, que quedarà en el record per sempre, a causa d'una desafortunada i absurda caiguda de pedres. Òbviament, amb el voltor comú no passa el mateix. Els voltors, que se sàpiga i només de moment, perquè qualsevol dia n'hi haurà tants que es posaran d'acord per atacar-nos, no llencen pedres. Els voltors volen i no s'assemblen en res a les cabres, tot i que també han proliferat de forma exponen...

Un día cualquiera, a finales de agosto, algunos disfrutan de los días y las noches con el salnitre del psicobloc de ses illes. Otros...

Continuïtat però amb un parell de canvis suggerits pels que han participat (punts 6, 7 i 10). Personalment crec que fa falta un codi, tot i que no sigui imposat si no respectat, que no és el mateix. Un codi que sigui fruit de l'acord. L'anarquia indueix al caos i en el caos s'imposa la força; la força dels trepants i les claus angleses. Aquest decàleg no pretén convertir-se en una taula dels deu manaments sinó ajudar al debat en pròximes i prometedores reunions com la que la FEEC prepara de cara a l'octubre. . Decálogo del reequipador consciente 1.2 1. El reequipador consciente afronta el reequipamiento desde el respeto a la historia de la escalada. No reequipa sino que restaura. Una escalada, además de ser un bién de consumo, es el testigo de un tiempo, de un estilo, de unos escaladores, de una historia común. 2. El reequipador consciente sustituye las expansiones deterioradas por anclajes modernos. No añade ningún seguro. Tampoco sustituye clavos, escarpias y demá...