Never Stop Dancing to the Electro Boogie

Dia de Sant Jordi. Sovint perdem massa hores davant alguna pantalla -massa hores i massa pantalles, entre el mòbil, l'ordinador i la tele. Us proposo passar unes hores trepidants a l'Annapurna amb un llibre d'estil periodístic que narra el rescat d'Iñaki Ochoa a 7.400 metres gràcies a 14 homes i dones que no van dubtar ni un instant a arriscar la seva vida per salvar un company atrapat a la muntanya.

Ho deien els pallassos de la tele. Aquella de les lents greixoses a l'UHF en blanc i negre i sense comanament a distància de la majoria de les cases, on la bona gent vivia alegre tot i les últimes cuetades del Règim, "todos al suelo" inclòs. Ho deien els pallassos de la tele: había una vez un circo que alegraba siempre el corazón, lleno de color. Un mundo de ilusión, lleno de alegría y de emoción . I aquest circ, si més no la carpa, pren forma a Montserrat cada dia una miqueta més. Els directors del programa de varietats fan el que poden. O donen permisos a canvi de diners o fan la vista grossa tot i la manca de la paparassa legal que cal per muntar una funció de qualitat al massís on les restriccions continuen sent, només, per a la bona gent. Aquests dies entre Diables, Sant Antoni i el Cavall, un grupet de francesos assessorats per penya d'aquí ha muntat la seva funció. El seu circ de tirolines, pèndols bestials i skylines d'infart. Mol...

Els companys de Pumba Produccions van ser a Kandersteg, a Suissa, escalant cascades de gel al costat de la gent del Equipo Español de Alpinismo. El resultat és un curt de 16 minuts intensos. Apreteu fort el piolets per no passar tanta ànsia mentre el veieu... Kandersteg EEA from Marc Subirana on Vimeo . Ja tenim a punt més pitons. Aquesta vegada llancem un parell d'universals pensats per tal que el preu final que es paga a les botigues no passi dels 6 euros. Això sí, mirant de mantenir les prestacions d'un pitó forjat en calent. Ens en hem sortit prou bé, són tous i canten de meravella, i tot plegat per 6 amb 60 i 6 amb 90 cèntims en dos tamanys de fulla: 8 i 10 cm. Tota la info aquí . Aquest diumenge, nova edició del Taller d'Artifo. Pels que encara no us hi hagueu pogut apuntar i hi tingueu curiositat, penseu que cap al juny muntarem la tercera edició d'aquest curs compactat de pitonatge, ploms, ganxos, falques i progressió tècnica en escalada ...

El Dumbo és especial per la seva increïble roca, merlets i forats fantàstics que ens acompanyen a cada pas, i és per això que sempre en sentireu a parlar molt bé per part dels més addictes a les Agulles... Que encara hi són i són uns quants... Totes les vies que solquen la paret Est d'aquesta roca abocada a la Canal Ampla són una delícia, dibuixada durant els 80 amb el bo i millor de l'escalada clàssica, a la caça dels passos més lògics, i dels inicis dfe l'esportiva de dificultat, atrevint-se amb els desploms i les preses més impossibles. Al lloro amb l'essència d'avui: una vieta de no res, l'Esperó dels núvols, escalada l'any 81 o el 85 segons les resses per en Jordi Verdaguer i en Mika Duran. La via es va obrir amb alguns passos aïllats d'Ae i va ser durant la segona a càrrec de'n Luichy i el Niño que es va graduar de 5+. La resta, la van deixar de IV-IV+. Eren altres temps... Busqueu les set diferències entre la ressenya ori...

L'únic tram fàcil de la via Alba, a Bagasses,  no passa de IV. Fins ara  era l'únic tram equipat de forma natural de tota la via, amb quatre o cinc pitons i un pont de roca. Recentment la via s'ha reequipat, per segona vegada, ja, en la seva història. I el resultat és aquest que veieu a les fotos. Chikipark Bagasses?

Batalleta entretinguda la lliurada aquest matí al Montgros. Es tractava d'escalar en lliure la Chop Suey , oberta per menda lerenda l'any 2010 (ui no! que no es podia dir l'any!) i em sembla, pel que no he sentit, que encara no repetida (corregeixin-me si m'equivoco ses senyories). La via en lliure està bé. Divertida, crec que un pèl exposada, però amb una roca deliciosa que la fa abordable, si més no, pels malalts del tema (que em consta que som uns quants). Actualitzo la ressenya i espero que la gaudiu. Remarcar que en la segona xapa de la via ens ha calgut fer un repòs / A0 i que una cosa és decotar i l'altra que et decotin, tot i que menda lerenda quan m'ajunto amb segons qui, pateixo d'ambdues patologies. Un consol, veure-ho com una virtut. Però no li donin voltes a tan misteriosa qüestió que quan tinguem una mica més d'estona, més inspiració i més experiència, parlarem abastament de la dita qüestió. Mentrestant, entretinguin-se amb la ress...

MIMETISME m. Propensió a imitar; semblança superficial que mostren certs animals amb els objectes entre els quals viuen i que serveix per a dissimular llur presència. MIMÈTIC, -ÈTICA adj . Imitatiu; dotat de mimetisme. Quan escales una xemeneia et mimetitzes amb l'entorn rocós, bàsicament perquè t'introdueixes dins la roca. Una xemeneia tan amagada, francament queda mimetitzada amb les roques veïnes, costa de veure. Sobre si els que ens hem interessat per aquesta troballa som o no uns animals... que cadascú n'extregui les pròpies conclusions. Sigui com sigui, la Mimètica al Caputxó de'n Semir és una via excepcional -òbviament des del meu punt de vista, totalment personal, subjectiu i transferible. Primer, perquè descobrir aquesta xemeneia, tan amagada tot i les seves proporcions impressionants, ja té un cert mèrit. Segon, perquè l'escalada que s'hi desenvolupa és bella, variada i interessant i tercer, perquè crec que té algunes...

Com molts ja sabeu -este mundo es un panyuelu- menda està ficat en una moguda que esperem que poquet a poquet es vagi fent un lloc com a alternativa al material que les tendes ens ofereixen actualment. Kop de Gas SL va engegar ara fa un any, oferint xapes inoxidables més petites del que és habitual i poc a poc anem ampliant el nostre catàleg. Podeu fer-hi un kop d'ull aquí , mentre us faig cinc cèntims d'un parell de novetats. Ja tenim a punt els primers pitons. Són extraplans, tipus knifeblade però amb una duresa no tan exagerada, cosa que els fa bastant útils en les roques i les tàpies del país. Els hem lacat en taronja, un color per als pitons semidurs que ja va fer servir la desapareguda Cassin en el seu moment. Finalment ens hem decidit. Amb en Jan Casas, guia titulat d'escalada, muntem un taller d'artifo perquè tots els que tinguin ganes d'aprendre'n sàpiguen com fer-s-ho per posar ploms, ganxos, falques i pitons. El preu és tirant a asseq...

Hi ha personatges l'evolució mental dels quals es fa difícil de seguir. Tot i que, déu me'n guardi, tothom és lliure d'evolucionar com millor li sembli... O com millor pugui... Ara fa uns anys, el Never Stop publicava un dels pocs reportatges d'investigació sobre escalada que he fet a la vida. The Madbolters o l'epopeia de la Wings of Steal narrava l'aventura de dos pardillos a Yosemite ara fa una pila d'anys; perseguits i fustigats pels habituals de la vall i acusats injustament de picar ganxos i omplir el Cap de rivets. Per qui el vulgui reviure o llegir-se'l, aquí el teniu . Passen els anys i les neurones. Del 1982 al 2012 n'hi van 30, d'anys! De neurones, no me les feu contar ni a mi ni al tal Jensen... I és que la venjança d'aquest individu, l'ull per ull que sembla que hagi regit la seva vida des d'aleshores, es va materialitzar quan en Jim Beyer va obrir la Intifada, graduant-la d'A6. En Beyer era un...

Marmolistas, escultores y chapuzas , haberlos haylos en todas partes. Sin embargo, en los últimos años en los bigwalles catalanes (como si nos sobraran las tapias, señores!) han proliferado las chapuzas. Parecía imposible pero quizá habrá que empezar a reflexionar sobre un decálogo del artificial extremo, porqué parece ser que hay algún idiota que está confundiendo los términos del contrato escalada = reto = lucha = satisfacción y se ha dejado tentar por el lado oscuro cambiando alguno de dichos términos (escalada = reto    = trampas = vanidad). Lean, damas y caballeros; pasen y vean en qué se pueden llegar a transformar. A los hechos nos remitimos, pues los hechos lo demuestran, cuando constatamos y nos enteramos, no sin un primer rasgo de la más absoluta incredulidad, de la existencia de una diminuta escuela de practicantes de la escalada artificial cuyo lema es "pasa con cincel cuando no sepas como pasar".  No son muchos, esperamos y deseamos, ...