Essències montserratines XLIII: l'Anglada-Cerdà al Frare Gros
De vies a ca la Montse n'hi ha un munt. D'acrobàtiques, també. L'Anglada-Cerdà a la Nord del Frare Gros n'és una, tot i que per la forma i l'època en què va ser oberta, potser es podria endur el "premi" a via més acrobàtica de la Nord. N'hi ha moltes més, la majoria les hem repetit o volem repetir-les (defecte de naixement?); però hi ha alguna altra via dels 60 que compti amb una sortida en lliure d'anar al lloro a cadascun dels seus llargs, tot i ser una escalada bàsicament artificial? Penso que no... Il·lustrin-me ses senyories si és el cas. Què més es pot explicar d'aquesta joia absolutament genial? El recorregut és valent, trepidant i molt intel·ligent. El diedre invertit abans del sostre us apassionarà. Res millor que oblidar els estreps i atrevir-se a sortir en lliure! No hi falten les preses i l'esperit s'enfeliça mentre les mans en bavaressa troben busties perfectes al fons de la fissura... A la via, s'hi ha...