Sobre demandes, jutges, dominguerus i llepes encorbatats


Una foto en el blog del Paca trobada a la Desnivel em fa pensar una mica més de l'habitual i a través d'un comentari al seu blog, les paraules, que de vegades se'm resisteixen, brollen sense dificultats com l'aigua cristal·lina al final del procés de depuració a Sant Feliu de Llobregat. I d'aquí a l'aixeta...

Hi ha una tendència que es va imposant a poc a poc. Aviat no caldrà portar ni tan sols les cintes per fer segons què. Proliferen les vies amb les cintes posades, com als rocos i plafons (que, per cert, últimament proliferen com bolets). Fins i tot comencen a brillar les vies amb cadenes en comptes de cintes, sobretot en vies esportives mega-desplomades. La cosa és que, segons diuen, és molt més còmode anar a tibar sense haver de preocupar-se per portar les cintes, posar-les, assajar, retirar-les fent maniobres cafres o haver-ne d'abandonar alguna perquè no saps com fer-t-ho per arribar fins allà baix i sortir victoriós de l'epopeia.

Això sí, amb la comoditat, com sempre, arriben els accidents. El material es desgasta, les cintes es podreixen al solet de l'hivern i les cadenes es desgasten fins a posar els pèls de punta... Fixeu-vos sinó, en la fotografia, també de la Desnivel, que il·lustra el post... Algun temerari va trencar la cinta amb un saque, però: us heu fixat en com estava el mosquetó!

Hi ha accidents i no m'estranya... però oju peligru!!! Segur que aviat sabran a qui demandar.... Per tot plegat, mires la bola de cristall i aviat te n'adones que arribarà el dia que costarà tenir prou pebrots per equipar vies esportives... No fos cas que acabessis davant del jutge per un parabolt amb "mala pata" o una cadena desgastada.


Ai! el dia que els llepes encorbatats de la CE es fixin en nosaltres i decideixin posar fil a l'agulla i normativitzar l'esportiva... Perquè ja ho sabeu. Norma = Pasta i Pasta = Més penya xarrupant del bote... Aquell dia, bows, pillarem tots!!!

P.S. Per cert, hi ha qui ja ha optat per desmuntar alguna via ferratta que havia obert. Resulta que els Mossos el trucaven de tant en tant perquè canviés cadenes, cables i expansius deteriorats. El feien responsable de tot el que pogués passar en aquella via. Resultat: millor desmuntar-la abans que un domingueru prengués mal (això és el de menys) i decidís demandar l'equipador (això és el de més).


Els dominguerus han acordat, ara, pujar per les tàpies. Necessiten cables, cadenes i cartells indicatius; normes UNE i certificats CE... Esteu avisats!




2 garlantes:

Juan korkuerika { 23/4/12 17:43 }
Muy bueno nen... Esto es la INVOLUCIÓN de la escalada! Lo que nos depara el futuro va a ser chungo. Esperemos que patear no se ponga de moda y siempre nos queden rincones a los que no se acerque esta gente...
Hasta la vista alpinista
Pekas { 18/5/12 13:00 }
Ja possats.. podem començar a desmntar les mateixes muntanyes... i aixi a més a més.. els podra servir per fer gravilla i ciment amb el que poder continuar construint i asfaltant tota la superficie ibérica... :-)))

Podem demandar a Deu... ??? l'altre día em va caure un roc que quasi em dona al cap... :-)))

En fí.. paciencia.. sentit comú... calma ( ante todo mucha calma.. ) i a seguir disfrutant... metres ens deixin... :-)))

Salut i muntanyes.. ( netes i lliures...!!!
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...