Montserrat news X.0
Prolifera el sentit comú
Després que en Cesc grimpi per la precisosa Aresta Ribes del Puntal de l'Aubarda, m'hi passo només per treure'n aquesta foto. El reequipament substitueix peça per peça i tot i que no elimina els burins afegits amb els anys, deixa la via restaurada amb aquesta meravella de xapetes, molt semblants a les dels antics burins i amb una resistència propera als 2.000 quilos -tot plegat gràcies a l'acer inoxidable 304.
Prolifera el sentit comú, allò de no afegir xapes perquè sí i de respectar les vies tal i com ens les hem trobat abans de decidir contribuir a la felicitat grupal amb material contemporani de millor qualitat i resistència. "Algo" és alguna cosa.
Absurda covardia
Excepte algun anònim amb més ploma que sentit comú, amb més ressentiment que bones intencions, amant, és clar, dels parabolts de coloraines, la majoria està d'acord amb el fet que això de fer primeres ascensions queda en mans, no sempre voluntàriament, del criteri, la musculatura, l'experiència i la sang freda de cadascú.
És així com, mentre verticalistes indiscutiblement hàbils li tiben sense xapes per desploms impossibles a la Momieta o a través de les inverossímils tirades de la Santbenedictes, altres mirem de posar-ne tan poques com bonament podem (o sabem), d'expansions; i d'altres, en canvi, es limiten a equipar Aes assequibles quan la vertical no els deixa atrevir-se a tirar en lliure. La conclusió, tot i que hi ha qui sempre es vol fer el cec, el sord o simplement l'idiota, és que quan obres ho fas com vols o com pots, tot i que no sempre sigui tal i com t'agradaria. I contra aquesta llibertat, hi ha ben poca cosa a dir més enllà de les opinons personals i absolutament subjectives. Sempre i quan, és clar, aquesta llibertat no trepitgi la dels qui abans l'han gaudida. És a dir, mentre el que obrim no destrossi o modifiqui escalades anteriors a la nostra.
Una mica més avall comprovareu que fer comentaris al Never Stop ja no és el que era. Suprimir les paraules de pas i donar via lliure a la possibilitat d'escriure anònims tenia les seves conseqüències: una allau de correus publicitant pastilles Viagra i casinos.ru i una allau, també, de comentaris igualment tòxics per a la salut mental del col·lectiu. Dona-li a un idiota una pistola carregada i acabarà fent mal a algú -ressentiment carn de psicòleg-, encara que sigui mirant de fer rimar les paraules o signant amb el nom d'algun il·lustre escalador.
De la "mala pata" només et queda aprendre'n alguna cosa
Ens expliquen que el pobre que va matar-se als peus de la Punsola va tenir molt mala sort. Després de rapelar tota la via es plantava a la repisa on la majoria dels que escalen la via s'encorden; als peus del gran tobogan que conforma aquest increïble esperó Nord del Cavall.
En estirar les cordes de l'últim ràpel, alguna cosa es va encallar. Debia haver d'estirar molt fort perquè l'única solució per recuperar el cordam va ser fer un machard en un dels caps per poder continuar estirant, aquesta vegada fent servir tot el seu pes. L'home no es va lligar enlloc i sembla que, de cop i volta, la corda va cedir, amb tanta mala folla que l'escalador va perdre l'equilibri precipitant-se per un barranc d'una trentena de metres o més.
Canvis a l'Amistat d'Estiu, a la Magdalena Superior
L'amic Lete m'envia informació de la feina de restauració feta per ell mateix a la Magdalena Superior, a la via Amistat d'Estiu, que fa un temps algú va acribillar amb espits, pensant que obria una nova línia, trepitjant també l'últim llarg de la Mingo-Arenas-Sorolla. Queda clar que sempre es pot fer alguna cosa a banda de garlar.
M'envia el següent:
"He estat molt de temps intentant trobar a la persona que va re-equipar aquesta via. Segurament degut a un mal entès per no tenir una ressenya detallada i sense mala fe va fer la línea amb espits que erròniament anomenàvem amistat d’estiu. Aquesta nova línea degut a trobar la paret neta, per una banda es devia pensar que no anava cap via per aquells panys de paret i va trepitjar dues tirades de la amistat d’estiu i d’altre banda l’últim tram de la Mingo-Arenas-Sorolla.
Os puc assegurar que no és la meva intenció crear polèmiques amb aquesta actuació. Però en tenia el deure moral d’ actuar per què aquestes dues joies son una mostra de dues èpoques d’escalada a Montserrat i a més, sempre, s’han repetit sense que sigui cap problema per als escaladors locals. També con a una de les persones que va obrir la Amistat d’estiu tenia la necessitat de aclarir l’error.
He desmuntat tota la línea d’espits hi he elaborat una ressenya de les dues per aclarir dubtes i deixar clar el recorregut d’aquestes vies que he fet en diferents èpoques des de els anys setanta fins ara.
Degut a que van treure el buril del últim llarg de la Mingo Arenas Sorolla i parlant amb el company en deixat dos espits. Creiem que amb molt bon criteri ja que no hem tret la exposició i pots posar un microfriend allà a on se pitonava. D’altre banda en cregut convenient deixar dos espits més al tercer llarg de la Amistat d’estiu perquè creient que no li treu nivell i fan una miqueta de orientació per arribar a la reunió.
Os demano disculpes per les molèsties de tot aquest enrenou ja que en sento culpable per no haver-lo aclarit abans evitant així les expectatives de una via que no havia hagut de existir mai, gracies per la paciència i estic obert a qualsevol suggeriment".
Lete
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 garlantes:
Salut i bon feina
Es una vía a la que le tengo un cariño especial, fue mi primera escalada en Montserrat allá por el 83.
Me encantan esos parabolillos discretos que se han usado, tipo los que pusieron en la GAM de la momieta y en otras vías de Sant Benet.
¡Fuera los anclajes gigantes con esas plaquetas sobre dimensionadas en la restauración de vías clásicas! ¿que se pretende atar ahí?, ¿barcos?
...además son avistables a cien
metros.
A tibar-li!
Ale, salut i a tibar.
Aquestes xapes estan molt bé. Les orelles grosses i daurades de la Fixe potser han fet una mica de mal (com a mínim a la vista) en segons quines vies.. Esperem a veure el què..
salut inoxidable a tots;)
Es qüestió de preguntar-li si entre uns quants posem € i es pot fer una tirada mes.
Apa, ja sabeu que podeu demanar per Reis.
Publica un comentari a l'entrada