Amics


Hi ha dies que et cal un cop de gas per arrencar i creure't que podràs amb tot plegat. Ara cal ajudar els amics, ser al seu costat. Ens trobarem junts pels camins de Montserrat, més tranquils, sense el pes, de vegades tan feixuc, de l'existència. Aleshores ens farem un somriure i després un tip de riure, tots els que haguem agafat una drecera, i ens faran falta molt poques paraules i ni una sola corda per tirar amunt.

6 garlantes:

Rainbow { 11/5/11 11:25 }
ànims!
TRanki { 12/5/11 16:14 }
ens truquem bow...una abraçada de nou...
Pekas { 14/5/11 09:45 }
Amunt... sempre amunt...
Bullarolas { 14/5/11 16:56 }
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Bullarolas { 14/5/11 16:57 }
Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
-Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una rialla fresca.
I encara aquell vailet que cridarà el diari,
i qui puja als tramvies
i els baixa
tot corrent.
I el carter
que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
perquè no sé el secret
de les altres que porta.
I també l'aeroplà
que em fa aixecar el cap
el mateix que em cridés una veu d'un terrat.
I les dones del barri
matineres
qui travessen de pressa en direcció al mercat
amb sengles cistells grocs,
i retornen
que sobreïxen les cols,
i a vegades la carn,
i d'un altre cireres vermelles.
I després l'adroguer,
que treu la torradora del cafè
i comença a rodar la maneta,
i qui crida les noies
i els hi diu: -Ja ho té tot?
I les noies somriuen
amb un somriure clar,
que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.
I tota la quitxalla del veïnat
qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
i no anirá a l'escola.
I els cavalls assenyats
i els carreters dormits
sota la vela en punxa
que dansa en el seguit de les roderes.
I el vi que de tants dies no he begut.
I el pa,
posat a taula.
I l'escudella rossa,
fumejant.
I vosaltres
perquè em vindreu a veure
i ens mirarem feliços.
Tot això bé m'espera
si m'aixeco
demà.
Si no em puc aixecar
mai més,
heus aquí el que m'espera:
-Vosaltres restareu,
per veure el bo que és tot:
i la Vida
i la Mort.

Joan Salvat Papasseit, Tot l'enyor de demà
Anònim { 14/5/11 16:58 }
TRanki ha deixat un comentari nou al vostre missatge "Amics":

ens truquem bow...una abraçada de nou...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...