El disseny perfecte

El finde el decidim sobre la marxa, val preciosa?


Darrere d'aquesta frase o de tota mena de comentaris semblants, s'amaga la rutina d'una gran majoria d'escaladors addictes al climbing. S'acosta el cap de setmana i la meteo pinta malament. Fa dies que aquella colla de meteo-men ens avisen i tots tendim a respondre-hi amb un "últimament la caguen bastant...", fins i tot poques hores abans que caigui el diluvi universal, com és el cas d'aquest cap de setmana passat.

S'ha de "dissenyar" un finde que, això és un imperatiu innegociable, ha de ser profitós des del punt de vista del climb. Si no, què seria de nosaltres, pobres addictes a estrebar el martell i caçar-lo en l'aire, al gust fred de l'acer dels pitons, al magnesi ressecant-te les mans, als piolets i les mans pansides dins els guants, a l'oloreta bruta i polsegosa de les cordes, a la pols de roca als ulls i a la boca, al color metàl·lic de la muntanya transparent...


I en aquest intent de dissenyar un producte que no ens decebi, les opcions són vàries i variades. Temporal de mar: potser la cosa al Montsech s'aguanta. Plou a tot arreu i fa fred: cascades al Pedra i si el pressupost dóna de sí, a Gavarnie. Diluvi generalitzat 1: artifo en aquell desplom descomunal.  Diluvi generalitzat 2: bloc a la Panxa (la que tinguis més a prop o t'agradi més, que en el meu cas és aquesta)... I la cosa no s'acaba aquí en la imaginació desbordada de la majoria.

El cas és que les nostres dones, les nostres famílies o els nostres col·legues, si no és que estan afectats pel putu virus del climb, pateixen de manera desaforada les repercussions d'aquest "disseny" del cap de setmana "perfecte" i fins a l'últim moment, el que us deia: el finde, el decidim sobre la marxa, val?