Donde se habla de todo lo referente al animal humano que gusta / depende por completo de la vertical y de las consecuencias vitales de dicha adicción y demás locuras, manías, estupideces y ocurrencias un día cualquiera.

Escalada preciosa, vertical, difícil i poc equipada. Aquí només hi disfrutran els que entenen per escalada plaisir la que aporta una bona dosi d’aventura.

La fissura de la GEDE és totalment neta, només un tac un cop finalitzades les dificultats. Per entrar-hi o fas un pas d’esqueneta o mires de forçar-la en lliure. L’A2 de la ressenya és pels que hi vagin sols (sense compi, res de pas d’esqueneta: s’imposen dos passos com a mínim amb sortideta tirant a 6a santacanero ;).

La Pany és vertical, amb bona presa i roca excel·lent, però les assegurances són precàries, de l’època. Els seus 25 metres els podem dividir en tres seccions: un ramonage fàcil d’uns 8 metres completament a pèl fins a un espit, punt on abandonem la seguretat de la xemeneia per encarar la placa fotent-li un cop de gas. És el segon tram, un V+ que recorda el segon llarg de l’Esperó Màgic de la Prenyada perquè és molt dret, però amb bona presa: 8 metres a pèl fins a un burí. El tercer tram és el més difícil (6a), si bé és el que es troba més equipat (joies de l’època) i el podem fer en A0. Cinc metres molt drets en ziga-zaga cap a la dreta quan ens trobem sense canto. D’aquí, al cim, en un petit flanqueig que esquiva una balma on podem posar friends (V+) fins a buscar unes sabines.

Porteu friends grossos per la GEDE (un bon dia per treure la pols al Camalot # 4, els que el tingueu), tascons grossos, alines, 3 plaquetes recuperables i algun cordino.