Essències montserratines VIII

Fissura Magic Stones, Paret de l'Aeri

La Magic Stones forma part d'aquelles línies extraordinàries que en Ballart, l'Arcarons i companyia van tenir la sort de poder solcar per primera vegada a finals de la dècada dels setanta. A Montserrat, aleshores, ja hi havia qui pensava que res més no era possible; que les principals línies fissurades s'acabaven i que cada vegada era més difícil sorprendre al personal amb alguna cosa que valgués la pena. En Rodés i en Labranya s'equivocaven. No era estrany pensar que un cop escalades totes les agulles i totes les parets, el massís cada vegada oferia menys als àvids col·leccionistes de primeres ascensions. Però s'equivocaven i des de l'edició de l'últim dels volums de Roques, parets i agulles de Montserrat ha plogut molt i s'han obert milers de vies a tots i cadascún dels racons del massís.

La Màgic Stones forma part d'una tetralogia que podria ser molt més extensa; però juntament amb la Còsmica, la Flip Matinal i la Rolling Stones, als Diables, és una d'aquelles vies mítiques que deparen sorpreses als que s'hi aventurin agosarats i desprevinguts. Són rutes clàssiques que transcorren per fissures autènticament montserratines, d'aquelles que no ho regalen tot. Per a l'escalador que defuig les expansions i que troba en aquestes escletexes terroses bons emplaçaments per als pitons i els encastadors, l'escalada és delicada i entretinguda, tot i que no oposa grans resistències al pas de la cordada. Si no hi estàs acostumat et pot costar suor i llàgrimes acostumar-t-hi. Res de l'altre món, la falta d'experiència, que la roca sempre es cobra el primer dia.

De la Magic, no és sorprenent llegir piades que en menystenen la qualitat. En l'era de "l'escalada plaisir", en la qual la recerca de la comoditat és l'objectiu a batre, els tres llargs centrals d'aquesta fissura de pedres màgiques pot convertir-se en una veritable tortura plena de dificultats inesperades i moments de delicadíssima tensió. Recentment vaig llegir que els seus 6as són ingraduables i complicadíssims de forçar i és cert. L'escalada d'aquesta típica fissura de la nord de montserrat, trencada a trams, herbosa i també un pèl terrosa, ens fa tirar del knowhow per fer allò del "passa com puguis". No necessàriament ens obliga a fer A0. Tampoc ens obliga a pitonar. Es tracta més aviat d'una escalada d'inventiva gestual i tècnica, d'anar superant els passos com ho faria una ballarina en un fangar: l'estil es queda a la porta del cotxe i el plaer, te l'has de reservar per a la reunió o fins a l'arribada al cim.

És curiós com en la ressenya original que es va fer després de la primera (va marcar tendència i ho continua fent avui dia) els graus no han variat massa amb el pas dels anys. Ja amb la primera tot el peix estava venut. Una fissura molt continua durant tres llargs que es mou entre el V+ i el 6a i un darrer llarg potent que s'ha graduat de 6b. Un 6b molt lluny del que s'estila en moltes escoles del país, però aquesta ja és una altra història.

(I si els senyors m'ho permeten... Hi ha un aire com de por a fer-los un repàs que actualitzi el grau de tots aquests llargs alliberats durant els vuitanta. Sembla que siguin intocables els 6b de les xemeneies de la Mas-Brullet o la CADE d'Agulles -perdonin-me l'obsessió- i òbviament van més enllà del 6b -si prenem com a punt de partida, per exemple un 6a+ que no regala, com és el primer llarg de la Santacana a la Mòmia).

La ressenya del 78 s'assembla a l'actual. Fins i tot diria que s'acosta més a la realitat de la Magic perquè d'alguna manera prova de transmetre el que és l'escalada d'aquesta fissura més aviat podridota que va requerir un parell de dies o més, de neteja des de dalt. Un passa com puguis en el qual més enllà dels passos hi ha vèncer la Paret de l'Aeri per aquesta cicatriu interminable i bella. Més bella en les distàncies llargues, en el pla general des de l'antiga estació del telecabina, que no en el primeríssim primer pla, brut de terres, plantes i pedrots que amenacen de fer salt base amb la més mínima carícia. Pedrots màgics, però... Sigui com sigui, una joia montserratina absolutament turbadora.

9 garlantes:

Mohawk { 30/7/09 22:46 }
Osti Bullas, que t'han pagat algo aquests del CEBadalona?, ja, ja, ja... em fan molta enveja, ja que els vaig veure començar amb això de pujar-se a les pedres i ara són els meus ídols, je, je, je... quins paios més prekys!

De la tetralogia que comentes, em vaig quedar amb trilogia, em falta la Magic Stones, però ja fa uns anyets que em vaig vendre a l'escalada plaisir, je, je, je...

Bones aquestes entrades nostàlgiques i bona la proposta d'actualitzar algunes ressenyes...

A tibar-li!!
TRanki { 31/7/09 10:11 }
AL LIO...

MMMMM...jo crec més aviat que hi ha vies BONES i ROSTOLLS...Vies ANTERIORS i POSTERIORS a MONTSERRAT han anat per fissures netes, i s'han obert "avista" per sota...sense més. Vies com ROSAURA, VALENTIN ( és anterior o posterior a MAGIC), la ALFANHUI,a ECOS, i moltes a AGULLES recorren fissures i tenenen una qualitat molt més altaq ue aquesta...però l'AERI és l'AERI...

La MAGIC no és una via dolenta..la lletjor no és dolenta en sí mateixa..però a criteri ESTETIC és realment un rostollaco..a més d'abandonat i insegur en quant a anclatges que avui en dia ja no són el que van ser en el seu moment ( expansions de les millors que hi havia al mercat...).

I algun burilet també devia caure mentre la netejaven no..? O es que es va rapel.lar TOTA la fissura de una sola tirada? NO es van muntar les reunions? I algun seguro per "acostar-se" o facilitar la "neteja"?

hehehe...JO es que de les que hi ha allà sóc més TROYANO-GESAM que MAGICIEN STONICUS..però buè..tot va a gustos.

Al llibre del HITA hi ha un bon rceull de "valorcions" sobre vies "imprescindibles", "recomanables" o "només per a col.leccionistes o incondicionals"...crec´que la majorai de valoracions són bastant encertades...

Sobre ELS GRAUS..heheh...EL GRAUS!!!! Bé, no crec que a PARETS, fins fa molt poc i només en el cas de escaladors que han compartit clàssica i esportiva, i que entenen el concepte ROTPUNKT en la seva essència, hagi quedat molt clar com apreciar la dificultat real en lliure.

En l'època de la MAGIC no s'estilava el ROTPUNKT. Igual que es va "obrir per sota", es va "escalar en lliure"...l'estil predominant era lús de la fifi i ningú s'estalegava més d'un cop per apurar un moviment..el resultat es que si et pilles , penges i fas A0 de totes les assegurances, els 6a's resultants són GALACTICS...fins i tot en vies com la CADE de FRARES de V+/A2, es va fer en lliure i queda de V+...amb el temps el PLUS tendeix a desapraixer, i només falta que arribi un vacilón i decoti perquè li sembla més facil...es baixa de V+/A2 a Vº...com s'ha acabat veient en alguna ressenya PICAZIANA...per flipar...

Però bé..qualsevol via és bonica, només cal saber aprciar-la...en aquest cas s'ha de ser bastant "apreciatiu"...

I bulla...és una opinió..segurament subjectivitzada pel fet que el "rotpunkt" real em va costar un ou, en el llarg sobre la plaça catalunyavaig haver de fer-lo al segon tiento i que el 6b de dalt em va semblar FACIL en relació a la resta de la via...

saluteeeee
Mauri { 31/7/09 10:51 }
Ahhh, la fifi... com el supossat 6b de la GAM del Bisbe... Amb repossos si que ho era, però en un rotkpunt estricte, està clar que no ho és!!! De qualsevol manera, aquest tema que l'he parlat amb el TRanki algún que altre cop, jo penso que la penya és supervacilona i està més forta del que es creu. Moltes vegades quan vaig un comentari sobre el grau d'una determinada via al rotkpunt la penya em mira amb cara de nosequé... i al final he optat per limitar-me a dir si em sembla difícil o fàcil... Com em va dir l'oriol una vegada, hi jo hi estic d'acord, s'han de comparar les tirades amd vies de referencia, on el grau ésta consensuat per el personal i en funció d'aixó ajustar la graduació, però la veritat es que el personal no està per la feina... Hi han tirardes que tenen uns graus al meu parer una mica desfassadets i no parlo d'un plus!!!

Salut i bones vacances.
Bullarolas { 31/7/09 12:47 }
Mohawk, de moment no em paguen i potser els hi hauré de pagar jo alguna cosa per fer servir les seves imatges...

Tranki, un rostollaco, no home!! autèntica, sí, totalment d'acord. Una trampa pels amants de l'e-plaisir... una trampa una mica puta a trams, je-je, hi estic d'acord.

No n'estic segur però sembla que es va netejar per dalt muntant les Rs. En els tres primers llargs només hi ha dos burins al primer, un petat, i un burí al segon...

Tema grau: s'obre un bon debat, està clar. Per mi personalment, seria molt més interessant afrontar els graus reals, consensuats o "rotpunkejats" i no estar sempre pecant de modèstia i de vacileo (totalment d'acord amb tu, Mauri... al final no saps si és modèstia o vacileo, tot i que m'inclino per provatures amb fi-fi, algun A0 i algo així com "això deu ser.. 6a!
edunz { 31/7/09 13:18 }
per mi en part ja està bé que s'arrosseguin els graus originals com un mostra del llegat cultural de la via, a voltes de l'escola. Qui té interès ja té prou informació per posar-los en context (escola/època/oberturistes), i actualitzar-los al gust. Suposo que depen de la importància que li donguem a les cotacions, jo gens, per mi els graus són orientatius, a l'únic que donc importància és que siguin coherents dins una mateixa via, ara, si a tot se li ha de pujar un plus, un grau sencer, o dos, doncs no té massa importància. Parlo de vies clàssiques graudant V+/Ae A1 A2..., és diferent cagar-la amb graus sobre tirades obligades on no et pots protegir.. aquí en canvi si que s'acostuma a arribar a un consens i publicitar-lo ben ràpid!
Anònim { 31/7/09 13:26 }
Companys sento portar vos a la decepcio....la via va esser parcailment oberta per d,alt...
Ho sento.......
Anònim { 12/8/09 08:27 }
hehehe..."anònim"...ara has donat a la "llaga"...

Hi ha una canço de la MALA M. ( lp: LUJO IBERICO) que diu quelcom així com..."sólo hay cobardes y cabrones"...

De fet no crec, però, que EL DEBAT entre "per dalt" i "per baix" fos tant intens ABANS com ARA..."netejar", "preparar" o fins i tot "semiequipar" eren pràctiques prou usades aleshores...de fet des dels inicis pioners "sempre que els fos possible"...

Crec que és ara que ens envaeix un ecrt "talibanisme" integrista fruit de la mitificació de moltes vies o figures que, en el fons, van ser obertes per persones tan "cabrones y cobardes" com qualsevol...potser es que abans no hi havia ni mòbils, ni sms, ni tanta penya rulant arreu i aquestes coses es feien un cxic més a l'ombra, i a més, el resultat era tant aut`pentic que en el fons seguia sent un repte que ara 30 anys o més, després, entronitzem.

Igualment TAMPOC val aquesta excusa de que els ANTICS també eren una mica falsaris per excusar-nos de MANCILLAR les vies i la roca al nostre gust ( Eh BRAZIL?)...

Em quedo doncs amb la frase de la MALA...i la de l'anunci de PLUS: "ielpluspalsalón!"
Anònim { 13/8/09 14:52 }
Bueno, el mundo es del color con el que lo miras y si solo ves cabrones y cobardes es que ese es tu color. Has escalao la Magic?
Lo pregunto porqué cuando la escalas de poco te sirve que fuera limpiada y preparada por arriba. La escalada evoluciona y tendriamos que celebrarlo en luigar de pensar que todos son como uno mismo.

Monkey says, monkey do
Bullarolas { 13/8/09 18:45 }
[[Crec que és ara que ens envaeix un cert "talibanisme" integrista fruit de la mitificació de moltes vies o figures que, en el fons, van ser obertes per persones tan "cabrones y cobardes" com qualsevol...]]

Qualsevol,

el mite es basa en herois i els herois, pel simple fet d'esdevenir protagonistes de seguida es guanyen enemics. No els qualifiquis a tots de cabrons i cobards. Fas el sac massa gros. El que ha quedat de l'actitud amb que van obrir aquelles vies són les mateixes vies i el mono "monkey" està encertat: la Màgic és una línia xula, que pica i que respecta l'ètica de l'escalada que minimitza l'expansió.

Mono "monkey",

el mundo es del color con el que lo miras y no hay como hablar para construir un mundo mejor, aunque sea sobre las tapias.

salute a tots i no deixeu que el sol us escalfi massa la closca ;P
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...