Un fenòmen

Si alguna cosa té internet per al mundillo del climb, és que només tirant de google i amb una miqueta de sort, pots trobar la ressenya de l'escalada més inversemblant, la d'aquelles vies que semblava que fos impossible que algú repetís. Això no només és senyal que hi ha vida més enllà de les vies ultrarepetides i de les modes que ens porten a tots com un ramat d'una línia a l'altra sense saber perquè. També implica a un munt de gent que de forma desinteressada perden unes horetes davant la pantalla per penjar a la xarxa ressenyes, fotos i croquis que són, molt sovint, una bona manera de preparar una ascensió.

Tot i que moltes vegades has d'acabar acudint a la ressenya "oficial" facilitada per alguna guia d'escalada, molt sovint, els comentaris subjectius d'una cordada qualsevol sobre material, graus, condicions de l'escalada, etc. resulten molt més pràctics. Sempre hi ha excepcions. Hi ha qui prefereix no investigar massa sobre les vies que es planteja escalar. Vulguis o no, tanta foto i tanta piada de vegades li resta mèrit al transcurs d'una escalada.

Tot això no treu que entre tanta paparassa digital hi hagi, ja em sabreu disculpar, una bona quantitat de merda a mansalva. Històries que, malgrat ser d'una qualitat més que acceptable, se cenyeixen a les vies de sempre. Unes escalades amb les quals, si ens hi fiquem entre tots, potser podríem arribar a fer una rànquing de clàssiques-internàutiques que causen furor: (Poso quatre exemples i després vaig al gra del post d'avui) la Paül-Lalueza a Montrebei, la GEDE i la Boy-Roca de l'Elefant, la Mas-Guasch del Puntal, etc.

De tant en tant, però, trobes alguna pàgina amb històries interessants. Te les mires una vegada i una altra fins que al cap d'uns dies et trobes penjat de la via en qüestió. Un fenòmen, això d'internet.

Aquí pengen dos enllaços patrocinats: les piulades de la gent del Centre Excursionista de Badalona, poc organizades, però amb alguna perla interessant, i el directori de ressenyes de l'Albert Castellet, amb alguna joia, per històrica, de vies de tot el món.

N'hi ha molts més i no hi ha res com passejar-se per la net com qui no vol la cosa per descobrir-los.

10 garlantes:

Anònim { 3/6/09 22:51 }
ola .coincideixo amb tu ,en que a les guies diuen una cosa i la veritat es unaltre,aixo es perque continui l'aventurilla.tambe es veu força la sobrecotacio a les vies clasiques,que si marca 6a pero jo li dono 6b+,unaltre fenomen . a les esportives de molta dificultat que les decotan....i nosaltres al mig jeje.be una abraçada sergi.
Anònim { 4/6/09 18:48 }
Hola B,

Avui estic una mica corrosiu i el teu post m'ha provocat...

Molta merda i molt Ego hi ha a internet!!! He fet aixó, he fet allò... Flipo, posts a dojo i poca informació interessant.

Ara porto un temps cercan informació del Pilar del Cantàbric..., de la Set Cels a la paret dels sostres..., de la Festa del Paca al Frare... i no hi trobo res o pràctimament res. Serà que la penya no escala aquestes vies?? o que la penya que les escala no te la necessitat de cridar als quatre vents les seves gestes??

Jo vaig entrar en aquest mon d'internet fent alguna piada de les grans clàssiques de sempre per donar informació a la gent i algunes impressions sobre les vies a través del kpujo, em va fer gracia, vaig veure que la gent donava informació i vaig pensar que era de llei fer el mateix. Informació práctica sobre equipament, grau i l'escalada de la via... Ara ja no ho faig i no se si és per vagancia o perque veig massa ego reflectit en moltes piades que llegeixo. Parlo amb els amics de les vies que han fet el cap de setmana i flipo, perqué el dilluns mateix abans del migdia ja han colocat la seva piada a internet, com si d'una competició de velocitat és tractès. Veig que els mola que la penya els digui allò de "esteu fets uns bous" o "sou uns màquines"... Per una banda penso que volen compartir una informació amb la gent, però per l'altre em fa l'efecte que també els mou el fet de proclamar als quatre vents les seves activitats. En els últims temps han proliferat els post rotllo "via tal a l'agulla tal en solitari"!!! Molt bé tiu, felicitats, tinc un orgasme de saber que has fet la via en solitari, ets un BOU!!!!!! Un altre post típic és el de "visita a tal sector, deures fets"!!!! Molt bé Bou, has encadenat el 7a+, guay, vols que t'envii un missatget i et digui que ets el meu escalador favorit!!!!

No se, suposso que hi ha gent que fa lo del blog per cobrir una necessitat creativa com el Ori, que te uns posts genials amb unes palles mentals increibles i amb histories interessants, o per treure i dir coses de les que la gent no parla com tu o el Donn... O gent que fa vies interessants i fa una piada de les mateixes donant una bona info... Però malhauradament, no és el que més hi ha a la net...

L'altre dia, escalant a la Gravera (sector antimoda actual, dons es tracta de placa ochentera amb poca pressa i vies dificils on no regalen res) un bon amic em va dir dins d'una conversa que l'escalada era una activitat on la vanitat i l'ego estaven a l'ordre del dia... Encadenar o tatxar vies és el que importa??? Piar el que has fet és tan o més important que els moments viscuts a la paret???

Salut i bones escalades.
Anònim { 5/6/09 15:56 }
Doncs jo estic en la linia de l´anterior anònim...estic fart dels blogs "teletubbies"...La veritat és que sempre han hagut i hauran "piantes" i gent que no es pot aguantar el tenir que divulgar als quatre vents tot el que fan...fins i tot quan han fet una imprudència, justificant-la de totes les maneres possibles, o s´han "cagat" en alguna via...la qüestió es sortir a la foto.
Evidentment, a excepció de uns poquets blogs, el que es constata és una absoluta manca d´humilitat.
Ja fa temps que vaig esborrar l´enllaç amb el bloc de blogs catalans perqué sempre pien els mateixos i sobre les mateixes vies, i a sobre t´adones de com està baixant el nivell de compromís de les noves generacions, com l´escalada s´està tornant un esport per "passar" el cap de setmana, seguretat per davant d´estil.
A sobre en molts d´aquests blogs tots diuen que són escaladors, alpinistes... jo porto més de 25 anys en aquest món i encara dic que "intento escalar" o "faig alpinisme" però em costa otorgar-me aquest concepte de alpinista o escalador que sí que dono a gent com Bonatti, Cassin, Solleder, Dibona, Messner, Alsina,Cerdà, Anglada,Galvez, Picazo....
No sé, m´estic fent gran i ja començo a trobar malament tot el que s´està fent ara, potser estic perdent tolerància que és la base del respecte.
Jordi Coromines (no el de la Màgic Line....ja voldria jo....)
marsi { 5/6/09 17:06 }
L'autor ha suprimit aquest comentari.
marsi { 5/6/09 17:16 }
Bravo gent!!

Des del Bullarolas i el postantes de després penso que l'heu clavat! Darrerament també estic en aquesta línia, en la de veure finde rere finde que es repeteixen les vies de sempre i que l'efecte blogticulos, Kpujo.. l'únic que fa es aglutinar a la gent a les 4 vies de moda. L'altre dia li deia precisament el mateix amb un colega bloggero, de que estic cansat de veure piades en que et saps els cantos abans d'anar a fer la via; em va respondre que ell i altre gent el que fan amb el blog és un diari personal obert al públic. Jo segurament també vaig començar en aquesta línia però m'he n'he cansat. Jo també he piat la Electric, la GAM, Delfos i tantes d'altres vies que la xarxa en va plena de info. En els últims temps m'he atabalat amb tanta piulada i en els darrers mesos sencillament pio(si es que ho faig) tot allò que s'escapa de la massa per aportar quelcom nou. Molt d'acord bullarolas amb la pàgina del Cebadalona.org, l'obro cada setmana "esperant" una piada original fugint dels recorreguts sobats! Per això quan al blogticulos veig piades originals les aplaudeixo. Falta mooolta mentalitat aventurera!

Piular per informar o aparentar?

Sóc escalador del monton i reconec que potser vaig començar piant per ensenyar les "gestes" però ara ho tinc clar: piulo per informar! Lu just i necessari (material, grau, roca i fora!). Malgrat haver començat a fer clàssica fa tot just 4 anys em mola anar a repetir itineraris que fugen de la massa. La guia del Picazo és la meva Biblia.

Salut penya!

Marsi

PD: Bullarolas! segueix fotent-li gasto als posts d'essencia montserratina que el sector romànticorustic montserratí estem a l'aguait!
Anònim { 5/6/09 17:35 }
Has oblidad la Punsola.
En aquest rollo de internet hi ha tanta basura com en els altres mitjans, barres de bar i conferencies de enterats. El que pasa es que la trobes agrupada; ja no cal viatjar i coneixer ni llegir ni entrar a les bodegues del rocodroms a buscar locals que t'informin, uns quants clics i ja pots esbrinar que hi ha del tema.
Cal llavors obviar la palla i les reiteracions -es la perversio d'inten·né- per trobar bones peçes.

Tots en una epoca o altre hem escalat cara a la galería i tatxant noms en la nostra llista particular.El que digui que no es que no hi ha pensat prou i que li caigui el joc de friends a pendre pel sac des de la R9 com a expiació.
I qué? es la necesitat d'algun jovent que creu que esta descobrint la sopa d'all i es torna soberbi. Aixó només es cura amb el temps, cultura i educació.
dONN
marsi { 5/6/09 18:22 }
Donn, lu d'escalar de cara la galeria cada cop menys però lu de "tatxar" vies de la nostra llista particular em sembla que ho seguiré fent pels temps dels temps.. Què seria l'escalada sense projectes a curt/mitjà/llarg termini? Soc pobre i no vull perdre els friends! Llastima que la majoria de "lolos" feu/facin tant secretives moltes repeticions/obertures... Mola llegir històries de ciència ficció, et fa sentir més terrenal que mai!

Donn i a veure si revifes el blog tu també!
Anònim { 5/6/09 19:13 }
Naturalment que cal tenir una llistat sempre i alimentat constanment, perque es el que dona mida i forma al nostre perfil d'escaladors.
I que quan et fas un autoanalisis intim, ponderat i sense enganys sobre la teva actuació, et fa veure la realitat: si et mantens en més o menys forma i vas tatxant vies dignament o si no avances per que no tatxes vies, ja que només fas que repetir itineraris sense interes o ja escalats avans, i en aquest cas cada cop la llista es més llarga.

dONN
Bullarolas { 7/6/09 09:32 }
Últimament, potser gràcies al fet que vaig deixar d'escalar durant almenys 7 anys (!!) em trobo repetint algunes vies que en el seu moment van ser un repte (començàvem). En la repetició estic decobrint un plaer indescriptible, potser perquè moltes són escalades de putíssima mare. No tatxes, però disfrutes com un garrí. És com rellegir un llibre que et va agradar en comptes de comprar-te'n un de nou que no has llegit, amb la segona lectura, uns anys després es barregen els bons records i les sensacions que te'ls van proporcionar viscudes, ara, en directe. Total que repetir mola molt.

Piar i tatxar són coses diferents. No sé què faríem sense tatxar. La llista és el que et fa (Donn, com sempre, encertat), cadascú decideix fins a on, i per on i això és el que queda. Tatxar per sistema és un cas a part. Tinc un col·lega amb una obsessió que manté al llarg dels anys, tatxar totes les vies de l'Aeri o Diables. Això l'ha portat a repetir perles com l'Expòsita Tudons (un trunyo de tamany industrial, en paraules seves).

Piar és una altra història. No sé si resumint-ho me'n sortiré. Potser es mereix un post a banda. Parlar amb un psicòleg també aniria bé. Quan l'ego intervé d'una manera tan potent millor tirar dels psicòlegs, no?
Comences i et vols menjar el món. Qui tira la primera pedra? Hi ha algú lliure de pecat? És fàcil caure en la piada i obsessionar-se en ser el más y mejor todavía. Depèn del teu esperit competitiu (sense esperit competitiu no vas enlloc i si vas de discret ho tens fatal) i de la teva voluntat d'arribar a un o altre lloc.
Les revistes han fet molt mal en un sentit, però en l'altre han potenciat l'esperit de superació i la progressió de l'esport. Encara que, tristament, moltes vegades sigui a la recerca de la fama, l'escalador que es mou amb aquest combustible escala i escala bé.
Piar vies normaletes és una altra història. S'ha posat de moda l'apologia de la mediocritat en l'escalada i en molts altres camps. Tothom i té dret i l'escalada també ha passat a ser un bé de consum de la cultura de masses, tot i que l'el·litisme encara hi té molt camp per córrer.
Si pies amb voluntat de servei, collonut. Si et creixes després de fer qualsevol merdeta potser tens un problema de percepció i d'autovaloració de la feina feta. Si vols donar la campanada: 1, ves amb compte; 2, que valgui la pena; 3, fes-te un pla de màrqueting i traga, perquè hauràs de tragar totes les collonades derivades del món de l'escalada publicada (entiéndanse entrevistas tutti plén).
Obrir per obrir. Aquest és un altre problema. Un problema accentuat per la secció de vies noves, de l'Extrem, primer, del Desnivel i el Vèrtex, després. Via nova = comentari en una revista = surt el meu nom = qué empiece el espectáculo.
Però en les primeres és on un menda ha disfrutat més. És contradictori? Una vegada vaig ressenyar una primera amb peseudònim. Vaig inventar-me un solitari. Va ser divertit i allà està. El tio, fins i tot surt en un parell de guies. Això sí, ningú no el coneix. És punki però desfà el sistema.
Ser un bon escalador depèn només de tu a la paret. Ser un escalador conegut depèn de tu a la paret i a l'oficina. Sense auto-màrqueting molts no hi serien o ningú no en tindria notícia.
Internet és com una gran revista on tothom pot publicar. És de puta mare, tot i que de vegades te n'acabes cansant. El millor, però, és que amb un click passes les pàgines sense haver d'obrir-les. Vas a on vols i a la velocitat que vols. Collonut.
Disculpeu pel palique. Definitivament tot això no es mereix només un post... potser amb un congrés d'especialistes en la matèria no en tindríem prou.

Una abraçada
A. Nonim { 7/6/09 17:18 }
Doncs sí que hi ha gent que li agrada fer vies alternatives... Em pensava que no quedava ningú, perquè busques info d'algunes vies i no hi ha manera! A veure si ens animem perquè aquesta és la info útil!!! Si l'altra penya vol piar les mateixes vies de sempre que ho faci, l'únic que has de fer és no "clicar". Però no perdem la costum de piar la bona info, els noms i els cognoms no importen...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...