El Factor 2 o la obsessió per sistematitzar la incertesa
No sé si va ser cap a mitjans dels 90 -tampoc fa tant, no?- quan per les revistes del mundillo (les bíblies que la gran massa de climbers onanistes repassem i no parem de repassar i que, dit des del màrketing, "marquen tendències") es va començar a parlar del que actualment defineix el primer manament de la nova religió de molts escaladors: el Factor 2.
Si Moisès hagués estat un bou amb molt de punch, fes vies abominablement difícils a vista i fos un fervent defensor del doble expansiu, i si en una passejada pel Sinaí més montserratí se li hagués aparegut el seu Deus ex machina, i si aleshores s'hagués decidit a fer uns manaments per tocar els collons/reprimir a la penya, aleshores en el primer de tots els manaments hi apareixeria el binomi "Factor 2" i diria alguna cosa així:
Evitaràs el Factor 2 i no escalaràs més de 80 centímetres des d'una reunió sense protegir-te el pas. Viuràs obsessionat per una fórmula matemàtica tot i que no tindràs ni puta idea de què significa i si per sobre de la R no veus un parabolt tremolaràs i apostaràs per emplaçar-ne un.
Han passat més de 10 anys i dubto que trobem algun escalador que no sàpiga de sobra què és el Factor 2, puntal indiscutible de la religió de la seguretat. Una doctrina que, encara que sembli impossible, no evita tota mena d'accidents a la muntanya.
Total que, fent una mica de repàs i apretant una miqueta la neurona, hi ha un parell de sistemes que us evitaran l'horrorós tràngol d'escalar uns metres amb caiguda de Factor 2. No hi ha res nou, però per repassar que no quedi. He fet un parell de dibuixets. El tercer és només per contradir els senyors doctorats en tècnica publicada. És el que té dedicar-se a escriure manuals: de vegades practiques poc.
.
.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 garlantes:
Salut i enctantat de descobrir el teu blog :)
un currante d'agosto!! :-(
Publica un comentari a l'entrada