Ho deien els pallassos de la tele. Aquella de les lents greixoses a l'UHF en blanc i negre i sense comanament a distància de la majoria de les cases, on la bona gent vivia alegre tot i les últimes cuetades del Règim, "todos al suelo" inclòs. Ho deien els pallassos de la tele: había una vez un circo que alegraba siempre el corazón, lleno de color. Un mundo de ilusión, lleno de alegría y de emoción . I aquest circ, si més no la carpa, pren forma a Montserrat cada dia una miqueta més. Els directors del programa de varietats fan el que poden. O donen permisos a canvi de diners o fan la vista grossa tot i la manca de la paparassa legal que cal per muntar una funció de qualitat al massís on les restriccions continuen sent, només, per a la bona gent. Aquests dies entre Diables, Sant Antoni i el Cavall, un grupet de francesos assessorats per penya d'aquí ha muntat la seva funció. El seu circ de tirolines, pèndols bestials i skylines d'infart. Mol...
