Fa pràcticament un any, abans de moure'm amunt i avall una vegada i una altra per la Canal de l'Aeri, vaig passar un meset obsessionat amb els sisens graus montserratins més clàssics. La idea, tot té una explicació, era repetir sol una trilogia de sisens montserratins acceptats com a tals pel col·lectiu, per poder fer després una mena d'anàlisi comparativa dels ditxosos sisens per veure'n les semblances i les diferències. Com es complica la vida el tio -direu. Però bé ens hem d'entretenir, oi? La cosa va consistir a repetir la Jimmy Jazz d'Agulles, la del Rosso, al Serrat del Moro i la Brown, a la Mòmia, amb pocs dies de diferència. El resultat, un 6b acceptable (Jimmy Jazz), molt fàcil, si l'havíem d'equiparar a la del Rosso, estratosfèrica, i a la Brown, no comments; però en la línia de la via oberta pel Masip i Co. sobre Santa Cecília. Total que no és nou descobrir que amb els sisens, en general, hi ha problemes importants. Mentre qu...
