Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2011

Mamá. Por fin voy a ser famoso!

Imatge
Andaba yo caliente y reíase la gente . Menda no sabía el qué y hubiera empezado a ponerse de los nervios si no fuera por el amigo Paca. Entonces vi la luz y una ilusión desbocada se apoderó de mi espíritu y de la puntita de mi escroto. Por fin voy a ser famoso. Llamé a mamá y le conté la gran noticia. “Es que soy muy bueno amatxo” –le grite por teléfono. La pobre señora no daba crédito. “¿Y cuando te va a entrevistar el  Jorge Javier? –me preguntó balbuceando… Llevan casi 300 números y van a toda máquina . Estan que se salen, diría yo. Tan rápido como el viento de Mestral en la norte del Cavall un día de tramuntana. Tanto, que al igual no repararon en que pa’ portada la cosa no da; en que hubiera estado bién pedir permiso, o en que da vergüenza salir haciendo el chorras tan cerca del magnífico Loretan y de una increible vida como alpinista, muy lejos, por cierto, del mundillo de colorines y frases facilonas del márqueting vertical. Ayer nos tomamos unos vinos con dos coleg...

A la brasa i a foc lent, o l’autoestima dels falcons

Imatge
La travessa dels alts Frares, que uneix el refugi Vicenç Barbé, per la Canal Ampla, amb el Torrent del Lloro, la Canal del Frare Gros i el descens fins al Coll de Porc era, encara, un d’aquells camins que conservava una certa pau i tranquilitat, lluny de la majoria del personal, que trilla els camins de les Agulles. Dic “era” perquè fa poques setmanes algú amb visisó de futur al Patronat va decidir publicar  un itinerari per la zona que segueix, en principi, les marques blaves del camí . Fa un mes escàs, una passejada per la zona va motivar un post sobre la Caputxa i la seva finíssima, montserratina i trepidant Aresta Nord . Vam fer bona part del camí comentant precisament el bon estat dels camins, “lluny de les masses” –vaig riure. Quan descansàvem als peus del Bisbe va arribar la tropa: un grupet de noies calçades amb les típiques John Smith d’estar per casa, jaquetes de carrer, motxilletes de pell i fins i tot algun “bolso”. De seguida vam veure que no sabien exactame...