Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2010

Borrachos y orgullosos

Imatge
El senyor E.  ens ofereix, com és habitual en ell, perles incomparables i d'una força conceptual formidable i radicalment novedosa. Idees brillants que sempre són difícilment superables. Es queixa que el citem sense rigor, que inventem les seves idees només per denostar-lo (ara mateix no sé si es tracta d'un complot conspiratiu en contra seva o si més aviat és que pateix deliris paranoics d'una gravetat que necessita tractar adequadament). Però sigui com sigui i per sort, l'Escruela és un valent. És un heroi compromès. La seva és una causa que segurament l'elevarà a les més altes cotes de reconeiexement social dins i fora del col·lectiu. Només és qüestió de temps. En Josep  és en definitiva el nostre salvador i la resta som borratxos que embrutem les parets dels carrers de les nostres ciutats. Senyores, senyors, passin , vegin i actuïn : En un fòrum de la FEEC aquest inenarrable personatge escriu: ¿Es pot trobar un equilibri entre les p...

¿A dónde vas bala perdida?

Imatge
¿A dónde vas bala perdida? Expresión popular además de nombre de una vía poco repetida en la este de l’Asiàtica, en el cogollo de la muralla nord dels Frares Encantats, en Montserrat. Escalada que combina buriles con pasos de gancho, falques, algún pitón bueno y unos cuantos plomos. “Plomo pa’ todos” gritaba un tipo mientras ametrallaba a los lectores de aquella reseña publicada hace no sé cuantos años en Extrem . Pero lo de hoy no es una reseña. Pasen y vean, señores, como nuestras tapias se llenan de plomos inservibles y de difícil estracción. El cable dura lo que canta un gallo y un nuevo còdol queda pegado a la pared, un còdol de plomo. Y es que el cable, después de unos años, incluso puedes romperlo apretándolo con dos dedos –cables de freno de bici, moto, coche y lo que te echen: acero roído por la lluvia y podrido por el sol. Incluso nuevo, este tipo de cable aguanta poco más que el peso del cuerpo. Tampoco se agarra al plomo como más de uno hubiera deseado, ...

Duelo de titanes

Imatge
En dos entregas. Una y dos . Así es como David Tarragó i Jordi Brasil han decidido iniciar este hasta el momento, aunque durará poco, impecable año 2010. Y lo han hecho de una forma harto original que recuerda la trama del mítico western protagonizado por Kirk i Burt. Esta vez la peli empieza en los piés de la Paret de l'Aeri con el robo de un montón de material que era propiedad -ahora ya no lo es- de Tarragó. Resuelto una vez más a reequipar la mítica Valentín Casanovas, dice haber interpuesto ya una denuncia ante los Mossos y amenaza a los presuntos ladrones (encontrar material de escalada por la montaña no es robar, que se sepa, de momento) con un "caerás" digno del más tenso de los westerns. Cuando el inspector dels Mossos d'Esquadra encargado del caso me pare en Santa Cecília para interrogarme le diré aquello del "yo no fuí pero me alegro". Aunque sea sólo para que, incluyéndome en la larguísima lista de sospechosos , la investigación...