Never Stop Dancing to the Electro Boogie

Moltes de les vies del Cavall Bernat són una autèntica joia per als sentits dels escaladors que, tard o d'hora, les acaben solcant. No obstant, la Puigmal és, després de la Punsola-Reniu, una de les rutes més interessants per arribar al cim d'aquesta inmensa titola del dimoni (carall bernat, del bernat, del banyetes, del dimoni). Actualment , la via ha deixat de ser una clàssica assequible per convertir-se en una ruta amb cert compromís . Sobretot gràcies a un tercer llarg en el qual la neteja practicada per uns justiciers David Tarragó i Manel Grau (el pare i el fill) va eliminar l'equipament que amb els anys diferents cordades havien anat acumulant. El larg ha quedat net. Net i molt més delicat, perquè ara costa clavar-hi alguna peça que quedi bé i ja hi ha constància d’almenys un accident greu. Però la història de la xapussa que van protagonitzar Mr. T i els seus inenarrables escuders comença uns a...

Plàtan de Diables, via Còsmica A dos llargs del cim sota un diedre desplomat que més que un desplom és un sostre en tota regla, una reunió de burils de la Còsmica ens té preparada una sorpresa. Un pot de registre i una vella maquineta d’afaitar lèctrica, a la qual només li falta l’endoll per funcionar, s’han passat trenta anys allà dalt, quasi inmutables, per demostrar-nos que el temps només passa aquí, a baix, quan deambulem embriagats per la rutina. N’havia sentit a parlar. També d’altres records que van deixar-hi l’Arcarons, el Grisu i el Pedra després de la primera ascensió. Transcric la única informació sobre el tema que circula per la xarxa . Rigilo Re: Info de la Còsmica 02-june-2005 23:44 Jo la vaig fer l'any 1979, va esser la 2ª, amb l'armand ballart, es preciosa val la pena, la 6ª la varem fer amb artifo de ponts de pedra y algun pitó, i els ponts de pedra amb petaban a la cara y tenia que tirar de jumars. L'entrada ...

La ressenya és una anada de l'olla important, coses dels diables i de la memòria un cop t'has penjat de les seves intimitats més íntimes ;).

Cavall Bernat, via Puigmal Tot i que amb els tascons i els friends al fons de la motxilla s’havia escalat força bé. Ara mateix, per repetir-la caldran un parell de pitons amples, si no forcem en lliure el tercer llarg (6a dur). Si optem pels pedals, la cosa ha quedat delicada i cal fer tres o quatre passos un pèl precaris. Per a la resta de la via fan falta els microfriends, els friends (camalot # 4, útil) i els tascons. De fet, ara l’escalada té molta més “xispa” que abans de la passejada del Tarragó i compta amb alguns trams nets per disfrutar de valent.

Arran d'un comentari de'n Luichy us poproso un joc. Imaginar més muntatges rebuscats per a reunions d'infart. Suposo que hi ha encara més possibilitats. ((En el muntatge antrior, la corda vermella servia per amortir un saque sense fer patir la reunió dita d'infart i la idea era aprofitar les millors assegurances del llarg anterior)).