Never Stop Dancing to the Electro Boogie: Carall del Balaguera, Café Crème

Carall del Balaguera, Café Crème

by Bullarolas

*** Via Café-Crème (ED-, 180 mts.) al Carall del Balaguera i el Tuc de Balaguera (2.757 mts. cara Nord).

1a ascensió el 13 de juliol de 2009 a càrrec de Noemí Hernàndez i Dani Brugarolas.

Escalada assequible, amb bona roca, que assoleix el cim del Carall del Balaguera, agulla adosada a la paret del Balaguera. Portar friends, microfriends i tascons.

Fita a peu de via. Grimpar uns quinze metres per grades de tercer, flanquejant fins a terrassa on muntem la R0 (1 pitó casolà). Remuntem diedret i anem a buscar bavaressa visible a mà dreta (merlet). L'escalem fins al peu d'una xemeneia ampla on muntem R1 (45 metres, merlet). Superem la xemeneia pel costat esquerre i muntem R2 a l'espatlla que forma el carall (45 metres). Grimpem aresta de blocs fins al peu del frontó del Carall. L'escalem pel vessant oest, per sistema de diedrets tancats molt difícils (1 merlet) fins al cim de l'agulla on muntem R2 (merlet i dos pitons). Fem ràppel de 15-20 metres ja equipat. Creuem la canal principal que baixa del cim i escalem una canaleta rocosa d'uns 40 metres fins la cresta.

Aproximació: Des del refugi de Colomers pel camí del Port de Caldes (GR). Quan comença a remuntar cap al Port ens desviem cap a l'esquerra per endinsar-nos al Circ del Balaguera. Primer superem pendents herbosos sense veure les parets. Un cop els hem superat, ja amb les parets visbles, creuem les morrenes (tartera interminable). En total 2 hores des del refu.

Descens: pel vessant oposat a l'escalada, crestegem cap al nord-est (esquerra), desgrimpem pendents herbosos per canaleta i baixem per tartera fins als estanys, anant a buscar el camí de marques vermelles que porta al refu).

1 garlantes:

Mikel { 21/8/13 12:36 }: Bones Dani!
Soc el Mikel del refugi de Colomers.

En lo que va de estiu e repetit Problemes Domestics a la Creu y NeverStopDancin... al Balaguera.

A la primera vaig gaudir com un nen, la vaig trobar prou asequible, aixo de trobar algun parabolt per qui dalt es un luxe tu!! Molt bona y agraida, siendo el tercer llarg fantastic, el cual vaig encadenar tot i anar en solitari, per lo que vaig creure que no ere un sixe dels durs.

La Never Stop... em va semblar un atre historia. Vaig viure una aventura de las bones tot i anar ben acompnyat.
El primer llarg e fantastic i dificil (vem estar una bona estona dubtan si estabem a la Vidal-escafoides). La xemeneia bestial, intimidante pero despres prou amable, i am un ultim pas per arribar a la R que vem fer en A1. La placa del tercer llarg tambe bonisima, ancara que vem tenir que vigilar molt la roca y ancara aixi ens va caure un bon pedrot.
Vem trobar mes real la resenya original que ens vas deixar, que posa els graus una mica per sobre de la seguent resenya mes currada que ens vas enviar. Els 4 claus que vem trobar ja estaban una mica matxacats, y el pont de roca de la tercera tirada estaba suelto a mitja paret. Una via guapisima en la que vem viure una gran experiencia.

Per atre banda i no mes com consulta..que et semblaria si posesim un parabolt del8 o espit en Rs de algunes de las tevas vies de per qui?

Gracies per las tevas vies! y a veure si ens fas una visita quet estiu!

Salut!