Essències Montserratines VII
by Bullarolas
La Mòmia, via Normal
Les d’avui és una essència light. Quan pugui perdo una d’aquelles estones que et fan disfrutar i m’entretinc a explicar coses de la Magic Stones o de l’Anubis.
Recentment m’he agenciat un llibre d’Història de l’escalada a Montserrat. Es titula així i l’autor és en Josep Fatjó. L’edita Publicacions de l’Abadia de Montserrat i per uns vint leuracos te’l pots comprar per internet i rebre’l a casa com un jefe. En aquest post n’afusellaré una petititíssima part.
L’autor s’ha fet un tip de treballar, suposo que fins a uns límits insospitables per als que pensen que això de treballar sempre s’ha de fer només a canvi de calers. Amb les satisfaccions que t’aporta perdre el temps i els diners fent allò que t’agrada (d’això els del B2EC i companyia en sabem un munt!).
A l’espatlla de la Mòmia, d’allà on ara surten, entre d’altres, la via Normal, encara avui s’hi pot veure una antiga cisterna excavada a la roca. És molt probable que fins a finals del segle XVII, allà dalt s’hi haguessin instal·lat diverses generacions d’ermitans i és probable, també, que l’ermita de la Mòmia fos una de les més altes i de més difícil accés del massís, si és que mai va arribar a existir. La cisterna n’és una prova, com també ho són les escales que pugen per la dreta de la trompa de l’Elefant.
Un tal Gaspar Barreiros, l’any 1547, describia així la dotzena d’ermites que hi havia aleshores a Montserrat: “Algunas están dispuestas en el medio de dichas rocas, como nidos de golondrinas, pegados en el medio de una muy alta torre (...) Y las ermitas estan como colgadas en el aire, pegadas a aquellos picos a fuerza de artificio por donde suben por empinadas escaleras hechas en la dicha roca, en algunas partes de roca y en otras de madera y donde no cupieron escaleras hicieron puentes”.
Però no ens despistem. La Normal de la Mòmia sempre ha quedat a l’ombra de la Normal del Cavall Bernat. La primera ascenió data del mateix dia –el 27 d’octubre de 1935– i obviament, tractant-se el Cavall d’una agulla que l’any 35 tothom considerava inescalable, la primera que hi van fer en Boix, en Costa, en Pujol i en Balaguer va endur-se tot el protagonisme mediàtic.
Sovint les veritables gestes passen desapercebudes. Així com al Cavall una fissura fàcilment protegible acompanya l’escalador en bona part del recorregut, a la Mòmia no hi ha ni un sol forat on assegurar-se. És així com Jaume Caselles tira de primer per la compacta cara oest de la roca, després que ell mateix i un parell de companys hagin arribat als peus del Cavall i se l’hagin trobat “ocupat” (llei de Murphy).
Un company que ha acompanyat la cordada només com a espectador reacciona així “ Tot d’una el company Muntanyà (...) s’alça, corre, i amb crits enormes ens assebenta que en Caselles ha arribat al cim, demostrant una vegada més les seves bones qualitats de grimpador, doncs en tota l’esclada no ha pogut fer ús dels claus i els mosquetons, degut a l’estat de la roca i per no haver-hi cap esquerda”.
Sobre en Caselles, al llibre de’n Fatjó, descobreixes un personatge excepcional. D’ell ens han quedat unes quantes vies mítiques, però el més estrany, són les primeres que mai no va repetir ningú i que amb el pas dels anys han quedat esborrades de la història de l’escalada al massís, com ara un misteriosíssima via al Serrat del Moro (deunidó per l’època), que diuen que hauria escalat unes fissures més o menys per on tira ara la Mas Brullet.
Avui dia la Normal de la Mòmia ha quedat cosida a parabolts. Simplement es van substituir els burils que diferents cordades havien anat barrinant a la via al llarg dels anys. El reequipament perpetuava els retroequipaments anteriors i els donava estatus d’originalitat.Perdoneu-me si em lio, però per uns instants he pensat que, sent la Normal de la Mòmia una via que a penes es repeteix, podríem practicar-li una restauració que tendís a recuperar les sensacions d’aquella primera ascensió. La via es pot escalar amb els aliens i posant algun merlet sense massa complicacions i converteix una escalada de IV-IV+ en una autèntica joia montserratina (sense xapar cap parabolt, és clar!).
8 garlantes:
La NORMAL de la MOMIA és la 1a via amb cara i ulls que vaig intentar a MOntserrat...tenia...11 anys? ( anàbvem a 7è crec)...un coleguita de curset tenia els pares a les cel.les i ens vam pirar amunt, a stbenet...vam claudicar a la R1...quin pati que hi vèiem!!! Igualment en aquella època anàvem amb clete i arnesos de cadireta...i sis moscates de ferro!!!!
Després la vaig fer amb els burils.
I després NOMËS amb bagues per merlets...es protegeix ( em va semblar) perfectament...fins i tot no entenc COM en Casanelles no els va usar tots...amb doble corda es fa un traçt molt segur (estem parlant de escalada ESSENCIAL)...hi ha vies ( la mateixa del cavall) de l'època, MOLT MËS EXPOS...
El que em preguto és com van baixar...van desgrimpar?
A la dreta de tot del braç...si surts de la Brown o de la YETI es veu el dìpòsit que dius. Per accedir ( des de dalt) a els tosrops del braç de la mòmia ( el anillo, prisionero, julia o TRini climb)...es passaper allà, i es fa rappel d'alguna brancota fins le scadenes...i mai hi he vist cap RESTA de ermita...suposo igualment, a l'igual que en altres llocs, que el més lògic seria que haguéssin excavat una mica la roca, com han fet en altres llocs, per a suportar les vigues de la teulada ( a les vies CISTELL i les de la DRETA no hi ha cap rastre de que hi hagués suports de bigues (com hi ha al passadís entre el refu i el contrafort de l'agulla del guarda..i altres))...
Tantmateix ja és ben curiós el dipòsit allà dalt...i l'emplaçament de lermita seria molt adequat...hi ha una bona repisa!!!....
JA molaria "retirar-se" en un racó així ja....
Les veritables gestes / temeritats les fem quan comencem... no t'imagino amb 11 anys perdut per Sant Benet!
També vaig estar-me mirant els forats que dius. No hi són. Només hi ha els canalillos per a fer baixar l'aigua fins a un punt on debia haver un tronc o un canaló cap a la cisterna. La resta és fantasia. Retirar-se allà dalt sona bé, sempre que la tempratura acompanyi.. i "desdeluegu" no en plan asceta que tanta solitud pertorba la neurona!!)
On si que hi ha uns forats per vigues és al bloc empotrat del primer llarg de la Mas Brullet.. però aquesta és una altra història.
Jaume grimp,
Era una idea, res de l'altre món i sense ànim de polemitzar. Si busques a internet alguna cosa de la Normal a la Mòmia veuràs que no hi ha res. No es repeteix. De tota manera.. un parell de llargs 4- i 4+ (només 10 metres, després és 3er fins al cim) no em sembla que sigui tan exposada com comentes. No és una parabolada, això segur; però sense res seria una via per prendre-se-la seriosament. Així, tal i com està, és una via més. Massa curteta i massa fàcil per merèixer les atencions de la majoria, no?
Albert i anònim, el llibre està bé. És interessant. Es queda curt i no toca els 90, però potser és que tot allò és tan recent que encara no és ben bé història. Lo del Bonatti és collonut, tot i que el tio se les debia portar.. ell tampoc es quedava curt!
bullarols
Sempre he afirmat que la primera via de la meva vida va ser la GEDE de la Trompa.
I sempre he mentit. Durant tres dècades i mitja he sostingut aquest auto-engany. Com si no pogués deslligar-me encara de la urgència inicial. Un absolut que ens fa cometre bogeries en una edat en la que et creus immortal.
La veritat és que la tarda abans de la GEDE, i després d'un ruixat, vam fer la llavors no massa normal de la Mòmia; tot pensant que ens vindria bé, de cara a l'alta missió de l'endemà, haver tocat una mica aquella roca que tant cobejàvem.
I va ser amunt, pel vertigen inèdit que va encetar Caselles, on va néixer una estimació que no m'abandonarà en la vida. Quatre bagues, dues cordes i un compromís fora mida, és equipatge suficient per afrontar el que acabarem esdevenint.
I no oblidem la teoria de l'asceta còsmic ( d'asceta poc de còsmic massa)...d'allà baix als terrenys omnívors del càmping, que recull discursos fets entre fums màgics i tès adulterats...on es divaga sobre la possible intervenció entre egipcia i extraterrestre per dissenyar escultures monumentals amb referncies faraòniques ( Momia, Elefant, Gat, Prenyada...)...si van fer les piràmides perquè no podien elevar als cels els seus talismans en una muntanya tan mística?
Flipades d'en M.M..hehehe!
També podria ser que aquella cisterna fos per a regar un hortet.La feixa és molt plana, hi toca força el sol i esta protegida dels senglars.
Ahir amb uns amics que escalen poc ferem la Normal.Feia més de trenta anys que l'havien fet i va ser molt agradable trobar-la igual.
Moltes felicitats a qui s'ha compromes i a tret totes les expansions (nomes un espit de 10 a la R1). Aixó si que és restaurar una via!
Amadeu
Publica un comentari a l'entrada