Álex, Marty, Gloria y Melman

Llegan las vacaciones de verano y la mayoría de los climbers del lugar ocupan la cabeza en impresionantes viajes allende los mares. Con tanto chuzo tamaño piano cayendo a diestro y siniestro por el deshielo del permafrost, las escapadas a Chamonix & Co. ya no están en las primeras posiciones de los top 40 y la peña, esa es una impresión absolutamente personal y, por tanto, sujeta a error, se monta unas escapadas del copón bendito, que nada tiene que ver con el cupón de la ONCE pero que a más de uno le vendría bién pa' pagarse tamañas saliditas de fin de semana.

Eso de la modestia quedó abandonado en el fondo de un cajón y algunos se están trabajando un currículum que ya le gustaría a Marco Polo.

A un rabioso servidor se le pone la cara de "pomes agres" a pesar de que -trata de arrancarlo, Carlos- intenta por todos los medios disimular con una sonrisa de entre perplejidad y admiración, tanta combinación escalo-exótico-aventurera.

Sin ir más lejos, el otro día en una cena / mariscada en Sants, junto a la plaza Osca, los compis apresurábanse a contarnos a los que nos quedaremos por aquí (porqué ya lo decían nuestras madres -"ai, fill, ai!"-) los fantásticos viajes que preparan en sus pesados petates. Hay un par que un día cualquiera marchan a Madagascar. Se ve que les gustó la peli. Otros dos tenían en mente las Dolomitas, pero al final, gracias a una suculenta e irresistible oferta, se han decantado por Ecuador. Eso -no quiero ensañarme conmigo mismo ni con los que se encuentran en una situación parecida-, sin mencionar a los cuantos que vuelven al ianqui, a uno que está pensando en pirarse a algún lugar de Asia -"la India, quizá"-, o a los afortunados que se han enrolado / montado en una expedición.

Entre gamba y berberecho, alguien en una situación parecida a la mía me sonríe y me interroga: "I tu i jo què?". Hay que joderse, pienso para mis adentros, y para seguir con el disimulo le digo: -A mi eso de volar me da repelús, o sea que habrá que improvisar un viaje escalo-exotico-aventurero al Pirineo, no?

6 garlantes:

Anònim { 26/7/09 22:04 }
jo porto mes de 15 anys ,que tots els somnis ... segeixen sent somnis...pero el bo de tot plegat ,mai he deixat de somiar amb les meves futures escalades i fa que m'entreni a tope durant anys per el dia que es pugin fer-les.es el preu de ser un mindundi en un mon tan car i tenir tantes carreges familiars.una abraçada.sergi.
Anònim { 27/7/09 18:13 }
Tu i jo? entre gambas i berberechos? viaje escalo-exotico-aventurero en el Pirineo.... suena mejor que Madagascar!! ;@
Anònim { 27/7/09 20:40 }
és cert i tan cert!vinga crissis i cada dia veus més furgos de luxe i viatges exòtics entre el colectiu escalador!

Prò aquest estiu també jo voldré fer un viatge escalatoril-exotico-aventurero al Pirineu, o/i fins i tot a Montserrat! (encara hi ha molt per fer) Saps on puc trobar bona info sobre les vies que hi ha al Pa de Sucre..¿?

Salut! I molt bon estiu!
(Sílvia)
TRanki { 29/7/09 16:35 }
Ei Bullas..

ha arribat el moment de anar a CREgüenya..t'imagines que estas al KArakorum i gairebé ho sembla...sense els porters que et miren amb ganes de fotre't un tret o fer.-te resar caraa la maca..igualet bow.

Sobre el PA DE SUCRE: Al refu del Ventosa ( obligat si hi vols recalar), h ha la millor info...

NO ËS UN LOC molt interessant..per a interessant a l'altra banda de la bretxa harlé, des de RESTANCA, la paret del DRac de Tumeneja o així..hi tens el GRAN DIEDRE,,,una puta passada de V+ semiequipat.,olt guapo..al blog del J,M porta hi tens alguna foto i a la guia del Luichy dels piris hi ha la ressenya..també al refu de la RESTANCA.

El pa de sucre és discontinu, una mica caòtic i tot ser roca bona el pateig no compensa.

a AGULLES DEL PERRAMó hi ha alguna cosa interessant...AMITGES és curt però també guapo...

Per perdre's de veritat ( en serio) CREGÜEÑA és el top...per no haver-hi no hi ha ni bars on gastar-se els cuartos...

dew bows
Anònim { 29/7/09 21:12 }
Cregüenya, mon amour... només per la tranquilitat silenciosa del llac a 2.600 metres ja val una visita.

Sílvia, hi ha un munt de vies per fer per la zona. Això sí les aproximacions són durilles. Com diu el TR trobaràs info als refugis (Amitges, Ventosa, Restanca o Colomers), tot i que amb la guia del Luichy Roca Caliente en los Pirineos Pallars Aran es passa prou bé (fotos, graus, aproxs. etc.

Que vagi bé el viatge... i les furgos... pa' los que no s'atreven a dormir a la fresca!

bullarols
Buji { 30/7/09 13:22 }
jejeje.. moltes gràcies,

a la guia d'en luichy hi ha molta cosa de les agulles de travessany + estany llonch i a les agulles és molt bonic i amb l'estany negre als peus, però la roca..
Al refu ventosa l'any passat la millor info me la va donar un xavalin ple de simpatia, en yaye, perquè la resta anaven massa enfeinats.! Si que tenen ressenyes, vaig fer un cop d'ull a les carpetes..

Que vagi molt bé el vostre viatge! Encara que n'hi ha un que ja té mig cel guanyat a cregüenya.. segur que tu també el tindràs aquest estiu!

Syl
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...