Essències Montserratines XXIII : destrosses amb nom i cognom
Amb noms i cognoms i sense cap mena de vergonya ni escrúpols. Ja fa quasi tres anys d’aquella trobada a Agulles. Part del personal més lligat a la muntanya, horroritzats pel que estava passant a la Sud dels Frares i les Agulles va muntar una trobada lúdico-festivo-combativa.
El què: les destrosses de l’amic Llassera.
Perquè us en feu una idea, expliquen que aquest paio, un pinxo amb tendències violentes i neurones escassament efectives, després de passar pel trepant diverses tapietes de la zona de l’Arcada va amenaçar d’apallissar un company en el cas que publiqués les ressenyes de les “seves” vies. Queda clar que entenia, el tal Llassera, que les vies que havia trepat a l’Arcada eren seves, de la seva única i exsclusiva propietat i de ningú més. Oi amic?
Més tard, el garrafal despropòsit d'omplir de químics tot el que es posava al seu abast va ser la causa que el Patronat decidís prohibir l’ús de productes químics en l’equipament i reequipament d’itineraris a tot el parc natural. No és que de cop i volta el tal Llassera veiés la llum i es decidís per la defensa del mediambient i la cultura de l’escalada. Sinó que havent arrassat la zona de la Caputxa, la Nana o l’Amagada, entre d’altres, al Patronat no li va quedar més remei que prohibir el sika amb el temor que l’operació dels Frares es pogués repetir a d’altres llocs del massís i amb el rerefons de la trobada de les agulles.
Ara fa una setmana vaig passejar-me pels peus d’aquestes increïbles roques. El camí dels alts Frares queda, sense voler-ho, amagat de les ordes que cada diumenge ocupen les Agulles. Al Serrat del Centenar, el caminet que passa pels peus de la Mamelluda i cau cap a la Nina conserva el sabor del Montserrat més autèntic.
A les parets, però, una xarxa de químics frapa qualsevol mirada, fins i tot la de l’escalador més friqui. Separats amb prou feines per un metre s’amunteguen itineraris sense cap més criteri que el de pujar en una línia recta perfecta, la resultant d’haver-se despenjat des de dalt amb el trepant i una sobredosi d’ambició letal per aquestes roques d'escassos trenta metres d’alçada, amb poca capacitat per defensar-se dels intrusos i acostumades, de fa anys, a una certa solitud i tranquilitat envejables.
Dubto que aquests “totxos” (si és que se'ls pot considerar així) hagin estat repetits alguna vegada. Ni tan sols pel degenerat que els va “equipar” (si és que se li poit dir així). El pas del temps esborra els rastres a peu de via. Cendres d’un foc escampades i poca cosa més. La roca, però, ha quedat marcada per sempre i si no és amb fons públics, dubto seriosament que es puguin eliminar el centenar o més d’anclatges químics que el tal Llassera ens ha regalat.
És la seva aportació a la cultura de l’escalada d’aquest país, la que construïm entre tots, la que queda per sempre. Una cultura obligada ha incloure des de les obres mestres, referents per a generacions d’escaladors i patrimoni de tots, fins a les aberracions més violentes i destructives.
La d’avui és una essència que prova de sobreposar-se a tanta barbàrie recuperant i respirant història de l’escalada montserratina. Perquè al costat dels químics del Llassera encara hi queda el traçat que durant anys va tenir capficats als escaladors catalans més punters.
Personalment, la normal de la Caputxa i la del Dit, les dues per les arestes nord d’aquestes roques tant màgiques i pràcticament sense expansions, són un referent que caldria recuperar i per on tot escalador que vulgui formar part de la muntanya hauria de passar, tot i que juntes no sumin més de cent metres d’escalada.
Tant la ressenya com la descripció de la via les recuper-ho i les transcric directament de la guia que vaig editar amb Cossetània ara fa uns anys.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
14 garlantes:
No sé si hi ha alguna manera d'extreure tota aquesta porqueria de les parets d'aquesta zona, de manera que l'impacte sigui mínim... Potser el mal ja està fet i no hi ha solució, tenint en compte la naturalesa i quantitat dels ancoratges. Si algú sap d'algun sistema, ens podem organitzar i que cadascú col.labori de la manera que pugui i sàpiga...
Joan
Pere.
aquest va ser el problema: la incapacitat de parlar i escoltar d'uns i altres (potser mes la d'un que la dels altres)
¿Que hi ha diferents vares de medir?¿Que el que ells van fer en un detrminat moment ia casa seva va ser EVOLUCIÓ i ara ja estem un punt on la resta no poden evoluicionar o parar-se allà on volen?
L'aspecte "ecològic " que es planteja des del patronat res té a veure amb l'escalada ( no ens enganyem) sinó que mira de connectar el respecte a l'història ( per riure) amb la no massificació de les zones de nidificació. El pacte amb Natura és simplement un "pacte" de inmobilitat en les zones de rapinyaires que als tradicionalistes ens ha anat molt i molt bé...però el sika simplement es prohibeix pre la seva irreversibilitat davant de el dinamisme que reclama una regulació variable ( els bolts són facilment extraïbles)...
Però als ecologistes se'ls en fot un ou la tradició i l'escalada més o menys neta...si poguéssin la eliminarien tota, no ens enganyem eh?
Davanty d'això, el tema bàsic és l'abús que fem els escaladors de certes zones, no l'estil concret practicat...
Si ens posem encriteris de "puresa" el primer que hauriem de eliminar són les linies de artificial en roca tova que han mellat per sempre llocs brutals apertuirables per sota i en lliure ( o equipables amb menys merder i més respecte a la roca) cpom el estimadíssim PILAR DEL SEGRE on proselitistes actuals de la puresa s'han explaiat a cop de martell rebentant forats, fissures i llastres..o no? parlem d'impacte?
´
Tot és matisable, tot té diferents enfocs, tot és discutible i, sobretot el que cal és RESPECTE a l'entorn i les persones, cadascuna amb el seu estil...
De puresa només n'hi ha una ( el solo) la resta ssempre, més o menys, usa material que més o menys afecta a la roca...excepte casos ailladíssims ( gerber i cia) pràcticament tots acabem arribant en principis allà on ens pot la por, i a partir d'allà fem tots el mateix, burilar...
I que constiq ue vaig signar el manifest i no tinc cap simpatia pel persponatge que descrius..però sóc del parer del PIJU...el respecte és el darerr que calñ perdre, sinó després nmo podem justificar queixar-nos que els altres no facin el mateix...
apa bow...saluteixons i mola que sigui el blog del ditalallaga...cal parlar més, en aquest món manca debat i sobra crítica!!!
TR
Però el to que hom vulgui donar-li al seu manifest,noticia o critica, es el seu problema, no el nostre.
De cagades se n’han fetes moltes i d’aquestes son de les que tenim que aprendre.
Lo de picar cantos, es un tema totalment superat avui dia, o no?, moltes vies de cantos picats es fan sense ells, altres no. Que hem de fer, borrar aquestes vies?
Parlar de puristes, es arribar a un extrem que els que diuen que el practiquen, menteixen.
Hi ha que s’esforça mes que altres.
Ningú ens protegirà l’historia si no ho fem nosaltres, tant s’ha val si la via te 30m. com 300.
Si es va fer així, respectem-ho.
Si s’obren vies, que s’obrin amb una clara visió d’evolució i lògica, sigui lliure o artificial.
El problema es l’abús de l’expansió i cert aire de protagonisme.
Evolució es fer fa 20anys, totes les vies d’Ecos amb lliure. Obrir 7 grau per sota, o el que avui fa una mini minoria, 7 grau per sota i sense expansions.
Que li donguin pel cul a la seguretat equipada, no existeix, totom te que ser conscient on es posa i si no passa el que passa, ZASCA.
Salut i a tibar
Ho dic perquè la cosa, si l'heu vista ho sabreu, no té res a veure amb gorros, st bownet i d'altres.
Xapusses se n'han fet moltes i la gran majoria, producte d'un moment o pensament determinats, són acceptables.
Però allò dels Frares és tan sistemàtic, tan mancat ni tan sols d'esperit esportiu...
Feu-li una ullada i entendreu el què. I si és repetint la nord de la Caputxa, doncs molt millor!!
salut, canto generós i una abraçada
2. Impressionant cançó. Es el que escolta el tal Llassera? Al costat un taladro sembla la 9a simfonia...
3. Penjem al Llassera de l'escrot amb un cordino de 2mm des del sostre de Diables.
Publica un comentari a l'entrada