Campi qui pugui o la incertesa del pas del temps
Avui dia, per navegar pel traçat de la Directa Incerta a la Gorra Marinera has de reinventar la via. De la línia imaginada a finals dels 80 en queda ben poca cosa. Com que després de la primera, la línia va quedar exposada, el pas del temps i ben poques repeticions la van deixar a l’abast de traçats posteriors, molt menys imaginatius i més sobreequipats.
Durant uns anys va conviure amb la Sargantanes i la Per davant. Més tard la Campi qui pugui en va trepitjar descaradament el segon i el tercer llarg i actualment hi ha tants parabolts repartits a tort i a dret que més val embarcar-se cap a la nostra dreta a través d'un mar de conglomerat incert si volem reviure l’essència de la Directa original.
Ara mateix, si la voleu anar a fer, us haureu d’inventar el segon llarg (surten una quarantena de metres de cinquè nets, en els quals els aliens entren a plaer, amb un passet més delicat a la part central del llarg que li dóna entitat a la cosa).
El tercer llarg no te l’inventes, però has de fer considerabilíssims esforços per no xapar els espits de mètrica deu de la Campi qui pugui en els primers passos desplomats.
Costa escalar a les gorres, sobretot després que els últims anys s’han convertit en el terreny de joc d’escaladors amb una moral que no respecta la història i la cultura de l’escalada montserratina. A les parets, els traçats originals hi continuen sent i es poden tornar a escalar encara que sigui fent la vista grossa a tants parabolts de colorins i vies prefabricades.
Hi ha altres opcions i no tot és seguir les xapes de color verd, blau, vermell o groc.
A la Magdalena Superior, la Mingo - Arenas continua tenint un tercer llarg radicalment clàssic i molt més difícil que el de la via que posteriorment va massacrar el traçat original. La Ignasi Jorba, amb un cinquè superior de plàstic trepat, ara, amb parabolts verds, simplement fa nosa. Els que s’aventurin pels primers metres de la Mingo – Arenas descobriran què vull dir amb això de “tercer llarg radicalment clàssic”.
A la Gorra Frígia la Magic Line també ha quedat obsoleta si hem de fer cas de l’actual generació d’escaladors de la zona que la deixen de banda perquè continua equipada amb espits. El traçat és directe, vertical i diferent, bàsicament perquè no compta amb els parabolts pintats de colorins típics de la zona.
Els passets extremadament difícils de la Petit Gerdard, a la Magdalena Inferior, també s’han mantingut intactes. Els espits amb plaqueta de burí posats l’any 87 encara són allà, obligant als que la repetireu a no badar ni un instant, especialment en la superació del sostre del segon llarg. Des d’un doble burí que és una joia de la història de l’escalada al massís, cal superar uns metres terriblement incerts confiant que rere el desplom, allà on la vista no arriba hi hagi un burí que ens permeti fer el cop de gas sense abusar de la por. Desvetllar si el burí hi és o si haureu d’escalar una desena de metres fins a la següent assegurança ho deixo pels que hi decidiu anar. Paga la pena i dubto que en sortiu decebuts.
Entre setmana no hi ha ningú. Quatre turistes mal comptats al camí de Sant Joan. Ara fa cinc setmanes hi havia una cordada de mendes a la Gorra Frígia. “De quin color són els parabolts de la teva via?” Em va preguntar el que anava de primer, a mitja paret, quan em vaig situar a la seva alçada. No vaig saber què contestar-li.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
19 garlantes:
El problema és que ja estan cansats del poc RESPECTE que els escaladors del dia tenen.
Menys cursets d'escalada d'iniciació i més classes d'ètica alpinística.
Parce.
Poc a poc van entenent de què parlem. La cosa vol paciència (i nocturnitat).
Jordi,
Recordo haver repetit almenys tres vegades el petit diedre de la Haus que comptava, ara ja no ho sé, amb un parell d'escàrpies clavades fins a l'anella.
salut i conglomerat
Crec altramentq ue ambdues es van obrir per dalt, com a itineraris d'escalada ( aleshores) segura...
personalemnet també m'ha passat que embarcades sense massa sentit ( o sí), ni rastre, per no piar-les o no deixar-hi equipament, han quedat sota altres vies ( desequipades)q ue sí que han trascendit:
*TECHNO PUNKI RETIRAT: es va escaquejant entre la PATATS CON BEICON i la PECATTA MINUTA...resulta que el segon llarg el vam fer "repetint" la PATATAs, que va directe amunt i nosaltres ( anant en lliure) vam seguir la linia més natural...
*CONTRANATURA: ës un cop de gas "logic" quan surts de la R1 de la BARBERÂ cap a la esquerra, en busca de quelcom i de repent et trobes a 45 metres i ja has escalat el llarg (Vº)..el vam fer sense material, només amb merlets), i després en diagonal facil cap al cim...bestial. Li vaig dir COP DE GAS
DIRECTA TORA-TORA a la aresta bruc de la bessona inf.: a la dels germans cerdà de la bessona inf, des de la R2, es surt a buscar els burils cap a una baumeta amunt a la dreta, com esuivant la aresta...per ERROR vaig sortir recte de la R1 fins la boleta...sense posar res, em va semblar 6a ( 15mts a pèl)...volia posar quelcom però no hi he tornat mai més..suposoq ue alguna punta de clau o pitonissa es podria posar...
les dues primres s'han REOBERT en trad,...suposoq ue la darrera algun dia algú la cosirà...( fins i tot es podria obrir una ARESTA BRUCS 2 entrant per la part oposada de la dels cerdà ( la esquerra) i anant creuant per les reunions...és MOLT GUAPO...
Al gorro frigi, a la cara que mira a el CAvall ( nord-nordest), a la zona de la STROMBERG, hi ha alguna de les vies que tenen primer llarg, que es moren als 20 mts...un dia vaig seguir 50 mts més, a base de merlets ( v+), enmig de aquella roca de color negre...al final com que no veia res vaig destrepar, d'un gantxo, i un cop a baix el vam fer saltar...va quedar un llarg que seria MNOLTguapo, i a dalt segur que es podria seguir obrint fins al cim...
ës qüestíó de imaginació.
En quat a RESPECTE...buf...ja s'ha parlat tantq ue si qui ho ha de entendre no ho ha entès crce que no cal dir-hi més...
De vegades, a més, els projectes abandonats despisten al personal.. ja m'explicaràs on és aquesta meravella de la nord-oest del gorro frigi..
Una abraçada bow!
;-)
Salut
Els estragos causats per el lumpen als Gorros ja no tenen remei. Articles com aquest ajudaran a mantenir-los a tots agrupats (per la constancia de que son vies per la canalla que queda després de llegir-lo) en zonas més o menys localitzades i que triguin més a expandir el seu to basura pel mon.
Girbén, tu ets un Jordi que ens va acompanyar a la Barra del Bar amb l'Emilio El Africano?
salut
Ara deixa'm pensar qui ets tu...
Suposo que el Josep.
Tenim que deixar com està la zona de Gorros?, com a mostra de la involució de l'escalada.
A mi m'ha costat unes previes a un judici que el Jutge a desestimat per falta de fonaments.
De moment aquestes "vies" no tenen que sortir de Gorros i anar fent neteja poc a poc.
Es trist ara fa molt temps els serrats es van omplir d'una colla de vàndals, vinguts de la gran ciutat, que et fotien la motxilla, s'emportaven els pitons de les parets,RENEGAVEN dels que ara son els seus mites, que fort. Et deien com s'havien de fer les coses. Entenc que han anat creixant, que no canviant. A Sant Benet, es va optar per una solució pacífica. Res de a la puta calle. Ara, la resta d'edificacions i porxos han estat eliminats. Curiós...
Continuo creient que vull ser escalador, però mai un crema refugis dels 70, ni un radical dels 80, ni un comformista del 90... Em vé a la memòria l'amiguito Gadaffi, porta donant pel cul el mateix temps...
Montserrat, encara és el vostre barrio, el món una cagadora. Tu sueltas pelusilla??
Quién da más??
Als Gorros foteu-hi els que us roti però si hi ha algú que vol repetir la Directa Incerta, deixeu-lo fer... (per cert, sempre s'hi ha escalat moltíssim. La diferència és que abans eren una plataforma per evolucionar cap a vies més difícils i menys equipades i ara ho heu convertit en l'únic lloc de montserrat on podeu escalar. Per què serà?
Seriosament, no crec que valgui la pena patir tant, el temps dona la raò i si s'han perdut algunes vies a gorros, serà millor que no que s'haguesin perdut a la cara nord o agulles.
Salut i tapies.
Yo vare escalar la per devant anys 79-80 el "primer tram" desde el cami fins les runes de la ermita..... Traçat de no me acuerdo per onde va....... El ultim tran 1 expansio
J Coma
Publica un comentari a l'entrada