Never Stop Dancing to the Electro Boogie: Goulotte del Turfing, Tuc de Bassibé, 2.644

Goulotte del Turfing, Tuc de Bassibé, 2.644

by Bullarolas

Val d'Aran, Tuc de Bassibé, 2.644 mts, cara NO, Goulotte del Turfing, 430 mts. III+, 4+, M6

Primera ascenció: el 15 de gener de 2011 a càrrec d’Eduard Requena i Dani Brugarolas.

Material: La via ha quedat completament neta i hi caldran els jocs de friends, de microfriends i de tascons a més de 6 pitons, dos dels quals, extraplans.

Base: Des de Viella per la carretera que duu al Pla de Beret. Deixem el cotxe a l’aparcament de Beret ( sempre obert), davant les instal·lacions principals de l’estació d’esquí.

Aproximació: Remuntem les pistes d’esquí que ens queden a mà esquerra mirant la paret (visible des de l’aparcament). Sense abandonar-les, les pugem amb tendència a la dreta. En una horeta ens plantem en un plató des d’on es domina tota la paret. Calcular unes dues hores fins a peu de via.

L’escalada: Les dificultats principals d’aquesta escalada les trobem als primers 100 metres, en la superació del ressalt vertical que forma la paret en el seu costat dret. Un cop superats els quatre primers llargs entrem a la canal NO i sense problemes ens plantem al cim d’aquesta punta visible des de pràcticament tot l’Aran.

Ataquem el ressalt per una canal que de seguida es redreça, però que no presenta massa complicacions. Després de quasi seixanta metres, un tram desplomat de roca ens barra el pas. Haurem de flanquejar un sostre cap a l’esquerra, per anar a caçar l’entrada a un petit diedre que supera el desplom. Aquests metres són molt fins i si hi ha poca neu, com durant la primera ascensió, els podem cotar d’extremadament difícils.

Muntem una reunió penjada i a continuació superem un tram força dret però amb presa més franca. La goulotte torna a obrir-se i ens permet sortir-ne fàcilment cap a la dreta fins a un petit arbre on muntem reunió.

Superem un tram de roca fàcil i entrem a la canal Nord Oest que no abandonem fins el cim. És probable que aquesta canal ja hagués estat escalada abans, atacant-la des del peu de l’aresta oest, per on l’accés no hi presenta cap dificultat, ni tan sols amb poca neu.

Descens: Tot i que podem baixar per la via normal al Bassibé, molt freqüentada per esquiadors de muntanya, si hem de tornar a peu fins al cotxe o volem recuperar els esquís deixats a peu de via, el més recomanable és baixar per l’aresta Oest (cal desgrimpar algun pas de II). Abans d’arribar a la cabina superior d’un remuntardor atansem el peu de la paret baixant per un petit collet (molt evident).