Generació X


Tots evolucionem amb el pas dels anys. Un dia penses una cosa i l'altra, és probable que hagis canviat d'idea. N'hi ha alguns, però, que la cosa els afecta, des del meu punt de vista personal, subjectiu i transferible, un pèl massa.

Eren joves, estaven forts o molt forts i escalaven metres i metres sense que els burins que anaven posant, escassos, tot s'ha de dir, els preocupessin gaire. De les seves gestes van quedar-ne un munt de vies força expos que el col·lectiu, uns més que d'altres, ha anat disfrutant després.

Ara s'han fet grans. Però no només han passat els anys, no. A ells els ha passat alguna cosa més. Votaven el PSUC i ara creuen fermament en Mariano Rajoy? No en tinc ni idea. Però els ha passat alguna cosa.

I ara? Ara quan escalen es dediquen a reequipar les vies que amb tanta valentia havien obert fa unes dècades. I ho fan a base de parabolada del 12. Afegint expansius a tort i a dret. Coloraines verticals sense cap gràcia per al benefici estelar del col·lectiu. Estels rutilants, silenci eixordador de nits de deriva còsmica.



Creuen que aquelles escalades són seves perquè les van obrir ells? S'han rovellat tant o més que els seus burins i com que d'una altra manera no passarien, les cusen a parabolts?

Nooo, que deia aquell. Ells ho fan pel bé del col·lectiu. Són la lost generation que feia falta al mundillo del climbing per progressar cap a un futur còsmic més esperançador i millor. Són els abanderats de la prudència, de l'escalada sense complicacions, del passeig d'arestes daurades un diumenge primaveral d'aire metàl·lic.

"És que els catalans som molt prudents", et diuen -pudents, diria jo- mentre omplen de parabolts les vies que ells mateixos van voler dibuixar exposades anys enrere. I no volen pensar en la seva falta de respecte ni en el seu despreci pel que abans havien estimat i defensat.

Són una generació perduda. No tots, per sort. Que ningú se m'enfadi! Són excepcionals, tant els que eliminen el factor dos a cop de parabolt com els que continuen escalant amb uns criteris morals com els que els van moure cap a les tàpies a finals dels setanta.

Però, algú s'imagina com escalaríem si totes les demés generacions d'escaladors que els havien precedit abans haguessin fet el mateix? Algú s'imagina com serien les vies si aquella generació de pioners, amb en Pany o la Simó, haguessin cosit de burins les vies que havien obert anys abans sense expansions? I aquella generació d'atrevits que va solcar els panys i les fissures impossibles... Us imagineu si en Cerdà, l'Anglada, en Pokorsky o en Guillamón s'haguessin entossudit a reequipar les seves vies per fer-les "més segures", més assequibles, més grises, més avorrides?

-post fet amb motiu de la descoberta del reequipament de la Itaca a la Saca Gran-.


L'Albert m'envia "raudo y veloz" dues ressenyes de la Itaca (que és només un exemple del que us explicava. La pimera és l'original i l'hem extreta del Kpujo, mentre que la segona és l'actual (post-retroequipament) i ens la faciliten els amics de l'Onaclimb. Crec que queden més clares les diverses formes de viatjar per l'espai sideral vertical.





48 garlantes:

perB { 14/11/11 13:51 }
Ostres, Bullarolas (Bullaroles ?), imagina't que ressuscités en Pany o que a un d'aquests (pseudo-)Deus se li acudís de començar a "retroequipar" alguna de les vies "fetitxe" ... que passaria ? suicidis a manta ? retirs a un dels monestirs de Meteora ? tremolors a Montserrat com a el Hierro ?... Potser no calen gurús sinó common sense i...
pereB
Jordi_Brasil { 14/11/11 14:35 }
Soc un seguidor incondicional del teu fill "Never Stop Dancing to the Electro Boogie", señor Bullarolas, pro aquet post ma deixat preocupat per la vostra salut, (lo he releido unas 6 veces y aun no le encuentro sentido, bueno esto me ocurre en la mayoria de tus post, claro).

Eres machacón, intentando darle siempre en el mismo clavo, pero no aceptas tu error y sigues golpeando al vació.

Veo que algo as leido sobre los pioneros de antaño...una gente especial " Eren joves, estaven forts o molt forts i escalaven metres i metres sense que els burins que anaven posant, escassos, tot s'ha de dir, els preocupessin gaire"...... solo querria decirte: QUE EL TIEMPO ERA EL QUE ERA, NO ES QUE NO QUISIERAN COLOCAR MAS SEGUROS, ES QUE NO LOS TENIAN, SI VOLVIERAN A NACER AHORA, ESTATE POR SEGURO QUE QUERRIAN PIES DE GATO, ARNESES, CUERDAS DE NYLON, Y UN TALADRO.... su filosofia era otra heredada de sus antecesores, y si te fijas ellos tambien fueron evolucionando la tecnica y el material, si dulfer levantara la cabeza... cuantos de nosotros, escala con al cuerda a la espalda para uilizarla solo para el descenso???..... PARA RAZONAR TE DOY UN EJEMPLO, TRAS HACER 37 VECES (DE VERDAD) LA JOAN MARC, LA SUBO EN BAMBAS, LLOVIENDO, DE NOCHE Y YA DOS VECES SIN CUERDA....NO SE ME HA OCURRIDO ARRANCAR LAS CHAPAS...... ME HE PREOCUPADO DE REPINTARLAS PARA QUE VIEJOS, NIÑOS, ESCALADORES SIN GRADO Y COBARDES LA SIGAN ESCALANDO. UYYY HE DICHO ESCALADORES???......JAJAJA.....
en Girbén { 14/11/11 15:09 }
No saps com entenc el què dius, Bulla. Si no fos cert podria semblar, no una ironia sinó un sarcasme: avui m'he comprat unes espardenyes de caçador com les que usaven els pares i tots els escaladors antics. Seran només per a revitalitzar els "Bastant difícil" o "Difícil" que ens van llegar.
Quan torni al Dit -i quines ganes en tinc!-, segur que hi aniré amb peus de gat. Ara, a aquesta que no me la refaci cap poca-solta que tindríem una bona bronca (després de fer neteja total).
"PACA" { 14/11/11 15:16 }
...algú s`ha sentit al.ludit!
Anònim { 14/11/11 15:35 }
Noi, l'etiqueta "De cuando me pongo Gurú" ja ho diu tot... et quedes ben retratat.
nenivan { 14/11/11 15:55 }
reequipar la Itaca de la Saca Gran?????? pero no hi havien ja parabolts?
Albert { 14/11/11 16:56 }
Crec que si posesis dues ressenyes de la Itaca a la Saca Gran, d'abans i de després del reequipament, això s'entendria millor. Segur que per la web es pot trobar la ressenya original on indica els pocs burins que hi havia.

Nenivan, els parabolts són del reequipament. N'hi ha uns quants de més. Abans per arribar al 1r burí s'havia de fer un pas d'artifo en un merlet a un gran còdol.

Potser estaria fer un llistat de les vies que s'han reequipat canviant el seu estat original. Almenys d'aquí 20 anys la penya sabrà com era la via. I que la penya no vagi a la Mas-guasch del puntal de l'Albarda Castellana i pensi que es va obrir així.
Bullarolas { 14/11/11 17:04 }
Em sap greu pels que se sentin al·ludits o emprenyats o indignats. Que n'hi ha. S'ha de poder dir el que es pensa. Qui no ho vulgui llegir que no ho llegeixi i qui hi vulgui dir la seva, doncs aquí té la plataforma per fer-ho. Jo no m'ofendré (almenys ho intentaré;).
I sí: Hi ha qui pensa que algunes zones (com per exemple les Agulles) s'estan convertint en jardinets d'infància on s'intenta posar en pràctica aquesta escalada segura (que en realitat tampoc no ho és).

Esteu segurs que més parabolts vol dir més seguretat? No podria ser que volgués dir més falsa confiança o falsa sensació de seguretat?

Brasil, No he parlat en cap moment de retirar xapes, si no que he criticat la dèria d'alguns de retroequipar unes vies que encara no sé per què creuen que són de la seva propietat i sobre les quals pensen que poden fer el que els rota (... sense que després els critiquin?). I si vols dedicar-te a pintar bolts de coloraines, doncs endavant!

Albert, ho expliques tal com anava a fer jo ara mateix.

Pere B, No hi ha déus ni semidéus. Cadascú fa el que li sembla de la millor manera que li sembla, la qual cosa no vol dir 1: que no es pugui opinar sobre el que fem o fan i 2: que no es pugui fer un retroequipament un dia i reflexionar sobre les queixes que genera després per no tornar a repetir el "pastel".

Apa,

Salut i debat.
Anònim { 14/11/11 17:39 }
Hola, Montserrat es un parc natural, pues com ja passa en d'altres prohibició de utilitza el taladros YA!!!!, que es pos-si el que sigui però a cop de martell.
Igual aixi es queda la cosa en restauració i no en requipacio.
nenivan { 14/11/11 17:51 }
Aclarit doncs... pensava que es tractava de un nou reequipament actual.
Savia argumentació la de l'ultim anonim. A Yosemite fa anys que estan així i no conec cap problema en aquest sentit. I no és que no hi hagi parabolts. N'hi ha com a tot arreu pero s'ho rumien dos cops abans de posar-los.
adios
Anònim { 14/11/11 18:25 }
El problema no és el trepant si no la manera de fer-lo servir. Amb el burilador i paciencia es poden posar tans parabolts com vulguis!
lete { 14/11/11 18:46 }
Soc un d'aquest que anomenas de la generació perduda i estic d'acord amb tu, la sobrietat en l' escalada és un art hi ha poca gent que ho entengui, però això és Montserrat i si per anar a fer la mompart del Gorro has de afegir parabols és señal que necessites un curset d'escalada i si més no actualitzarte una mica que escalant s'agafa nivell.
Llegint la teva pàgina m'ha animat a tornar a sortir un altre vegada. Gracies!!! i anims perquè l'escalada té uns homes i una història i és el nostre deure protegir-lo i consevar-lo per a les futures generacions.
Cesc { 14/11/11 19:47 }
ja i tornem a ser.
Anònim { 15/11/11 09:42 }
Probablement molts escaladors estem d'acord amb allò que s'exposa en el text, però el que cansa és que sempre siguin els quatre de sempre que s'erigeixin en GURÚS (en base a què?) per defensar una cosa que després no sempre apliquen amb tanta ortodoxia com prediquen (a tall d'exemple hi ha puristes montserratins que sortits del massís no tenen cap problema en ametrallar de parabolts la sud de la Maladeta! Per flipar!)
Bullarolas { 15/11/11 10:02 }
Ieeepa! Al loro!

No entenc perquè ara has d'entrar en el pla personal d'un amic que per començar no crec que es consideri cap purista montserratí i que, per acabar, ha obert una nova línia a la Sud de la Maladeta, amb molts pocs parabolts de 8 mil·límetres.

Però el número de parabolts no és el problema. Es tracta d'una línia nova i cadascú obre les línies noves com vol i com pot.

Com sempre, aquí parlàvem de reequipaments, de destrosses o retocs de vies clàssiques; no de com obrir noves línies, on crec que cal que respectem la llibertat de decidir dels aperturistes.

Una altra cosa és com quedin aquestes línies noves i com se les consideri. Però això ja no ho decideixen ni els aperturistes ni un sol repetidor.

Apa,

Salut i no t'escaldis company que t'hi hauràs d'acabar posant cremeta ;)
Anònim { 15/11/11 10:22 }
Si no m'hi escaldo gens, tot al contrari, em diverteix profundament!
Ja et dic que estariem d'acord amb moltes coses, només és que crec que erigir-se en defensor de certes posicions implica mantenir l'ortodoxia a tot arreu. No crec que sigui compatible criticar o fins i tot matxucar els parabolts a Montserrat i obrir una línia que es pot fer en Ae a altres indrets sota el pretext que la via és de setè grau... És molt fàcil fer-se el milhomes i el purista quan la via és de V+ si escales 7c, però en canvi costa més mantenir la coherència quan els garus són més colladets. Només és això, i que els ultraortodoxos són els quatre de sempre.
Anònim { 15/11/11 12:11 }
Son discusiones un poco tontas con perdon, creo que es algo que hasta un niño entiende, veamos:
Si creo que no puedo hacer 40m de V/V+ con 3 seguros NO me meto, si creo que puedo hacer 40m de V/V+ con 9 seguros SI me meto (repetir con el resto de grados).
El problema viene cuando, si creo que no puedo hacer 40m de V/V+ con 3 seguros, cogo el taladro y pongo mas seguros bajo la etiqueta de reequipar, transformo la via por culpa de mi cobardia.
Eso no es etico ni aceptable por la mayoria, mas aun cuando hay vias para todos los gustos y grados de valentia/cagalera.
Bullarolas { 15/11/11 14:36 }
Gràcies Lete.. Però quina responsabilitat!!! I sí, l'escalada té una cultura i una història que també crec que s'ha de defensar, tot i que hi ha personal que no ho vulgui entendre.

Anònim, Tan claro como el agua cristalina
Guillem { 15/11/11 19:56 }
En el assumpte de les xapes, tenim multitud de opinions, mentre siguin opinions esta be, penso que ningú te la veritat absoluta.
Crec que si algú obre una via ho fa per que gaudeix de fer-ho
Crec que se li ha de respectar, sigui quina sigui la seva filosofia al fer-ho.
Crec que inclòs es pot estendre, aquest respecte, a zones característiques.
Penso que molts, no tots, dels aperturistes de les primeres èpoques, que menciones no van posar burins, per dos motius. Alguns per que no existien, en la escalada i altres per que era un “coñazo” parar-se a posar-lo, a mes imperava la mentalitat (que no es gaire dolenta) que si jo he passat, encara que sigui en un moment de rauxa o de anar mig borratxo, que se espavilin els demés
Tota opció es bona i penso que les vies se han de respectar, segur vell per segur nou.
I si penso que el que va obrir una via, sap amb que esperit i/o filosofia la va obrir i si Ell ho creu convenient variar algun pas.

Penseu que es possible que aviat (espero que trigui mol) algú començarà a demanar responsabilitat jurídica per el accident del seu fill/a, en altres països de centre Europa, ja se ha fet, i la responsabilitat inicial es del aperturista (menis) o del que ha modificat (mes) les assegurances.
Guillem Arias
Bullarolas { 16/11/11 12:15 }
Tranki,

Crec que és correcte el que dius, tot i que visceral. Però d'entrada deixa'm que et digui que penso que l'anònim que criticava l'obertura d'una via a la Maladeta amb parabolts ens confón. És provable que pensi que vaig ser jo el que vaig obrir-la i no és el fet.

D'altra banda, confondre llibertat a l'hora d'obrir noves vies amb reequipament o restauració de clàssiques és pixar, de nou, fora de test. Total que el comentari de l'individu no crec que es mereixi més comentaris.

Guillem,

Gràcies, abans de res, per la teva intervenció. Penso, però, que et contradius en un punt. Parles de canviar "segur vell per segur nou" i després assegures que la persona o persones que van obrir una via poden reequipar-la "variant algun pas". Si et refereixes a canviar l'emplaçament d'algun expansiu o si et refereixes al fet d'afegir més expansius dels que hi havia originalment em sembla bastant discutible.

Com també ho és el fet que els que van obrir una via en siguin una mena de "propietaris" i que hi puguin fer el que els doni la gana. Les vies són de tots, no dels que les van obrir.

Una via d'escalada no és una instal·lació esportiva, no té propietaris ni, per tant, responsables penals.

Després de consultar el tema amb dos advocats diferents (per mirar de matar d'una vegada les especulacions que es fan sobre això), coincideixen que no es podrien demanar de cap manera responsabilitats penals ni als aperturistes ni als restauradors/reequipadors i que en tot cas cap jutge declararia culpable un aperturista pel que li ha passat a un repetidor que: assumeix els riscos d'escalar la via en qüestió i que, i això és clau: no es troba en cap instal·lació esportiva (com ara un rocòdrom on sí que es podrien demanar aquestes responsabilitats jurídiques en cas d'accident).

Em sap greu però la cosa va així. O sigui que menys alarmismes en pro de la seguretat (una seguretat que a mi em sembla falsa, per molts parabolts del 12 que es posin).

Salut i pau, siusplau
TRanki { 16/11/11 13:09 }
DANI, sento la intervenció visceral, ja he esborrat el comentari.

ANONIM, tens tota la raó sóc part dels gurús incoherents, respecto la teva opinió sobre la meva via i canso amb la meva campanya en pos del purisme (si creus que la he fer...i si creus que era "purisme").Demano excuses per tot plegat.

Passo de participar en aquesta xorrada absurda i desigual, ja us ho fareu.

Apa salut
Anònim { 16/11/11 15:40 }
Cony, ara l'autor del blog també borra comentaris meus! Doncs parafrasejant-lo: Salut i no t'escaldis company que t'hi hauràs d'acabar posant cremeta ;)

I Tranki, no cal que facis victimisme condescendent que et repeteixo que jo no t'acuso de res (no se amb quin dret). Com que és un blog obert a opinar, només exposo un punt de vista. Això sí, compartit per més d'un escalador (en general tots mediocres, també és ben cert!) i no centrat exclusivament en la teva persona. Reitero que la via de la Maladeta només era un exemple...
Anònim { 16/11/11 16:10 }
Anónimo: lo de la MAladeta un EJEMPLO de QUé???

Haber si nos aclaramos
RUMBA TEAM { 16/11/11 16:15 }
molta raó bullas...i d'altres no tant!
Jo només penso i desitjo que d'aqui uns anys les vies segueixin tal i com estan, amb el seu propi caracter-estil (almenys pel que fa les meves obertures) tant dificil és fer un reequipament de peça per peça??
Penso que si algun dia sigui pel que sigui, no puc fer de primer en alguna via oberta per mi o en alguna altre, o em buscaré algun company perquè ho faci o simplement em posaré en una altre!! com que no en tenim a catalunya no??? de xapas amb colors i sense de pitonets o de ploms i com les volguem......respecte...i que millor que la varietat no??
Salut a tots. Rumba
Anònim { 16/11/11 16:26 }
Exemple de que sovint costa mantenir les posicions més ortodoxes...
I ja em constesto jo mateix abans que repliquis AMB TOTA LA RAÓ DEL MÓN (com ja ha fet el propi al·ludit molt envcertadament) que cadascú obre com vol, com pot o senzillament deixa equipada la via com creu que el personal li anirà més a repetir. Però em sembla una certa incoherència (i algunes derivades més que no posaré perquè repeteixo que la meva intenció no era centrar-me en aquesta via en concret ni en el seu autor, sinó posar un exemple en concret que em va sorprendre molt).

Ja he escrit més d'un cop que estic d'acord amb la majoria de coses que posa el post (com qualsevol persona una mica sensata) i que només objecto que sempre siguin els quatre de sempre que s'erigeixin en defensors afèrrims de certs axiomes. Només això. Queda aclarit per enèsima vegada?
Anònim { 16/11/11 16:30 }
VALE, VAMOS CENTRANDONOS:Que posiciones ortodoxas, en referncia "al aludido"?
Ha defendido nunca "no usar chapas" en algun grado, o no abrir como uno quiera a no ser que se respete lo ya echo?
Cuantas chapas tiene la via?
Que grado tiene?

A lo mejor así vamos centrándonos y sabemos de lo que se habla (que nos interesa mucho, la verdad)
Anònim { 16/11/11 16:46 }
Doncs rellegeix perquè em sembla que la meva postura ha quedat ben clara, noi!
Anònim { 16/11/11 17:08 }
Guai, sintoma uno...leo lo que has dicho, :

Te reescribo por si eres tu quien lo ha olvidado:

"el que cansa és que sempre siguin els quatre de sempre que s'erigeixin en GURÚS (en base a què?) per defensar una cosa que després no sempre apliquen amb tanta ortodoxia com prediquen (a tall d'exemple hi ha puristes montserratins que sortits del massís no tenen cap problema en ametrallar de parabolts la sud de la Maladeta! Per flipar!"

y :

"només és que crec que erigir-se en defensor de certes posicions implica mantenir l'ortodoxia a tot arreu. No crec que sigui compatible criticar o fins i tot matxucar els parabolts a Montserrat i obrir una línia que es pot fer en Ae a altres indrets sota el pretext que la via és de setè grau... És molt fàcil fer-se el milhomes i el purista quan la via és de V+ si escales 7c, però en canvi costa més mantenir la coherència quan els garus són més colladets. Només és això, i que els ultraortodoxos són els quatre de sempre.

"Però em sembla una certa incoherència (i algunes derivades més que no posaré perquè repeteixo que la meva intenció no era centrar-me en aquesta via en concret ni en el seu autor, sinó posar un exemple en concret que em va sorprendre molt)"

"Reitero que la via de la Maladeta només era un exemple..."


Vuelvo a preguntar como LECTOR apasionado de tu opinión:

¿Quien ha defendido la ortodóxia(te refieres a minimizar expansiones supongo) en grados bajos y no lo practica en grados altos?Donde y como lo ha defendido?

¿Cuantos Ae y en que grado hay en la Maladeta?

Son preguntas simples y la respuesta es en lo que TU basas tu ejemplo tan acertado, detallando la desilusión y la incoherencia de lo/s aludido/s

Son dos preguntas senzillas. Si las respondieras ( que aún no lo has hecho), tendrímos la información suficiente para posicionarnos como lectores y en el propìo debate.

Gracias, quedamos a la espera
lete { 16/11/11 17:43 }
M'agrada dialogar sobre aquest tema que de vegades genera tantes incomprenssions. Lo de les xapes de "colors" Jo no estic d'acord, crec que ens condicionem en comptes de crearnos una motivació adicional, ja sigui de orientació, ja sigui d'atencio amb l'entorn i el mateix passa amb l'exces de parabolts. Lo de la propietat de la via penso com el escrit anterior, la via no és del que l'ha obert i per tant s'hauria de tallar a l'hora de modificar-la.Per ultim, de veritat obrim vies pels altres? Vinga deixeu la Maladeta i lo de personalitzar els fets i opinem sent recpectuosos. No estic d'acord amb el Guillen quan parla de com s'obrien algunes vias abans...ahhh, i si no puc fer una via em vaig a un altre i em quedo tan ampla...Lo de l'exces de parabolts no em refereixo a vies esportives.
Anònim { 16/11/11 18:02 }
La via de la Maladeta no és tema, company!
De totes maneres, pots pujar-hi tu mateix i veure-ho (encara que em sembla que potser saps més del que vols fer veure. Per cert, símptoma de què?). Des de la segona reunió de la Directa els parabolts ja són ben visibles... També t'he de dir que jo no he fet la via, ja he explicat que sóc un escalador molt mediocre.
I sobre la defensa de l'ortodòxia (que en la major part dels casos no consisteix en minimitzar expansions en graus baixos, no posis paraules que no he dit a la meva boca), mira els posts dels fòrums i blogs de capçalera i ja veuràs per on van els trets...
David F. { 16/11/11 18:39 }
Anonimo, Guai...

Ni puta idea de cuantos bolts, pero "esta ametrallada", i ni puta idea del grado pero "es VIIº".

No determinas que argumentos dan tus "gurús", pero nos remites a que los leamos en sus blogs. No veo ninguna ortodoxia en ese aperturista excepto su 2 axiomas que siempre ha defendido: son los tuyos!!!Libertad y respeto. NUNCA ha defendido niguna otra postura y sí ha dicho "lo incoherente que és cualquier ortodoxia puesto que nunca nadie la cumple a muerte ( es un juego de suma cero)". TE HAS EQUIVOCADO en el 100% de tus observaciones, LEE cualquiera de sus intervenciones "AQUI MISMO" o en "ESCALADA y COMPROMÍS" y vas a flipar de hasta donde mees la pata. en cuanto a reequipamientos SÍ que ha defendido restauración vs-retroeuipamiento, no hay ninguna incoherencia con los 2 axómas de libertad y respeto. Si la encuentras almenos dime donde.

Tambien te equivocas en cuanto a la via, que dejaron más equipada para que se repitiera por parte de mediocres-te calificas tu así, no yo-( es una via homenaje a un amigo muerto y querian que fuera más asequible dada su lejania), de hecho Uri escala este grado (y una letra más incluso) en solo), y excepto la placa (A3 que decidieron equipar para 6b/A1.e, o 6c en libre), el resto de largos ( alguno de 60 mts) tienen entre 3 y ninguna chapa y algun clavo.El largo clave es 6c 20 mts y 2 chapas, se escala si quieres en A2 pero no hay nada.

Y si, soy David, el "Flores", amigo de Uri, lector de su blog y escalé con és unos 15 años...supongo que lo conozco más que tu...y de la via tengo la reseña( la ha pasado sólo a amigos y ni siquiera se va a difundir, vaya ansia de fama no???), si te hubieras interesado sobre ella quizás tendrias una opinión más formada de tus "ejemplos" y de quén pones como tal.

El síntoma que te decía es el de siempre: meter a alguien que no tiene nada que ver con el tema, sin argumentos y escaquearse de dar información contrastable. Anonimo típico ( no identificable). Simplemente lo queria comprobar. Gracias
Anònim { 16/11/11 18:51 }
Aupa David! Ho has deixat molt clar... Llastima que sempre ve el prota de torn a fer la puta i la ramoneta sense tenir ni puta idea de que parla.

Xavi V.
Bullarolas { 16/11/11 20:30 }
La veritat és que em sabria greu haver de moderar els comentaris abans que es publiquin o haver de capar l'opció que molts de vosaltres trieu, d'escriure comentaris de forma anònima. És un dret que la majoria saben aprofitar.

I és veritat que sempre hi ha el merdós de torn que, fugint del tema que crec que en realitat voldria discutir, se'n va per "pataneras", ametralladora en mà, i comença a donar cops a tort i a dret sense tenir massa idea del que diu.

Us demano que sigueu respectuosos, no només amb la resta de participants, si no també amb l'objecte del debat de sigui quin sigui el post ( i fins i tot de sigui quin sigui el blog). És més divertit i també més constructiu (d'això es tracta, no?).

Un dia d'aquests t'escriuré un post sobre primeres. Allà em pots qualificar de gurú i del que et sembli, i criticar-me per escalar només "graus baixos" sense xapes i passejar-me amb el taladro o els estreps quan la cosa es posa realment difícil. No et preocupis que t'ho posaré "a huevo" perquè et puguis esplaiar.

Salut i friends
"PACA" { 17/11/11 08:33 }
"La persona que no te nom,no es persona"

Traducció:tots els anònims fan 7a en solo...sentats davant l`ordinador!!!

Sr anònim :em dirigeixo a Vs per dir-li que,quan vosté obri una via a la Maladeta amb tot lo que això comporta(temps,diners,aproximació,escalada,descens,tornar-hi unaltre dia,petates,etc)podrà criticar o opinar sobre l`asumpte d`obrir a la Maladeta.Mentrestant,a callar mediocre! (i no en el tema d`escalar,que tots fem el que podem,sino en el tema de Piar ets un gran mediocre!)
Normalment,no contesdto als anònims,pero als mediocres m`encanta!!!!
nenivan { 17/11/11 10:10 }
Interessant teoria la que s'ha dit per aquí sobre la "propietat d'una via".
Xavals, les vies no son de ningú, en tot cas seran del propietari del tros. Es tracta d'un patrimoni col•lectiu que entre tots cal mantenir i respectar. Però a la vegada, ningú està capacitat per decidir per davant els altres. Així doncs, quan cal restaurar una via o cal decidir alguna cosa transcendent sobre ella qui ho ha de fer? En primer lloc, l'aperturista és el més capacitat per decidir-ho; no perquè sigui el propietari de la via sinó perquè en primer lloc ell és l’únic que sap quina és la filosofia amb que es va voler obrir la via i en segon lloc ell és qui va dedicar el seu temps, calés i esforços a obrir-la; per tant és de justícia que sigui ell qui decideixi com s'han de fer les coses. En defecte d'aperturista, també es pot actuar sobre una via, tampoc cal deixar abandonar una via només perquè l’obridor ja no hi sigui. Ara bé, aquestes actuacions seran molt més restrictives ja que no hi ha ningú que orienti sobre aquesta filosofia del gènesi de la via. Per tant, qualsevol cosa que es faci sobre la via s'haurà de tenir la certesa absoluta que no atempta contra aquesta ètica inicial. (Utopia?). En ambdós casos, el que està clar és que afegir xapes no lliga amb cap d’aquests dos supòsits.
D’altra banda, l’aperturista no està capacitat per decidir en el futur si cal afegir xapes a la via perquè quan la va obrir fa trenta anys li va quedar exposadeta. Quan s’obre una via passa automàticament a aquest patrimoni col•lectiu i deixa de tenir-hi cap mena d’autoritat ja que s’entén que va obrir aquesta via per amor a l’art i sense voluntat de convertir-la amb el seu jardí particular. Poden semblar conceptes contradictoris però no ho són: l’aperturista no és el propietari de la via però si que té certa capacitat i és de justícia que sigui ell qui decideixi certs aspectes sobre les actuacions que s’hi facin.
Sobre l’obertura de vies a la Maladeta “cosides a xapes” que també s’ha comentat per aqui, i sent coherent amb mi mateix, cal dir que qui obre ho fa com vol ja que és ell qui dedica el seu temps, esforç i calés a crear una obra que més tard tots utilitzarem. I seguint amb la teoria de la filosofia de l’obertura de la via, és ell qui decideix si hi posa més xapes o menys perquè és ell qui decideix si vol crear una via perquè la gent hi vagi només amb tascons i friends, si vol que s’hagi de pitonar o vol que sigui tota en lliure. Cal dir que em sento plenament identificat amb aquest tipus d’obertura: quants cops has obert un putu tram de rostoll en artificial precari i més tard has posat una xapeta per poder passar en lliure i donar més bellesa a la via? Bastants i tothom ho ha fet o us penseu que tots els llargs on ara es passa en lliure es varen obrir també integrament en lliure (heu provat de posar un espit sense penjar-vos?). Quan s’obre, la penya es penja i s’ho va mirant perquè quedi una cosa guapa ja que vol que aquesta obra d’art que està obrint es repeteixi i agradi a la gent.
Nanus, de xapes n’hi ha a tot arreu, vies que en tenen més i vies que en tenen menys. En aquest cas de la Maladeta, varen obrir la via per baix i amb això n’hi ha prou, la quantitat de xapes és intranscendent sempre i quan no les posis en llocs on es podria assegurar amb proteccions flotants.
Aquesta si que és la humil opinió d’un escalador mediocre que fa quinze dies que no escala. Això si que és txungu.
Anònim { 17/11/11 10:26 }
Molt bé, molt bé, merdós, eh? Quina elegància! Almenys jo no he faltat a ningú en cap moment i diria que he estat ecsrupolosament respectuós... Se'm pot acusar de desinformat o d'estar equivocat, però jo no falto. Posa-t'hi cremeta, company, que alguns perdeu els nervis amb molta facilitat. I si no vols que et duguin la contrària o que només t'aplaudeixin els quatre acòlits de sempre, doncs fes-ho en un cercle més íntim o evita l'opció de comentar. I estaria bé que no posessis paraules que jo no he dit a la meva boca (jo no he dit que l'ortodòxia consisteixi en escalar graus baixos sense expansions).

Però ja se sap, merdós i mediocre, és el que hi ha! I jo no faig ni V en solo, Paca, i celebro que disfrutis tot responent!
Amadeu { 17/11/11 12:22 }
Aixó es un allau d'opinions.Seria interessant que d'aquest esbojarrat debat en sortis alguna idea compartida per tots.Estem parlant de la necesitat de respectar la historia,la cultura i el patrimoni de les vies que es van obrir amb cap o poques expansions.Estem aqui foten-nos "pallas" mentals i mentrestant a la normal del Dauet,la normal de la Filigrana,l'aresta Ribas de la Vinya Nova,la Itaca,la Saca Gran,etc segueixen amb expansions afegides i molts pocs dels molts que piulen agafen la clau anglesa per a restaurar l'estropici.No ens deixem aniquilar més per els totalitaristes que ens trinxant el llegat dels pioners.Deixem als que vindran les vies amb el mateix número de expansions amb que foren obertes.Jo ho tinc molt clar! Podriem començar per la normal del Dauet!
Amadeu
Anònim { 17/11/11 12:25 }
Es simple, i se restaura una via lo correcto es seguro viejo por seguro nuevo, si se abre una via nueva queda a criterio y etica del aperturista.
Y criticar, cada uno puede criticar lo que quiera, lo llevamos en el ADN, otra cosa es que se le haga caso o se le tenga en cuenta.
Rainbow { 17/11/11 12:42 }
Bon dia,
Escaldats? Jo crec que sí. Heu pujat massa el to i alguns a més, ho dic per l’anònim, molt poc de cara i molt poc valent, m’imagino com deus escalar. El grau pot ser important per alguns de vosaltres, però el que personalment crec que es veritablement important és com escalem, per què ho fem i sobretot com deixem la paret un com ho hem fet.
Mai de la vida se’m passaria per el cap portar a fer segons quines vies a gent que no esta preparada per fer-ho, mai! Ni a VIEJOS, NIÑOS, ESCALADORES SIN GRADO Y COBARDES LA SIGAN ESCALANDO. Qui no tingui el grau o l’hagi perdut en el viatge de la vida que faci trequing, puenting, barranquing, fliping o sofing però que no se la jugui......no val la pena!
Ah, anònim, llegeix-te bé els post i no la caguis barrejant històries, aquí ningú s’ha postulat com a guru i ningú porta el taladro com a metralladora en un pin ball per destrossar a l’equip contrari........ en compressió lectora també has suspès!
Ànims i aneu escalar!!!!
Anònim { 17/11/11 12:43 }
Si nosaltres hem rebut un patrimoni de unes vias obertes en el seu dia, de certa manera, de cert caracter, amb la seva historia, e.t.c, per gaudir-las i disfrutarlas, la gran pregunta es qui dret tenim nosaltres ara per manipular-les transformar-les, i canviar-les per la gent que ve d'arrere nostre i que te dret a disfrutarlas en un futur ???. La resposta es que NO tenim dret a canviar res, per que no es nostre.
Cal fer-se la pregunta de que passara quan sortí al mercat aquest Nadal el nou taladro amb capacitat de ficar 15 paraboles de 10mm, amb un pes de 800grm y un preu de 100€ "y te regalamos 2 brocas SDS ??????... i tothom se'l comenci compra ???
Anònim { 17/11/11 12:49 }
El consenso parece total en no añadir seguros, pero si somos consecuentes quizás nos llevaríamos alguna sorpresa. Este es un buen ejemplo que me sorprendió cuando lo leí hace ya algún tiempo:
http://largodificilyenlibre.blogspot.com/2007/12/el-color-de-mi-cristal.html
Con esto no quiero polemizar, todo lo contrario. Pero a veces las cosas son relativas como casi todo en esta vida.
"PACA" { 17/11/11 15:55 }
sR ANONIM:NO M`HA AGRADAT LO QUE ESCRIT ABANS .DISCULPES.Soc un putu mediocre....

Al material imprescindible per anar a escalar clasiques es la clau anglesa.Igual que un no va ha escalar sense rapelador,pos igual amb la clau.

De totes maneres, es un a batalla perduda...
Anònim { 17/11/11 16:57 }
Si canviem el caracter de les vies i totes les fem iguals "de segures", la cosa ja no te gràcia, cada moment de la vida te la seva via, i no poden ser totes iguals! Quan surts d'una lesió o escales amb un novell, potser busques una via més equipada, i quan et trobes en bona forma et motiven reptes més atractius i potser menys equipats. No globalitzem l'escalada pèrque ens portarà a camins sense retorn.
Indi
lete { 17/11/11 19:19 }
Jo penso igual que l'amadeu, hen d'actuar i a més que ningú se senti ofés, però de aqui ha de sortir un critari compartit i començar a fer-ne alguna cosa en comu,treballar plegats i crear ponts de conecció. Vinga començem per el Dauet!!!
Bullarolas { 17/11/11 21:53 }
Ja sabeu que penso. De fet, un dels primers posts d'aquest blog va intentar ser un manual per restaurar vies sense aixecar crítiques.

És cert que hi ha gent que no valora la cultura de l'escalada, suposo perquè ni tan sols deuen creure que existeix una cultura de l'escalada construïda a través de la història, de les tendències, dels protagonistes...

No creuen en tot això i, per tant, se'ls en fot res que no sigui escalar com si estiguessin en una guarderia. I es pensen que a tot arreu és així i estan molt equivocats.

A Astúries, per exemple, ens han passat al davant. Ens donen mil voltes. La considerada Normal del Naranjo (Directa de los Martínez, 150 mts. D+, MD nostre) encara ara té llargs completament nets, sense res de res!!! I la repeteix gent de tota mena, bons, dolents i mediocres i a ningú se li passa pel cap demanar que s'hi afegeixin parabolts per evitar el factor 2 ni estupideses semblants. I molt menys anar-hi amb el trepant!

Aquí ja l'hauríem recosida de parabolts inoxidables de 12 mm. de diàmetre, a poder ser cada metre i mig.

També crec que cal una reflexió, bàsicament d'aquest grup reduït, però sorollós, d'escaladors que són partidaris de pintar les parets amb pintura i acribillar-les d'expansius en pro d'una seguretat que és una utopia i que l'únic que aconsegueix és malmetre l'entorn vertical i desvirtuar la cultura de l'escalada.

Cal fer-hi alguna cosa. Sobre el terreny, sense cap mena de dubte i donar totes les explicacions que calgui.

I si voleu que muntem una trobada com la que anys enrere explica en Donn que es va fer, doncs endavant. Ens trobem una tarda a Santa Cecília, ens coneixem i obrim l'agenda.

Dir que no s'aconseguirà res, que som gurús, que ja s'ha intentat abans... tot això és com abstenir-se. És rendir-se i autoritzar els que no t'agraden a fer el que els doni la gana.

Apa! Salut i curro
Parce { 19/11/11 13:19 }
Això va pel camí de ser una guerra entre els POSA i els TREU.

De moment els TREU estem/estan avisant que no aném bé i els POSA allà erre que erre amb el seu argument de la seguretat.

Si no vols pols no vagis a l'era (això m'ho van ensenyar quan tenia 3 anys).

Qui no respecta no mereix ser respectat (això quan en tenia 4).

Sigues educat, si són educats amb tu (en tenia 5).

Fes el que vulguis mentre no contradiguis el que t'hem ensenyat aquests últims anys ( això va ser als 6).

I als 7 hem van ensenyar a ser responsable del que dius i per això sempre signo els que escric.

Des de Solsona amb amor (de moment).

Lluís Parcerisa.
en Girbén { 21/11/11 12:20 }
Tinc tatuat al braç un lema subtil del malaguanyat Joan Enric Farreny: "...Perquè ens agrada el risc però no el perill", una veritat que així continuava: "...perquè portem una vida desarrelada però intensa...".
Jo me'n desentenc de la irrupció dels nous modes dòcils i afins a la delirant promoció, per part de les companyies asseguradores, d'una seguretat absoluta. Encara preuo sobre-manera la dignitat i els guanys d'un risc acceptat... I, si no em veig amb cor d'enfrontar-me a situacions que ja em superen, amb el cap alt davallo un graó, conscient de la meva minva de capacitats.
Diria que el símil millor seria la diferència entre entreveure un tigre lliure i real a 100 mts. de distància i tenir-ne al davant un de sotmès i avorrit a la garjola del Zoo.
I ja és que tota la discussió provingui d'una Ítaca del Kavafis verticalitzada:
"Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa,[...]"

El món és admirable si l'acceptem com és.
INDI { 21/11/11 16:07 }
El lema m'agradat molt, tindré que fer autobalanç i resoldre guerres internes.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...