Vamos a cambiar de tema



Vamos a cambiar de tema a ver si así el personal, entre los que me incluyo, nos desagobiamos un poco. Que la cosa está muy panki y me empiezan a doler los pirsings esos que levo en los pezones.

L’altre dia passejant per ca’la Montse, vaig dedicar-me  a la contemplació amb profusió a l’esplanada del que un dia va ser l’ermita de Santa Anna. Es veu que govern, monestir i tota la petoleia, han apostat per recoreguts lúdico-culturals cabalcant la serra. La idea és adecentar els espais que ocupaven les antigues ermites montserratines com si es tractés d’un parc al centre de qualsevol ciutat. Es rotura el bosc, s’arrenquen quatre arbres, es planten quatre cartells i es construeix alguna cosa (això sempre: el ciment, que no falti).




La lluminosa idea, celestial, diria jo, és fer-ho a les ermites que envolten el monestir: Santa Anna, Sant Joan, Sant Salvador... I no sé si a Sant Benet, com que la cosa es conserva bé, hauran pensat de muntar-hi una barra americana, per allò de diversificar l’oferta. Es kauks de la zona -els que no som tan kauks també- estan que trinen... Sobretot a Trinitats. Ja fa un parell d’anys que entre esllavissades col·losals i reptes per al turisme del segle XXI, per la muntanya ronden equips de paletes, helicòpters i generadors a tot drap.

La recuperació de les ermites, destruïdes, la gran majoria, durant la Guerra del Francès, els primers anys del segle XIX, pot ser interessant si es fa a nivell de documentar les restes / estudiar-les. Però la cosa pinta més aviat a excavadora, ciment i quatre paletes, que no arqueòlegs. I cartells, molts cartells. Esperem que no acabin pintant passos de zebra i posant semàfors a les cruïlles.




Per cert. Afegeixo una nova ermita a la col·lecció de racons lúdico-festius. Dos forats massa quadrats descoberts al peu de la Mas-Brullet i un dia rúfol van ser la combinació perfecta per descobrir el que debia haver estat una ermita petita, depenent, segurament, del Monestir de Sant Benet o del de Santa Cecília. Sigui com sigui, segurament, la més allunyada del Monestir de Montserrat. Les restes de teules i d’argamassa a la paret ho confirmen.

Què ens hi construiran, aquí? Un bar amb terrasseta on endreçar el material abans i després de la tibada més clàssica del setor? T’aviso que fer una clareta al solet, mentre disfrutes veient algun bow patint a la Hard Gritt, no estaria mal, no?


4 garlantes:

TR { 19/11/10 12:28 }
haha!

Excel.lent quiebro Bulls!!!

Genial bow...

ONE QUESTION: Com es falquen aquets dos peaso foradots?heheh? em sembla que a coppers no acabaríem mai oi?

ALOQUEIBA: Joer quina merda de mania que té certa gent de adecentar-ho tot...quina manera de tocar els collons..merda de globohomogeneïtzació...

Ja ho deien els KAucs..."pozo y vela pa la eternidá y no es necesario nada mas..."

siaw bow..salute!
jortx { 19/11/10 16:21 }
Com som els escaladors, que ens queixem per tot! Si en el fons ens fan un favor tallant els arbres... Ara arribes al Pla de Santa Anna i ja et poses fanàtic veient el Pas de la Burra!

I d'aquí quatre dies, escales automàtiques! Visca la (in)volució!
Pekas { 19/11/10 20:11 }
Parque temático montserratus... que volem d'un lloc "sagrat" qué te oficina de la caixa i caixers automátics..??? :-((((

No hay nada mejor que domesticar la montaña... o como diria el ilustre Eduardo martinez de Pisón...
"Benirdomizar las montañas.."

Puaaaaaaajjjjjjjjj... !!!!

Salut i muntanyes netes de tanta porqueria, mentides e hipocresia..!!!
Grimpacòdols { 8/12/10 22:19 }
El que volen és convertir la muntanya en un jardí.

Cesc.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...