Marqueteria fina: falques, falquetes, escuradents i calcetes
El per què forma part de la vida íntima i personal de cadascú; però aquest matí abans del curro un dilema existencial tortura la meva existència efímera. O publico aquest post sobre falquetes dins el capítol de tècnica tòxica o surto a comprar-li unes calcetes a la meva baby. Una xorrada, deus pensar, si no fos perquè això de les falquetes t’interessa i perquè hi ha deures que, alguns ho compartiran, són una condició indispensable per passar els dies sense més maldecaps dels inevitables.
De manera que som-hi. Falques, maderitas, escuradents o palillos... Amb una bossa plena de troços de fusta a sobre l'escalada, sigui quina sigui la dificultat de la via triada, té un altre gust. Sigui amb els estreps o sense, fer servir fusta per assegurar-te a una paret requereix un pèl de sang freda, algun coneixement sobre el tema i una mica de pràctica, és clar. No és difícil i en canvi les peces reforçades amb un tros de faig, d'alzina o de qualsevol fusta dura queden sempre molt millor que sense. La fusta absorbeix l'energia del mecu. És dinàmica, i ha aturat algunes caigudes de forma prodigiosa i inverossímil.
No només serveix per tapar forats grossos, també pots tirar de falquetes en forats oberts o en foradets minúsculs, fins i tot per clavar puntes de clau diminutes. I funciona, encara que no ho sembli. Funciona de meravella.
Senyores, senyors, la fusta mola i tota la que s'ha fet servir per assegurar les següents fotografies ha aguantat prop de 70 quilets més estrebades a mansalva. Crec que amb les fotos, els autodidactes amb ganes d'endinsar-se en l'apassionant món de la marqueteria vertical ho tenen més fàcil. Aquest post és pels que n'han sentit a parlar però no les han tocades mai. Si la cosa us tira, el millor és que us planteu un dia sota una tàpia i practiqueu. Veureu com no fa tanta por com sembla a les pel·lícules.
Això sí, no us oblideu d'escanyar els pitons si no els podeu clavar fins a l'ull, i segons com tot el conjunt --fusta i clau--, que si la cosa fa palanca malament rai...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 garlantes:
Les meves preferides:les clavies troncoconiques semblants a les de les fotos del final pero més arrodonides.
Gracies! he agafat moltes ganes de treure de l'armari el ferro i la fusta.
Amadeu
A les 3 darreres afotus, just al costat, dalt i dreta hi ha un emplaçament per PLOM,q ue si la cosa no anava de desplom, és MOLT més RAPID, ECONOMICO FACIL y PARA TODA LA FAMILIA ( que diria el de BRICOMANIA).
ONE THING. En el DARRER CAS, que tens 2 pitons falcats del mateix emplaçament...com relligues el conjunt? una baga escanyant els dos claus o dues bagues ( una en cada clau).
Jo m'he trobat que per separat treballen bé, i en "ajuntar" el conjunt( especialment si la fusta surt una mica del forat), la baga escanya la fusta i el conjunt es debilita en apretar-se tot plegat...
Ser o no ser..that's de qüestion...
Amb un parabolt del 12 això no passari...hehehehe...
què més net que un torronet afinadet?
gran gran post!
Adrià
Bon post, si senyor.
Amadeu i Adrià,
Tot el que sigui despertar els martells i la ferralla l'escalada ho agrairà, encara que només sigui per compensar les tones de magnesi gastades a les meques del bloc..
Tranki, (parlant de fanatiquíssims del bloc..).
El post volia ser didàctic, però si aconsegueix despertar tots els viciosos de la fusta i el ferro dolç, collonut!!
(millor llaçar només els pitons, però cada cas és un món..
Paca,
Tut ets el primer a la llista del Sant Pare (la llista bona... la negra!!!!!!) Trempador pecaminós, il·lumina'ns!!!
Anònim,
Els camins del senyor són inescrutables. Comences penjant-hi la cantimplora i pots acabar-hi penjant l'hamaca!!!!!!! (petates inclosos)
Publica un comentari a l'entrada