Rock'n Croll

Segur que a alguns dels pacients lectors d’aquest i altres blocs els sonarà el fotomuntatge photoshopero que il·lustra el post d’avui.

Amb aquest breu de tècnica tòxica no preténc explicar, ni tan sols imaginar, què es va fer finalment de l’amic Membrillo. El vam deixar ben guardadet, com recordareu, a l’aparador del Nus, en plena placeta del Diamant al sector més “chic” del súper-barceloní barri de Gràcia. Suposo que encara hi deu ser, guarnit amb aquell neoprè d’última generació, enrotllat a l’estàtica amb la qual jo mateix el vaig escanyar. Tot i que ara mateix deu estar un pèl més sequet i una mica més descolorit. Ja se sap, amb tant de sol de bon matí, fins i tot les bagues i els cordinos perden el color.

Però deixem la part més escabrosa i estimulant de la historieta i centrem-nos en allò que tenia de realitat.

Aquell dia em vaig decidir pel Croll.

L’objectiu: remuntar cordes fixes de llargs, bàsicament d’escalada lliure, durant les escalades solitàries. Aquí, un menda, per als trams fàcils utilitzava des de feia anys el Shunt. Un terrible invent molt popular, tot i que no serveix per a quasi res. Corregeixo. Sí que servia per alguna cosa: per arrossegar la corda, cabrejar-se, renegar i estimular aquella zona bulles del cervell que, qui més qui menys, t’he amagada.

Resultat: l’invent funciona de meravella. No s’enganxa, no arrossega la corda i, el més important, no necessita que la corda pesi per lliscar. Llisca increïblement bé. A més resulta molt segur i, perdudes les pors i passades les paranoies dels primers dies (de l’estil: estic escalant sense veure si el trasto funciona i potser la corda s’ha sortit sense que me n’adonés...) em dóna prou confiança per repetir-me per segona vegada: una autèntica meravella del tot recomanable.

Notes vàries

El Croll funciona com a únic punt d’assegurança per remuntar cordes en llargs fàcils. Si tens pressa puges a pols per la corda, prèvia col·locació del trasto. Si el que vols és disfrutar, et permet repetir el llarg escalant en lliure sense haver-te de preocupar de res. En llargs molt verticals, a no sé que escalis en lliure, si pretens remuntar a pols la corda la cosa cansa un pèl més.

Encara que s’hi assembli, el Croll no és exactament igual que el Jumar. És més fàcil de muntar i més còmode de portar i te les pestanyes corvades per assegurar que la corda no s’escapi. A més d’un se li ha escapat el jumar, sobretot anant així a lo tonto. I la brometa no fa gaire gràcia.

O sigui que ja ho sabeu. (Als bows’n kauks que us interessi) regaleu-li uns quants calers més a la Petzl (que ja no ve d’aquí) i foteu-li una miqueta al rock’n Croll (que no té res a veure amb fer croll en una piscina, però que si el biquini és petitó... doncs per què no. Potser aleshores fins i tot es desperta l’amic Membrillo, encara que només sigui per allò de fer-se passar la caloreta acumulada ;).

4 garlantes:

Anònim { 27/2/09 17:01 }
ES NOTA QUE NO HAS FET ESPELEO EN TA VIDA....JE,JE,JE EL CROLL ESTÀ INVENTAT FA... 25 ANYS??

QUE ÉS DE BON ROTLLO EH? ÉS QUE ÉS UN MATERIAL D´ÚS TOTALMENT NORMAL EN ESPELEOLOGIA PER REMUNTAR LES CORDES FIXES I ARA QUE TREUS EL TEMA ÉS VERITAT QUE ENTRE ELS QUE FAN BIG WALL NO ÉS VEU MASSA.

BONES ESCALADES!!
Bullarolas { 2/3/09 18:15 }
Ieeepa Ferran! ...no n'he fet en ma vida! tens raó! ... uno que tirava de shunt... per això tanta alegria i ganes de compartir-la!!

Ja n'havia sentit a parlar del Croll... però no va ser fins que em vaig deixar caure pel Nus que l'amo me'l va recomenar.. Ja deus saber que és del mundillo espele
Ferran { 23/1/13 13:10 }
Si li poses un mosquetó al forat lliure millor.
Anònim { 26/4/13 13:55 }
bullarolas no et coneixo pero ets el puto amo! pedazo de blog que tas currat. aquesta info i tota la relacionada amb el solitari, artifo... És or!

Apart comparteixo la teva estima a la montanya i a la ètica que hauria de tindre tothom.

moltisimes gracies
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...