Retalla’m això, si et sembla!

Els de la Lliga Regionalista postmoderna, sàviament dividits en dos grupets –dos caps, però una sola Hidra–, continuaran retallant drets socials que semblaven immutables mentre puguin. Això sí, “en positiu”, “fent els sacrificis que calgui fer” i pactant –són carn i ungla rere les cortines de Palau– amb aquella dreta espanyola tan rància i tan desacomplexada; immutable, també, des dels temps de la dècada ominosa que encarnava aquell imbècil que es feia dir Ferran VII i que tan convençut estava que aniria al cel un cop mort. I allà, d’això en podeu estar ben segurs, s’hi acabaran trobant tots.

Aquests dies fot una xufla de cal déu i alguns malalts trobem a faltar el tacte i l’olor de l’alta muntanya sota una capa de neu espessa qualsevol matinada de primavera, ben gelada.

Si és el cas, us proposo anar fent boca amb aquesta, l’última batalleta de l’hivern que tot just acabem de deixar enrere, quan les pluges i els diluvis del mes de juny encara no ens havien fet renegar a tort i a dret de tota la colla que, allà dalt i amb les seves llufes pestil·lents, animen als núvols a descarregar aigua benèita quan veuen que preparem les motxilles.

Una canal més aviat fàcil, retallada i una cresteta d’anar fent sense massa maldecaps fins a un dels cims més bonics de l’Aran.


Però al Bassibé hi ha altres alternatives fresquetes per quan arribi el gel: