Chapuzas S.A.

Moltes de les vies del Cavall Bernat són una autèntica joia per als sentits dels escaladors que, tard o d'hora, les acaben solcant. No obstant, la Puigmal és, després de la Punsola-Reniu, una de les rutes més interessants per arribar al cim d'aquesta inmensa titola del dimoni (carall bernat, del bernat, del banyetes, del dimoni).

Actualment, la via ha deixat de ser una clàssica assequible per convertir-se en una ruta amb cert compromís. Sobretot gràcies a un tercer llarg en el qual la neteja practicada per uns justiciers David Tarragó i Manel Grau (el pare i el fill) va eliminar l'equipament que amb els anys diferents cordades havien anat acumulant. El larg ha quedat net. Net i molt més delicat, perquè ara costa clavar-hi alguna peça que quedi bé i ja hi ha constància d’almenys un accident greu.

Però la història de la xapussa que van protagonitzar Mr. T i els seus inenarrables escuders comença uns anys abans, amb una altra xapussa, una xapussa primigènia: la rebentada de la Còsmica, l'Arcoiris i l'Àrea reservada, al Plàtan de Diables. Aquell despropòsit més en la forma que no en el fons (tenien dret a obrir el que volguessin on volguessin) ens va deixar una ressenya plena d'interrogants. D'interrogants en el sentit literal (no van ser capaços d'alliberar tota la ruta que es van entestar a orbrir per la cara interna del diedre desplomat de la Còsmica, tot i que es van atrevir a suggerir el primer 9a de Montserrat) i interrogants, també, en el sentit metafòric (en Tarragó va forjar allà una increïble teoria sobre la imposició de la seguretat màxima i l'ús de parabolts, que posteriorment ha anat mutant al llarg dels anys).

La cosa va anar de la següent manera: Restaurar trams de la Lluís Creus i la Còsmica, afegir-hi expansions de més perquè així la cosa quedava "més segura" i, finalment, reventar un llarg d'A4+ col·locant-hi un munt de parabolts perquè sí. La cosa, no m'extendré més perquè la coneixes de sobra, va desembocar en una amarga llista de posts en els fòrums de la Feec.

El més greu no és tot el que es va dir, sinó les actuacions que se'n van derivar. A la Còsmica i l'Àrea Reservada tot va quedar pràcticament tal i com ho havia deixat en Tarragó. Fora d'un parell de parabolts matxacats a la bavaressa d'aquell 6a+ hiper-còsmic, la resta d'expansions dobles continuen on eren. A la Lluís Creus encara hi queda una corda fixa, al primer llarg de la canal.

Defensa impossible

Però no és això, companys, el que ens farà passar de la xapussa del Plàtan a la duta a terme al magnífic traçat de la Puigmal. El que em permetrà transitar aquest camí, és la reacció que de la defensa impossible de la tricotada de la Reservada passa al delirant suggeriment de tricotar la bavaressa de la Valentín o a l'estracanada de pretendre reequipar amb parabolts l'Ae de l'Anglada a l'Aeri i d'aquí al que ens ocupa. Si vau seguir els fòrums, aleshores ja sabeu de què va la història. Si no, teniu per davant hores d'apassionant lectura internàutica (o no).

Sigui com sigui -no conec les interioritats mentals de les tres rutilants estrelles que ens ocupen-, un bon dia els Grau i en Tarragó es van decidir per la Puigmal i ho van fer decididament, perquè a ningú li quedés cap dubte que a la nord de Montserrat, si els trepants volen, els trepants manen. Aquesta vegada van decidir donar una lliçó a tots els "puretes" i "talibans" que els havien estat matxacant dia rere dia en els fòrums de la Feec. Reequiparien la Puigmal i arrencarien tot el que s'hi havia anat deixant de més des de la primera ascensió (burins, claus, escàrpies.... La qüestió seria arrencar tot el que al llarg dels anys s’hi havia anat acumulant.

Limitar-se a restaurar la via acostant-se a l’essència del que havia estat la primera ascensió. Deixar-ho ben net i que tota aquella colla de “puretes” i “talibans” es fotessin les seves sentències allà on més incòmodes els resultessin. Si la volien neta, neta la trobarien.

Però la sort del Trio Dinámico tenia les hores comptades i en qüestió de res, el tercer llarg de la Puigmal es va cobrar la seva primera víctima. Aquesta clàssica de la nord del Cavall ja no era apta per a tots els públics.

I és que el ressentiment no és un bon company per a res. Vull dir que ressentit, cabrejat, no vas enlloc. L'odi no t'ajudarà en la teva recerca de la felicitat. Ans al contrari. Repartiràs disgustos a tort i a dret. Per als demés i també per a tu.

Les primeres pitonissies d’expansió

Això de la Puigmal és una xapussa que el temps jutjarà i és probable que arribi a ser considerat com un atemptat a la història de l'escalada. És una afirmació dura, però té el seu perquè. Òbviament, el senyors Grau i Tarragó desconeixien que les de la Puigmal, van ser les primeres pitonisses d'expansió que es van fer servir a la nord de montserrat. Dic òbviament, perquè hem de suposar que si haguessin sabut que estaven arrencant alguns dels primers burins que van existir a la muntanya, no ho haguessin fet amb tanta alegria (és de suposar, vaja).

Però és que a més, el que es van proposar fer, ho van fer malament. En el relat que Jordi Álvarez fa de la primera ascensió ho deixa ben clar: "Clavant uns pitons en una esquerda (...) ens situem a l’inici d’una gran escletxa descomposta. Amb la tècnica del ramonage, en escalada lliure molt difícil, superem aquests trenta-cinc metres sense cap assegurança”.

Actualment, a la xemeneia del quart llarg, el Trio Maravillas hi ha deixat quatre parabolts. Allà sí que es van limitar a substituir els burins existents per parabolts. Un pèl més avall els van arrencar, i un pèl més amunt, en l'artificial del cinquè llarg, van fer el mateix, apel·lant a la preservació de l’escalada tal i com havia estat duta a terme l’any 1954.

Però no només van arrencar allò. Van decidir que s'ho emportarien tot a casa i una rere l'altra, van anar tallant totes les pitonisses de la via, des de les originals fins als espits i als parabolts posats més tard (de fet, la Puigmal ja havia estat reequipada amb parabolts a mitjan dels 90 i, per cert, la cosa havia quedat prou bé).

El tac del Santacana?

Sortosament no van arrencar el tac del cinquè llarg, un tros de fusta de proporcions considerables llaçat amb un filferro rovellat que , tot i no ser gaire segur, t'aguanta el pes, a més de ser, possiblement, la peça que en Santacana va col·locar a la sortida de la cova, poc abans d'abandonar el que havia de ser una primera i no ho va arribar a ser mai. L’Álvarez, en Jordi Ayats i en Miquel Navarro se li van avançar i l'octubre del 54 culminaven una escalada que encara avui resulta severa.

A la via, tot i ser una històrica de la muntanya, tot i haver estat un laboratori per a les primeres expansinons, ja no hi queda res més que parabolts inoxidables, testimoni de la sobredosi de ressentiment que va supurar pels porus dels Grau i de'n Tarragó les esgotadores jornades en què van cometre aquest genocidi cultural que és la pseudo-restauració de la Puigmal.

Alguns potser pensareu que sóc masa crític i que una via no mereix tantes atencions. Potser teniu raó. Però no són la Puigmal, ni la Còsmica, ni la Lluís Creus, ni l'Arcoiris... És tot aquest odi profund que satisfà les seves ànsies en la destrucció indiscriminada d'un patrimoni cultural i esportiu que és de tots. Perquè vies com la Puigmal o la Còsmica són, afortunadament, alguna cosa més meres instal·lacions esportives.

Malgrat tot, a través del diàleg ens han demostrat que són oberts a modificar molts dels seus postulats. Des d'aquí no els demano deixar de fer sinó fer-ho adaptant-se a les súpliques del col·lectiu, respectant els traçats existents, mantenint viva la memòria del que van ser unes escalades temibles, tremendament més insegures del que són ara. Respectant, en definitiva, tots els que un moment o altre ens hem deixat enamorar per aquestes pedres.

21 garlantes:

Anònim { 9/11/09 19:43 }
Tota una lliçó d'història, bon criteri i exposició d'arguments.
Espero que Tarragó i companyia s'ho llegeixin i, sobretot, que en prenguin nota.

salut. albert. ganxets.
Piju { 10/11/09 08:42 }
Bon post.
Dubto que al D.T. li serveixi, (recordeu que encara li queda una peça per moure: la Valentín) però potser a algún altre confós li aclari les ideas
TRanki { 10/11/09 10:13 }
Bon post, prou clar a nivell cronista.

Tantmateix el nucli de l'assumpte passa per una sèrie d'axiomes que són l'arrel del problema: Acceptar-los o no...

Aquí és on rau l'eterna discussió i el que s'hauria de CLARIFICAR d'una vegada per totes.

RESTAURAR?REEQUIPAR?SOBREEQUIPAR?NETEJAR?

En el cas de la Puigmal si bé la "neteja" era un símil de posar les coses a lloc, sens dubte es va fer sense valorar que els claus estaven "deixats" perquè el clavar-los implicava trencar molts forats que posteriorment ja són de difícil ús...

Jo em centraria en l'afirmació que fas, de que quan una cosa es fa en resposta o en defensa d'una polèmica s'allunya sempre de la objectivitat i el raonament fer...simplement...

I tindria en compte que CAP lsextrem és bo, per la mateixa raó...

Saluteeeee!
Fent el mono per l'Aresta Brucs { 10/11/09 12:26 }
Molt bon post..., de tota manera és complicat parlar-ne sense que s'encenguin les passions. a vegades les vies s'espatllen amb el temps i les repeticions. A vegades volem congelar coses que no té sentit congelar, vagi per davant que aquest no és el cas. Ara, cal ser molt respectuós i això és molt difícil. De petit vaig fer la Puigmal, la Valentín o l'Anglada-Cerdà del Frare. Ara no hi tornaria , tot té un temps, respecto profundament qui ho vol fer, o conservar, o el que sigui..., però em pregunto com s'ho han fet molts del pitons que han anant desapareixent, sistemàticament de les vies per aparèixer a d'altres vies , o estanteries particulars...Tot el que sembrem es el que recollirem. Mirem de sembrar respecte, als setanta es va plantar molta intolerància i mangoneo i ara no ens agrada el recollim. Em sap greu si ofenc a algú, però no espero trobar el tros de tub de pvc a cap botiga, però si que m'he afartat de trobar-hi melilles i d'altres coses. En el seu moment deixava pitons per què no es fes malbé la roca.
Entenc que la precarietat amb la que es va obrir la Anglada-Cerdà (Paret de l'Aeri)és motiu per respectar la filosofia de la via. És així, i no som ningú per desvirtuar-ho, però la Punsola era un escalextric, ara sorpresetes hi ha...el mateix amb la part de dalt de la GAM de Diables...O una repetició a l'Anglada del Cavall, recientment reequipada, en aquells temps, i semblava que obrís la via...(dècada dels 90). Tenim poca memòria del nostre patiment, projectem les nostres frustracions on no toca i respectem molt poc el patiment dels altres...

Una abraçada i continua fent aquests posts tan collonuts!!
Anònim { 10/11/09 15:58 }
felicitats pel post, molt be a

nivell periodistic,jejjeje...
crec que tindriem de deixar una mica de parlar de tarragos i cia,i parlar-ne mes del mindundis que t'equipen la normal o estasen a la gorra frigia,les arestes del eiger o la subnormal del cho-oyu...no se pero el primer a pugar al cavall,penso que va rapelar desde una moreneta incandescent...aixo vol dir que tambe em de netegar les anelles de rapel i vaixar com abans ....desgrimpant a ala vella escola.serien mes accidents o no ,pero mes d'un es refregaria les mans nomes de pensar en cobrar rescats....tot arribara...en fi com xerrar es gratis doncs ala .una abraçada.sergi.(Alella).
Anònim { 10/11/09 16:26 }
Magnífic relat,acurat i realista... m'en he enrecordat de la meva primera a la nord de montserrat d'un jove berguedà, que hi va anar molt motivat i mitg enganyat...buscant uns pitons en el tercer llarg,"que no pot ser home,que aquí hi han uns espàrrecs però cap pitó verd..." després de tremolors i suors fredes vaig anar protegint i progressant aquell tram,dur per cert! I a les reunions tres inox-parabolts mega-guais??? És senzillament ronyós aquesta manera d'actuar i de deteriorar vies que hauríem de conservar,entre tots,per respecte a la muntanya,per la història que tenen i pel valor d'aquells escaladors. El gest d'agafar un trepant i foradar per aquí i per allà és tant gratuït,senzill i inmoral que si no ens dotem d'alguna cosa més que de "paràmetres de seguretat",això acabarà malament...i ho dic perquè volem conèixer totes aquestes vies tal i com s'han conservat,i si deixo el martell a casa perquè algú generosament ha regalat un pitó millor que millor per la roca i per mi per apretar...en fi,
bones escalades
salut,chueks
Anònim { 10/11/09 19:49 }
IMpresionant!!!!la foto dels parabolts a l`Area reservada m`anira de conya per poguer continuar amb la neteja....salut i Askatiu!!!! "PACA"!
sylvia { 10/11/09 23:34 }
Ep, bona lectura..

"CLARIFICAR d'una vegada per totes.
RESTAURAR?REEQUIPAR?SOBREEQUIPAR?NETEJAR?"

Com pot ser que s'hagi de clarificar res? El problema és el fet d'haver de plantejar el dubte quan en realitat no hi ha cap dubte. Que l'assegurança s'ha fet malvé i s'aguanta en pinces? Doncs es substitueix. I ja està.(!) Coi, no és pas tan difícil, no?
Els aperturistes van veure la linea, se'n van enamorar, la van obrir i així va quedar. A la meva manera entenc que les vies no són pas de ningú, són de tothom..però són com són, i per tant s'han de respectar. Les podem escalar o no (dependrà de moltes coses i condicionants que ho poguem fer) però no les podem modificar o alterar, la via està feta i acabada, no ho sé..és com un quadre, s'atreviria en tarragó i companyia a fer unes pinzellades a un velazquez per exemple? RESTAURAR si fa falta, és a dir, substituir una assegurança per una altra(amb el màxim de respecte). Sembla mentida que una cosa tan senzilla i clara com aquesta pugui generar debat..
I dunidó amb les xapusses que fan aquests il.luminats..
Anònim { 10/11/09 23:53 }
Sembla mentida que després de tants i tants anys encara haguem de parlar del tema de la restauració de vies. Com hi pot haver gent tant i tant llusca, tant i tant faltada de respecte.

De totes maneres, tenir romanticisme per les coses velles tampoc és bo. Tampoc estic d'acord en restaurar algun buril en els trams Ae, sempre he pensat que la millor opció és colocar parabolts de 10 en els llocs estratègics pels que puguin anar en lliure, i substituir la resta (amb parabolts de 8) pels que pugin en artifo.

El que si sé segur (Sergi) que sinó fos pels parabolts no escalaria tanta gent i possiblement la responsabilitat individual faria que no hi haguessin tants rescats. Ja no ens en recordem quan no hi havia mòbils? Escalavem igual però... tots sabiem el que hi havia.

Per acabar, voldria recordar que l'època dels pirates encara no ha marxat. Tots els que obrim vies sabem que si deixes un clau en algun lloc, no tardarà gaire en desaparèixer. I és clar, els números es fan ràpid: un parabolt 1 euro, un clau 6 i a sobre te'ls foten jeje!! no cal dir res més.

Tot s'acaba igual: RESPECTE (no em cansaré mai de dir-ho).

Lluís Parcerisa
Fent el mono per l'Aresta Brucs { 11/11/09 11:05 }
Respecte, una paraula molt borrosa. Yo soy un moro judio que vive con los cristianos,...ho diu una cançó de Drexler. Massa integrisme porta problemes, a vegades sento que no vull pertànyer a segons quins elitismes prefabricats, que alimenten perillosos egos...
Quan tenia tretze anys, el meu pare em va fer fer la normal de l'Ou de Colom de primer, vaig haver de posar com a mínim set o vuit pitonisses, allò debia ser A3 o a tomar pol...
Què hauria d'haver fet trincar un tronc??, per que el pas d'esquenetes, ja el vam haver de fer...Hi ha coses que val la pena pensar-les abans de parlar-ne...De petit ja vaig veure passar massa el·lits culturals, a tot arreu n'hi han i n'hi hauran...Ara en els temps d'internet, es sap tot, abans no, la de guarrades que es feien i no es deien , i després passaven com herois...

El que mola és poder-ne parlar...
Syl { 11/11/09 14:13 }
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi_Brasil { 11/11/09 16:18 }
No estoy nada de acuerdo con la forma de actuar de Tarrago y Los Grau, el tiempo a cambiado desde que lo conoci en esparreguera trabajando de panadero, eran una banda ni mejor ni peor que los otros Grau, Struc, Reche, Francesç y molts mes que fan tenir la seva epoca.....despres els accidents del Valenti Casanovas a nuria y la desaparecio de dos companys del bruc y olesa al himalayas, al Broad Pike, van condicionar una mica la escalada al grup, la unio de Tarrago amb Grau fill, ya en temps de esportiva, es lo que a fet posible les sevas cagades....

pero.....quien no la ha cagado???........

Claro que tambien opinan quienes nunca han pillado un taladro.....y algunos ni colocado un spit, y buriles creo que solo Olmo y Cia los sigue colocando (mas gordos y largos)....

Esto a que cuento viene???.......pues que la ignorancia es la que da diplomas a los ignorantes.......

como historiador de la aventura montserratina, si os dignaseis aparecer alguna tarde despuesde las 5, 30 por la tienda de Picazo, Tot Muntanya, aparte de conocer a los gurus de montserrat, oiriais anecdotas, historias de como casi todo el mundo miente, sobre sus vias, sobre grados, sobre como sehan abierto, antiguamente se robaban las vias los unos a los otros, se utilizaba arcos con flechas, piedras boleadoras, troncos, castillos humanos para salvar baumas...., se escalaba em chimeneas por que el cuerpo se sostenia en oposicion, se escalaba en fisuras por que se aprendio a clavar, se escalo en arestas por que tenian muchos cojones para subir a pelo.....se consiguio escalar el cavall por delante porque Alvarez invento las expansivas, se escalo colocando unos simples buriles que para la concepcion de esa epoca era lo mas seguro posible, las vias pitonisses tenian cada 30, o 40 cm, un buril, se evoluciono con los spits que se creian la ostia y ahora con los bolts y los quimicos se demuestra que son una mierda...
pero.....

le pedimos a los masó que no spitonen??, que muchos no habran por arriba???..que no se colocan ristras de parabolst....

lo que deberia hacer la gente es si no les gusta un trazado no ir, si se aburre dejar la escalada, si no quiere chapar que no chape...., pero cada uno de nosotros tiene el legitimo derecho de abrir una via y como de de la gana en donde quiera, a nadie le importa si se hace un a1e de 300m. en una placa de IIª, si no te va no vayass y punto.

Luego vienen los conquistadores de lo inutil, esos que la suben bien asegurados con lo que hay pero quitan , mueven a su antojo sin tener derecho.

de las mas de 4700. vias de calamontse, estoy una a una registrando cada escalada que esta en la red, revistas etc....hay como unas 2000 que no se hacen por estar cutres y considerarse peligrosas....
mi pregunta es....tenemos derecho despues de 15 años que una via no se repite, desmontarla o si se debe restaurar o sea reequipar.....

porque en mi opinión ya no somos pioneros ni puretas, murieron casi todos, se ha evolucionado, en tecnica y material y en coco, esta demostrado que somos mas cobardes que esos pioneros, ojo sigue habiendo inbeciles jugandosela como en todos los deportes de riesgo...

Nubiola, Anglada, Cerda, Picazo...etc tambie se equivocarón tambien la cagaron...verdad Paca.....
Todos tienen sus secretos, sus vias de las que quieren olvidarse........
es la vida misma.........no podia ser diferente para los escaladores....

Por favor mis club de fans que no siga enviandome e-mails al correo, lo bloquean....

Propongo un encuentro en sant benet para diciembre.......
Anònim { 12/11/09 11:04 }
Queda clar que el debat és totalment obert (i ja en fa una pila d'anys, d'això!!).

La meva crítica no era tan cap el Tarragó i els Grau, si no sobre la manera com masa sovint s'afronten els reequipaments. Quan només ens preocupa la seguretat, on queda tota la càrrega cultural / històrica que inevitablement tenen associada la majoria de clàssiques que són candidates a un reequipament?

També cal ser conscients que és molt fàcil criticar i difícil situar-se sobre el terreny i fer un reequipament(l'assumpte de la Puigmal ho demostra).

Penso que una de les conclusions de tot plegat és que els reequipaments massius no acostumen a sortir bé, mentre que els reequipaments parcials (reforçar reunions o cambiar només les peces trencades) gaudeixen de més acceptació entre el personal.

Potser és que restaurar una via és una feina molt més complexa del que a primer cop d'ull tots pensàvem. Probablement s'hauria de repetir en l'estat actual, fer-ne una ressenya acurada on aparegués tot el material acumulat i decidir sobre el paper com s'afronta la restauració.

Gràcies a totes i a tots i salut i tàpies.

Bullarols
Anònim { 13/11/09 19:36 }
senyor brasiL: porque usas en nombre de dios(PACA) en vano?de que me conoces?EN QUE SACO ME METES? NOS HEMOS VISTO ALGUNA VEZ?sabes como escalo? sabes como abro? ... es la repera,siempre hablando sin conocer...)hay que abrir RESPETANDO lo que hay,tan dificil es? i eso que no se repiten nunca ciertas vias no crees que es una afirmacion demasiado valiente? te recuerdo que la "tarrago" del platano NO tiene repeticion..., en cambio la "Area reservada(A4sup)" tiene tres,segun tu criterio,la "Tarrago" la re-equipo en artifo para que se haga mas amenudo??? (PACA)
Unknown { 16/11/09 11:44 }
Amb respecte,això sempre. sobretot per futures generacions que passarien en lliure per a on ara s'han obert A4+...! No posaries algún "espitillo" i un bon A2+ amb visió de futur?
Calen 5 vies d'A5 a cada paret,amb canto i roca brutal?
en Girbén { 17/11/09 13:29 }
No crec que se t'escapi -tu que hi lluques per aquests terrenys, Dani- com es pot acarar el teu post amb les festasses per l'enderrocament del mur de Berlín. Una altra "restauració", descarada, i sense alternativa possible.
Tota virtut del passat -i que n'eren moltes- ha quedat anorreada pel nici i soberg festival del present. L'irresponsable e indigne "o la meva o res" que alguns -sempre els menys aptes, Ai!- branden; aquí traspassat a uns altres murs que havien sigut de tots.
La meva Puigmal data del 78... enfilant baguetes a les expansions...
Però ara comprenc el molt que va fer pel meu intent de ser un home digne i compromès.
Perquè: estem parlant de comprometre'ns, crec?
Bullarolas { 17/11/09 13:46 }
Rosa,
El que comentes és blat d'un altre sac. Tot i que no te'n falta, de raó. La qüestió és que quan tens el punch per obrir una artificialada és perquè tens nivell, i aleshores optes per posar el mínim d'expansions. Hi ha algunes vies d'A4 i A5 a cada paret, però també d'A2, A3 per practicar. Sigui com sigui, fins i tot alguns A4 s'han escalat en lliure (Taichi, Vanitat Oculta). Algun dia els tocarà el torn als A5s, no en tinc cap dubte.

Girbén,
El compromís ha desaparegut de les mentalitats de molts escladors. Hi tenen dret, a escalar així. Mentre no ens pretenguin esborrar del mapa, als demés.

Per cert, en comptes de reequipar la Valentín, el que podrien fer és arranjar la Canal del Joc de l'Oca, que des dels aiguats del 2000 s'ha convertit en una perillosa ascensió al cor dels Ecos.
Donn Demetrinco { 20/11/09 14:22 }
Un apunt històric:
al voltant de l’any 1973 en Benjamí Audet va intentar el recorregut que amb el temps va ser la Còsmica. En escarbar en la malesa que hi havia en els primers llargs va trovar vestigis d’un intent anterior, hi havien uns ferros amb un nom gravat: Manyos.
En aquella época tothom sabia qui eren el Manyo i el Troya, els “manyos de Terrassa” , en Benjamí va contactar amb ells per saber si podía seguir el seu intent, com a resposta va obtener un Ok.
Finalment en Benjamí i el seu company Ricard Herrero acompanyats del Nacho Ruiz en una ocasió –no van passar mai del tercer llarg- abandonant el projecte a la voluntat del següent postor.
Vaig viure aquesta historia en qualitat de comparsa necessari ja que en Benjamí sempre buscaba dos tius escanyolits –en Nacho i menda- per acabar d’omplir el seu 600.
bullacols { 20/11/09 23:20 }
Benvingut Donn,
és increible la quantitat d'històries perdudes en mil i una fissures i esperons de montserrat i com en el lloc més inverossímil pots arribar a trobar el vestigi d'algun intent anterior. Suposo que les roques sempre han estat allà, i nosaltres tot i pensar-nos els primers no deixem de ser instants perduts en el temps.

De vegades m'entristeix pensar que moltes d'aquestes anècdotes es perdran amb els seus protagonistes. No sé quan trigarà la maquineta d'afaitar (ara ja té més de 30 anys!!!)a desaparèixer.. 30 tacos allà penjada veient passar a tots els que hem repetit la Còsmica. Suposo que forma part de romanticisme d'escalar en muntanyes com Montserrat, petites, d'estar per casa, però absolutament màgiques.
Anònim { 21/11/09 11:19 }
ROSA: SI que CALEN VIES D`A5 A LES PARETS,JA QUE TAMBE SON REPTES PER JOVENALLA QUE ESCALEN D`UN ALTRE MANERA(75 cursetistes a la ultima edicio de "vilanova artifo 2009"),NO TOT ES EN LLIURE,A DEMES,EL REPTE ES FER-LA EN LLIURE SENSE POSARI RES(RESPECTANT L`ORIGINAL)...cal TANTS 6B A LES PARETS????(PACA)
Slash { 24/11/09 15:22 }
ORGANISASIón!!!!

Suposoq ue si cadascú hi diu la seva aqui no s'aclareix res...deu mil bones opinions, totes en direcció personal ( menys al del JB que proposa aqui una reuní a stbownet i a la fec els diu drogatas-això en català és se un caragirat eh bow).

nO seria millor IR RESUMIENDO? Igual a base de acotar conceptes arribe a un acord...

1) Es pot obrir una via de l'estil que es vulgui mentre no trepitgi a una altra, o si hi ha vies prèvies d'un estil en aquella paret no n'hi caben d'altres estil? SI o NO?

2) DERIVAT DEL PUNT 1...¿Això val només per montserrat, on convieun A5's al costat de linies esportives de 8b...o és extrapolable a altres zones?

3)Estem parlant de REEQUIPAMENTS o RESTAURACIONS o d'obertures?

4) DERIVAT DEL PUNT 3...JA sabem que ningú és Déu, i que possiblement ni Déu és Déu...però a l'hora de refer el que hi ha NO ES POT TIRAR ENRRERA la línia temporal. ¿Les vies cal que es RESTAURIN com les obres d'art...amb delicadesa i amb el màxim mirament de conservació, o amb esprais de grafitero? ( feu un simil amb l'escalada).

TOT plegat és simplement assimilable a l'ús de dos AXIOMES BASICS que ningú es planteja...LLIBERTAT PER CREAR i RESPECTE al que ja esta creat...si amb això ja en tenim prou!

Al/la Rosa dir-li que si vol vies al gust de la norma que vagi as rocòdroms on hi ha unes normatives a seguir ( anclatges, distancies, etc)...però que en roca cadascú obre com vol i pot i cap problema...no?

Et tema és obrir una mica el cap en quant a gustos i entendre que els ostres NO SON IMPOSABLES als altres...si una cosa ja esta feta respectar-la, i no tocar-nos tant els ous per veure QUI és el més punki...

I al sr BRASIL dir-li que ni als de l'Ajuntament enganya amb els seus números sempre MANIPULATS..o sigui que al respectable no cregui que se'l pot tangar tant facilment.

CENS DE VIES?? VIES NO REPETIDES?...dedica't a bibliotecari bow, que per censar vies cal fer-les i per saber si s'ha repetit encara més...co saps si una burilada continua amunt? qui esta equipant o obrint a la muntanya? com saps si una via s'ha fet? Vinga home, que ja ens coneixem...
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...