Essències montserratines XIII. Històries per no dormir.
A dos llargs del cim sota un diedre desplomat que més que un desplom és un sostre en tota regla, una reunió de burils de la Còsmica ens té preparada una sorpresa. Un pot de registre i una vella maquineta d’afaitar lèctrica, a la qual només li falta l’endoll per funcionar, s’han passat trenta anys allà dalt, quasi inmutables, per demostrar-nos que el temps només passa aquí, a baix, quan deambulem embriagats per la rutina.
N’havia sentit a parlar. També d’altres records que van deixar-hi l’Arcarons, el Grisu i el Pedra després de la primera ascensió.
Transcric la única informació sobre el tema que circula per la xarxa.
Rigilo
Re: Info de la Còsmica
02-june-2005 23:44
Jo la vaig fer l'any 1979, va esser la 2ª, amb l'armand ballart, es preciosa val la pena, la 6ª la varem fer amb artifo de ponts de pedra y algun pitó, i els ponts de pedra amb petaban a la cara y tenia que tirar de jumars. L'entrada
a la 6R. la va fer l'armand en lliure; segons explicaba l'arcarons, durant la
primera, va veure que tenia davant una rampa, sortí en lliure y era un desplom de tres parells de cullons coses de la geometria.
Varem fer vivac, molt de fred, la penya alla al fons en un revolt de la
carretera fins l'una.
La 8ª tota amb tascons 3 hores de feina, l'armand neguitos va voler pujar amb jumars, pero no li servia de gaire, desploma molt. La resta be. Tota la via
era plena de regals, masqueras de frankenstein, maquinetes electricas de afeitar, contes per a no dormir, etc.
A par cert, l'entrada per l'original no tenia gaire problema, nomes el flanqueig. Es un altre mon, tot cambia, a hi fa fred.
El desplom continua sent per no dormir, tot i que la via està força trillada i cada vegada són més prescindibles els pitons. Amb els friends, els microfriends i els tascons vas fent.
Queda pendent explicar la història de les màscares, les maquinetes d’afaitar i de la resta de “regals”. 
.jpg)
4 garlantes:
Ahí, ahí, amb el LLANOSKI...veig que j deu tenir el canell i la mà en forma...ja l'enganyaré per una pedalada,q ue veig que després del susto del pedra encara li queden ganes...hehehehe
DIOS MIO LEONCIO QUE SUSTO, ANTES PREFIERO LA MUERTE...
hhehhehe
guapillo bivaquillo...vau dur birres?
nos el vam fer pokojones, amb sammarra de maniga llarga i en November...raskadalaska i bufant dins la samarra...brrrrrr
Però no m'hagués imaginat això dels tripis. Que em diguin talibà i el que els doni la gana. Jo si pogués viatjaria un parell o tres d'anys a la Montserrat de la segona meitat dels setanta..... i si pogués... a la motxilla m'hi portaria els gats, els aliens i els frienakos, a veure si em deixaven.. ;)
la redacció del anterior comentari no significa el que sembla, es a dir: que durant la apertura sempre anesin posats, si no que aquest era l'esprit de l'epoca d'aquellas personas. Moltes altres anaven amb rocciatores a les cames i a la ment, cosa aboslutament d'acord amb aquells temps que oloraban a canvi de costums.
Els americans no van ser els unics que van revolucionar algun punt de vista a l'escalada amb l'ingesta de drogues.
Publica un comentari a l'entrada