Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Les dificultats no posen a prova la força de l'home, sinó la seva feblesa.
Amb expansions no es venç l'impossible sinó que l'impossible s'elimina.
Sense risc, per petit que sigui, no escales.
Theme Designed by Chris Pearson and Converted by Blogger Templates - Download Deck
4 garlantes:
Ja fa una pila d’anys dels Pirates i tots/es coneixeu el què –i no menys important el qui– van ser els Pirates. Jo em mamava literalment el dit quan una colla de pirats es van dedicar a despitonar les vies que vàries generacions d’escaladors havien anat omplint de pitons. Les desclavaven i en provaven de fer els trams d’artificial en lliure. També van caure uns quants burins. Avui dia hi ha qui es dedica a reequipar vies i a substituir pitonisses per parabolts sense ser conscients –o sense voler ser-ne– que molts dels burins no es van posar durant la primera ascensió, si no que els van posar més tard escaladors amb poc tremp o manca de força de voluntat.
També hi ha qui es dedica a obrir vies amb taladradora, sika, amb parabolts lluents cada metre i mig... Amb molta seguretat però amb poc compromís.
Fins avui la sang no ha arribat al riu -o quasi, vistos alguns dels últims debats. Però amb l’ús indiscriminat del trepant i la ens estem quedant sense roques ni línies que noves generacions d’escaladors puguin imaginar. Cada vegada són més els mars de pedra plens de ferros col•locats sense lògica i sense que a penes ningú s’hi aventuri mai –si és que d’aquesta mena d’escalada se’n pot dir aventura. Cada vegada són més les vies clàssiques, símbols del que ha estat la història de l’escalada al país, que es reequipen o que –molt pitjor– veuen com a banda i banda o directament per sobre escaladors sense escrúpols obren línies a base d’expansions.
Què quedarà dels anys 90 i dels primers del 2000 si al costat de la normal de la Caputxa o de la Sorolla del Dit algú ha dibuixat línies de parabolts que han quasi esborrat de la roca el que eren joies que ens pertanyien a tots i a totes? La nord de la Caputxa va ser una de les mítiques de Montserrat. Allà hi va morir en Vicenç Barbé. Ara, quan l’escales m’han dit que et pots confondre –o escaquejar– per una línia de parabolts lluents a mà esquerra... Què li estem fent al nostre patrimoni?
Per això, i un cop s’ha fet públic un ampli debat sobre aquest tema, el debat del mai avabar, torno a tenir ganes de tocar una miqueta els ous.
Cal una versió actualitzada dels Pirates. Que cadascú s’impliqui com li sembli. Parlem-ne. S’ha dit d’eliminar les expansions de la Santacana i la Serrano de la Mòmia. Potser és un començament –treure les expansions en trams de fissura que es poden protegir perfectament amb encastadors. Però penso que podem anar més enllà i fer-ho d’una manera més sistemàtica. Quin mal que fa escalar fissures de qualitat xapant parabolts o escalar una clàssica com per exemple la CADE de la Miranda de la Portella i no poder utilitzar els tascons i els friends no perquè no hi hagi fissures, sinó perquè un reequipament desafortunat la va cosir de parabolts. Estic plantejant-me seriosament incorporar al joc d’encastadors una clau anglesa.
Benvinguts Pirates 2.0, hi ha molta feina i demà és un bon dia per anar a escalar.
Tot el debat a http://www.caranorte.com/foros/read.php?1,9360,page=1
Això no treu que pensi que s'ha de fer algo i no malmetre més el patrimoni que tenim.
Hi ha llocs on crec que NO s'ha d'anar i fotre una ristra de bolts. Les parets/vies tenen història i equipar/obrir vies, amb una altra mentalitat, aprop d'altres més antigues amb història pròpia no fa justícia.
Molt macos els piratilles-dimoniets ;)
Estic amb tu i el sentit comú a què feia referència el Donn l'altre dia, el que passa és que això del sentit comú hi ha qui no ho acaba de veure i ens acusen de voler imposar idees... res més lluny de la realitat.
Publica un comentari a l'entrada