Manies araneses 1.0
Entre les manies vitals que em persegueixen i sense entrar en els detalls escabrosos de la vida (de la meva i de la de qualsevol, que sempre n'hi ha, d'aquests detalls), des de fa uns anys, i ja en van tres, sempre trobem un moment per perdre'ns per Colomers.
De l'estada d'aquest any, deixem un parell de vies més aviat equipades, amb regust clàssic i no massa exigents, vist l'estratosfèric panorama actual.
No sé si qualificar-ho d'escalada "slow". Slow és el camí a través de tarteres immenses i també l'ambient, tan solitari i tranquil.
La nova proposta, la "Tempus fugit", arrenca a l'esquerra de la gran placa de la Innominata. Reunions pràcticament equipades i unes quantes xapes inoxidables protegeixen els passos menys "assegurables". L'escalada, de tota manera, continua quedant exposada, encara que en menor mesura que a la "Custòdia compartida", més a la dreta.
La segona meitat de la paret es redreça i és on trobareu les dificultats més interessants de la via: un parell de desploms curtets, de 5è sup., una placa/bavaresa de 6a, que es pot passar amb un parell o tres d'A0s, i un mur vertical fissurat en diagonal, 5 passets d'A1 que segur que es poden forçar sense suar massa.
L'últim terç de la via és espectacular i segueix el traçat que l'any 2009 volíem escalar quan vam fer la primera de la Custòdia. En aquell moment fèiem tard i vam optar per la sortida més lògica. Les ànsies van decidir recordar de tant en tant aquella possible sortida directa i suposo que són, en part, les responsables que aquest estiu l'estany de Ratera m'hagi acompanyat durant un parell de nits solitàries sota aquell cel metàl·lic que només tens al cor dels Pirineus.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
2 garlantes:
fins aviat,
Dani
Publica un comentari a l'entrada