Essències Montserratines XXXII:, ED-, A4, 240 mts. El Bisbe, Frares Encantats
Aquest bigwall amb les expansions justetes arrenca, de fet, a partir del tercer llarg. Aprofita el primer tram de la Carrizosa-Coll i una trentena de metres oberts entre finals del setanta i principis dels vuitanta amb burins en força bon estat.
Les reunions, excepte la cinquena que cal reforçar amb un parell de pitons falcats, les hem deixades completament equipades amb parabolts del vuit i alguna burinada. Tots els llargs són entretinguts. Destaquen el tercer i el cinquè, ambdós oberts per en Paca: “Deriva non expansion”, A4 de curro i sense expansions, amb roca boníssima i bastants forats; i “La llastra”, un A3+ curtet però intens, on caldrà barallar-se amb una fissura delicadeta.
A “Taco Bell” caldrà dur-hi un parell de tacs mitjans. Dos parabolts ajuden, però la feina hi és assegurada. L'”Skyscreaper” escala el tram més compacte de la via, amb força burins i algun parabolet a la part central del llarg. L'entrada i la sortida, però garanteixen que el fluxe d'adrenalina no decaigui!
A “Taco Bell” caldrà dur-hi un parell de tacs mitjans. Dos parabolts ajuden, però la feina hi és assegurada. L'”Skyscreaper” escala el tram més compacte de la via, amb força burins i algun parabolet a la part central del llarg. L'entrada i la sortida, però garanteixen que el fluxe d'adrenalina no decaigui!
Per arribar al cim ens quedaran dos llargs relativament ràpids i d'una bellesa brutal. Un tresor per arribar al cim més que contents, una sensació semblant a la d'aquell “sexto grado de felicidad” que explicava en Picazo quan va aconseguir escalar aquell també increïble esperó dels Ecos.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
0 garlantes:
Publica un comentari a l'entrada