La Bandereta, via Directa del Maluta, ED-, A3, 135 mts.
La via Directa del Maluta escala la Bandereta (Ven-Suri-Ven) aprofitant les dues primeres reunions de la Cerdà-Riera, traçant una línia pel centre de l’agulla i anant a buscar, a la part superior, l’esperó que queda a l’esquerra de la fissura que conforma l’últim llarg de la via dels Químics. Bricolatge vertical, ambient i una escalada en lliure que ens deixa al cim amb el regust d’haver culminat una bona via.
Situats a la vertical de la primera reunió de la Cerdà, ataquem la paret superant uns metres molt fins, però ben assegurats i amb bona roca (un pitó i un espit). De seguida, la paret perd verticalitat i arribem sense problemes a la sabina on muntem el relleu.
El segon és, de lluny, el llarg més entretingut de tota l’escalada. Superem la gran llastra de l’agulla Ven-Suri-Ven pel bell mig. Primer aprofitem un diedret (un pitó) i després encarem la placa on diversos espits ens ajudaran a guanyar uns metres on la roca és molt llisa i a trams toba. Aquí haurem de progressar amb atenció, a base de ploms, puntes de clau i algun tac.
Una sortida en lliure, que apurarem més o menys metres segons el nostre gust, ens deixa sobre l’escassa i vertiginosa repisa de la segona reunió de la Cerdà. Des d’allà abordem el desplom de roca blanca a base d’un artificial que combina espits, ploms i burins. L’escalada dibuixa una fotgènica diagonal a la dreta, per mirar d’anar a buscar la roca de qualitat del fil de l’esperó. Amb un cop de gas ens plantem a la tercera reunió.
Al cim, hi arribem després d’una quarantena de metres preciosos, essència de l’escalada combinada montserratina. Primer, progressem sobre petits forats, amb falques, ploms, ganxos i un tac gros. A quinze metres del cim, l’abundància de preses ens ajudaran a trevir-nos-hi en lliure, tot i la verticalitat del terreny. Som a l’habitació verda, lliures, perfectes, invencibles i immortals.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
2 garlantes:
FELICITATS, AQUESTA LA PROVARÉ.
Res, bàsicament et volia donar les gràcies per obrir aquest tros de via, l'altre dia vaig estar a la Cerdà i em vaig mirar la Maluta amb molta atenció... Estic segur que en Guillem n'estaria mega orgullós!
Aprofito també, suposo que ja n'estàs al corrent, per dir-te que aquest finde montem un cap de setmana a St. Benet en plan homanatge al Maluta, el tema és escalar, fer birres, mirar fotos i recordar tots plegats.
Doncs això,
que moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada